X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

mar i muntanya / OPINIÓN

De cranis trobats. Els primers llauradors

26/09/2017 - 

Aquest mes de setembre l’equip arqueològic del MARQ d’Alacant ha trobat en unes excavacions a la ‘Cova del Randero’ a Pedreguer un crani complet que té ni més ni menys que vora els 5.000 anys d’antiguitat. És a dir, que correspon a les darreries del Neolític, moment en què a la zona hi convivien les primeres societats que feien ús de l’agricultura i de la ramaderia. Els primers llauradors de la Marina.

De fet, el darrer ús que se li coneix a aquesta cova és el d’habitacle on posar a guard el ramat . No obstant, la Cova del Randero amaga molts més secrets. I és que les campanyes que s’engegen cada any des del museu -i ja van onze en aquest jaciment- tornen a enlluernar-nos amb noves peces amb les que posar una miqueta de llum a aquells temps tan llunyans i foscos. I a més, permeten aprofundir en la investigació que s’inicià el 2016 sobre l’ús que es feia d’aquesta cova com a espai o recinte funerari cap al 2.700 abans de Crist.

A banda de restes humanes, també s’han descobert ceràmiques, penjolls de conxes i puntes de fletxa, així com aixovar funerari i d’altres ofrenes que acostumaven a acompanyar els morts. Tots aquest tipus de ritus funerari és característic del Neolític Final -Calcolític, moment en el que les cavitats s’utilitzaven com a nínxols per tal de depositar a les persones més rellevants de la comunitat. I més encara, ja que quan totes les cavitats ja s’havien emprat, els prehistòrics habitants de la nostra terreta reubicaven els esquelets per tal de fer espai perquè hi capiguessin més morts. No obstant això, els cranis rebien un tractament ritual especial. Ara els arquèolegs ho hauran de continuar investigant.

Tresors de la Marina Alta

El Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ) amaga en les seues sales alguns dels tresors arqueològics de la comarca. I només per això val la pena visitar-lo. De fet, només entrar a l’espai de Prehistòria trobem un reproducció d’un gravat del Paleolític Superior de la Cova Fosca, a la Vall d’Ebo. I a les vitrines, utensilis i ceràmica trobats a la Cova de les Cendres (Moraira), la Cova del Montgó (Xàbia) i el Tossal de la Roca (Vall d’Alcalà). També adornaments del Neolític de la ‘Covacha Soler’, al Castell de Dénia.  I al final de la sala una reproducció d’una de les pintures rupestres més importants que tenim -l’orant- i que podem observar in situ si anem al santuari del Pla de Petracos, a Castell de Castells.

Pel que fa a l’Edat de Bronze, podem trobar des d’una formatgera i una falç de la Cova del Montgó a adornaments i joieria de la Cova de Bolumini (Beniarbeig). La Prehistòria però acaba amb l’arribada del món d’Orient, quan els habitants de l’Edat de Bronze es van barrejant amb els fenicis i acaben formant un poble propi, els ibers. D’aquesta època podem contemplar àmfores de l’Alt de Benimaquia (Dénia), on trobem la primera producció de vi de la Península. A la Marina Alta hi hagué més de 40 poblats ibers establerts a les alçades. Entre ells el Pic de l’Àguila (Dénia), on uns holandesos van trobar el 1999 durant una excursió el que es coneix com a tresor de la Marina i que ara roman al MARQ. Es tracta de 3 gargantilles o torques i un penjoll d’or, de finals del S.II a.C.

Amb la romanització els pobles de les muntanyes baixen al pla. A la comarca s’han descobert, entre d’altres, els jaciments de Dianium (Hort del Morand a Dénia), l’Almadrava (Els Poblets), La Pobla Medieval d’Ifac (Calp), el forn de Les Hortes (Xaló), la terrisseria de Bisserots (Jesús Pobre) o el pont de Gata de Gorgos. Viles romanes a la Marina Alta hi hagué més de mig centenar. Com a exemple el MARQ mostra a través d’un audiovisual la vida als Banys de la Reina de Calp, amb la piscifactoria. També recull un tros original del mosaic del terra d’una llar.

La Sala de l’Edat Mitjana, en canvi, marca vuit segles de convivència de diferents pobles i religions (islamisme, cristianisme i judaisme). Al museu podem trobar un dels nou canelobres de bronze del S.XI que van aparèixer a Dénia el 1920. També la Verge del Roser del S.XVI de la mateixa ciutat, així com un relicari de coure i una pila baptismal del Castell d’Ambra. D’aquesta època (s.XI) també data la història segons la qual l’emir Alí de Dénia va regalar al Rei Fernando de León una copa que era el Sant Grial (el calis de Donya Urraca).

Ja en temps més propers, a la sala de Cultura Moderna i Contemporània, el MARQ també projecta imatges del món de la pansa, dels magatzems que hi havia a Dénia a finals del S.XIX.

En resum, tot un món per descobrir. La Marina arqueològica no s’acaba mai.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email