X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

nova col·lecció 'Descobrim'

El Magnànim publica dos estudis sobre l'empobriment valencià que no salva el turisme

6/02/2018 - 

VALÈNCIA. La renta i la seua distribució, el sistema de protecció social i l’estat de benestar, o la pobresa i l’exclusió que hi ha a la Comunitat Valenciana. Aquestes són algunes de les qüestions que es poden encontrar en la nova col·lecció de llibres que la Institució Alfons el Magnànim ha presentat aquest dilluns a La Nau. Sota el nom de 'Descobrim', es pretén “servir de preàmbul del debat públic” sobre aspectes de caràcter socioeconòmic. Unes matèries que segons indica la Institució, “manquen de monogràfics” sobre la realitat valenciana. Així, per obrir la sèrie, ja s’han publicat dos dels llibres que la completen: El empobrecimiento valenciano, de Francisco José Goerlich Gisbert; i El sistema de protecció social i l’estat del benestar a la Comunitat Valenciana, de la sociòloga M.Jesús Felipe Tío. 

Antonio Ariño, vicerector de Cultura e Igualtat de la UV y director de la col·lecció, ha volgut remarcar en diverses ocasions que la funció d’una institució pública és “contribuir al que la ciutadania necessita”. I per a això, Vicent Flors, director de la institució, considera que des de les editorials “s’ha de parlar dels seus problemes i ajudar a resoldre’ls”. Una tasca que s’hauria “d’allunyar de la rumorologia” per a basar-se en un discurs “rigorós i clar”, d’arguments que isquen sols de les dades.

Les classes socials, el sistema sanitari, la demografia, els serveis de la societat o cultures juvenils, seran els altres temes que donaran forma al que fins ara són “sis textos que ja s’han entregat o que estan en fase final”. Pel que fa als actuals, Ariño ja ha avançat que el propòsit és, una volta esgotada la primera edició, “continuar actualitzant la informació” a la xarxa digital.

‘El empobrecimiento valenciano’ que no salva el turisme o la construcció

Francisco José Goerlich estructura el contingut del seu estudi al voltant de l’evolució de la renta per càpita valenciana. Una xifra que segons explica ja es va situar per sota de la mitja nacionals als anys 90, “pel col·lapse del mercat de treball”, i que es va incrementar just abans de la crisi, situació que va agreujar el seu estat. L’economista destaca a més que part d’aquesta problemàtica es deu a l’estructura productiva valenciana, la qual “es basa en sectors amb salaris més baixos que la mitja i amb elevada temporalitat”, com és el turisme i la construcció.

Algunes de les principals observacions del seu treball són que els guanys salarials en la CV son al voltant d’un 10% inferiors a la mitjana espanyola, que la renta a les llars valencianes ha patit una major caiguda que en la resta de país- d’un 24% enfront d'un 20%- i que també la capacitat adquisitiva de la Comunitat és un 15% inferior a la mitjana espanyola. Goerlich hi ha destacat a més com a través de la seua investigació ha pogut comprovar que les localitats amb major renta són la d’aquells municipis que s’encontren a la perifèria de les capitals. Una sèrie de dades i indicadors que conclou que tres de cada deu persones es troben en risc de pobresa i exclusió social a les nostres terres. Una realitat a la qual la crisi “no sols ha servit per a augmentar en número, sinó per empobrir més”. 

Fins on aplega l’Estat del Benestar

M. Jesús Felipe veu aquest tipus de monogràfics com una “oportunitat d’aproximar a la població” el que ocorre, per tal que “coneguen quin és el sistema del qual ens em de valer per atendre les necessitats de les persones” i així observar si aquest és el camí “efectiu” que hem de seguir- tot centrant-se en la Seguretat Social i els Serveis Socials. 

La sociòloga hi ha senyalat que la despesa social en la Comunitat Valenciana està per sota de l'estatal, la qual es troba a més per davall de la mitjana europea. “Presenta una taxa molt menuda, ja que els serveis socials sols arriben al 18% de la població, malgrat les taxes de risc de pobresa i l’indicador Arope, tots dos per sobre del 25%” hi ha apuntat. Felipe manifiesta que la clau és trobar una “renta d'inclusió, diferent de la d’ara” que puga “assegurar les despeses mínimes de subsistència, i complementar els ingressos per treball o per pensions.” Els canvis en el mercat del treball, on hi ha més gent a l’atur i on “les persones que abans ja estava mal, ara tenen encara més problemes”; una demografia amb la qual per sort hi ha més gent major a la qual cal cuidar; els canvis estructurals a famílies en les quals els joves tarden més temps a emancipar-se o els adults tornen als llargs dels seus pares després d’anys; també “el nostre actual sistema de protecció té una repercussió limitada en la millora de les situacions de necessitat”. Tot açò requeriria canvis. 

Unes transformacions que per a M. Jesús Felipe la nova renta valenciana d’inclusió “podria começar a  resoldre, si s’incorpora bé a l’àmbit laboral." "Hem d'aconseguir que les persones que la reben s’eleven en el llindar de la pobresa” ha expressat.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email