X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

Mar i Muntanya. 66  / OPINIÓN

De Polps i nacres. Protegir la fauna marina

9/01/2018 - 

Comencem l’any tips de dolços i marisc. Hem menjat de tot i ara fem acte de contricció tot i que comença en breu la temporada dels eriçons de mar o com diuen a Xàbia dels bogamarins. I clar, malgrat les bones voluntats renunciar a un àpat com aquest és ben difícil. I menys encara si bé acompanyat d’una pota de polp a la brasa, un capellà torraet o unes gambetes ben roges. Sempre podem trobar una excusa perfecta per continuar degustant la nostra fauna marina. Aquestes delícies del Mare Nostrum conformen part de la nostra alimentació. Però com tot a la vida les coses s’han de fer amb moderació perquè els excessos mai són bons. Alteren l’equilibri. I la natura sap dir prou. 

I sinó que li ho diguen al nostre mar, el Mediterrani. O al nostre litoral que encara ens toca més aprop. El darrer símptoma d’alarma és la gran quantitat de nacres (mol·lusc gegants) mortes que l’equip de submarinisme de l’Institut de Recerca Oceonogràfica de Xàbia (IROX) va trobar no fa tant en una immersió a la zona coneguda com la Cala del Tangó (a Xàbia). En els darrers dos anys la població d’aquests mol·luscs, que pot arribar arribar a viure vint anys i tenir una llargària superior a un metro, s’ha reduït a la zona més d’un 80%. La seua presència a les mates de posidònia -viu a l’arena- ja no es tan habitual. La nacra (en castellà ‘nácar’) corre perill. I això no és bona senyal perquè sempre se l’havia considerat un bon indicador de la salut ambiental de les nostre aïgues. La seva presència està íntimament lligada a la preservació de la posidònia.

És en aquest sentit, que vull remarcar la tasca que fa l’Institut de Recerca Oceoanogràfica de Xàbia per promoure i posar en vàlua l’estudi científic de la nostra mar, però sobretot els seus esforços perquè aquesta recupere l’equilibri que sembla que ha perdut. I la millor manera de fer-ho és divulgar, concienciar i protegir l’ecosistema marí del nostre litoral. 

Un bon exemple en aquest sentit és la tasca d’aquests investigadors per tal de recuperar el polp a la comarca de la Marina Alta. A través d’un estudi han recollit dades aprofitant el registre històric de captures dels ports de Xàbia, Dénia, Calp i Moraira per tal de veure quina ha estat l’evolució del polp i han detectat quines són les zones de reproducció i posta que prefereixen, per tal d’afavorir la reproducció amb la col·locació de cadufs. També han cercat experiències de captures sostenibles i recuperació que s’han dut a terme en d’altres ports.

Però no es queden ahí. L’IROX a més ha presentat una proposta per crear una micro-reserva de fauna a l’illa del Portitxol (també a Xàbia). La idea és unir l’illa i el litoral, entre els Pallers i la Punta dels Freu, que durant els mesos d’hivern té presència d’aus marines com el corb marí emplomallat. A més aquesta àrea de penya-segats de la Marina és una zona de potencial expansió per a l’àguila pescadora, sempre que es porte a terme el projecte de reintroducció de l’espècie al Parc Natural del Montgó i la Reserva Marina del Cap de Sant Antoni.

Tancar aquest espai marí als vaixells de motor excepte a les embarcacions de tresmall que continuarien faenant, prohibir a la zona la pesca submarina, posar pallers niu per a l’àguila pescadora, crear un observatori d’aus, tancar l’accés durant els mesos de cria, fer seguiment de les plantes protegides, inventari de la fauna i flora submarina, i censos visuals de peixos i espècies de crustacis ajudarien a protegir aquest espai natural on també hi trobem jaciments arqueològics subaquàtics en el fons marí del Cap Prim i l’Illa del Portitxoll que cal catalogar.

La Marina natural, siga de mar o de muntanya, és un tresor que ens envolta. Hem d’aprendre a apreciar-lo. Salvaguardar el seu misteriós esperit. Des de la serra de Bèrnia fins al promontori submarí de la Roca dels Felius.

 

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email