GRUPO PLAZA

Página del periodista

Josep Vicent Miralles

febrero

PATRIMONI » PAPERS DE DUANES

Turisme instagràmer

Una foto per a la posteritat en la porta blava de Xàbia. Quan el turisme troba tot el seu sentit per un instant de glòria en Instagram.

junio

diciembre

relats

El món en cent paraules

Cada mes dèsset desconeguts reben una fotografia i un encàrrec: escriure un relat d’exactament cent paraules a partir d’ella. Amb esta suggeridora premissa Óscar Mora, alma mater del projecte, ha bastit un micromón de ficció enmig de l’abocador indiscriminat de Twitter. Un espai que florix sicut lilium inter spinas, com a sublim llir entre cards, enmig del riu de trons i tronats que es desplega davall les ales insomnes del pardalet blau

octubre

literatura

Autòpsia en viu al cor d’Anglaterra

Middle England (2019), de Jonathan Coe, és el retrat oracular dels primers moviments d’una tragèdia. Té el valor de crònica interna i en temps real, atònita i lúcida, del que no sabem com acabarà. Si la història té la funció d’explicar el significat d’allò que ha ocorregut i treballa amb períodes solidificats, per a tractar el lent riu de magma de la vida europea cal la literatura. La veu poderosa, però no dogmàtica, d’un dels autors britànics més brillants de la generació de mitjan segle XX

julio

Vor v Zakone 

La màfia entre Sant Petersburg i Torrevella

A cavall entre Europa i Àsia, banyada pel oceans Àrtic i Pacífic, Rússia representa un vast misteri de llenguatge sovint intraduïble. Un calfred gelat al bascoll d’un món que roman a cegues davant les imponents magnituds territorials, humanes i històriques del país més gran del globus. Dels boscos dels dominis dels tsars va sorgir una forma de crim que ha evolucionat com una metàstasi, des del bandoler del segle XVIII Vanka Kain fins als moderns gàngsters-empresaris que blanquegen diners en la costa valenciana

diciembre

noviembre

agosto

abril

septiembre

junio

enero

Grindadráp

El monstre més enllà de l’horitzó

En El llibre del mar, de Morten A. Strøksnes, al costat de l’amor per la natura, la saviesa i el talent creatiu, apareix també un corrent submarí, invisible i fred de destrucció. Perseguim el tauró boreal com abans vam perseguir la balena blanca, en un xoc violent entre l’home i la natura en què, per a véncer, el protagonista ha de despullar-se de la primera capa de civilització i pintar-se la cara amb sang. Les històries clàssiques de mars i illes remotes acovilen monstres. La presència de la immensitat ens retorna a un estat depredador en què la norma queda supeditada al mandat de seguir vivint

noviembre

els deu d'orba

L’aventura dels Deu d’Orba: els emigrants valencians als Estats Units

A principis del segle XX,la comarca de la Marina Alta va perdre la major part del seu cens masculí en un procés migratori insòlit. La malea de la fil·loxera havia posat fi al monocultiu del cep. La fam i la falta d’expectatives feien abellidora la dubtosa via del’Atlàntic. Començava un viatge d’aproximadament deu anys des del bancal de la porta de casa fins als gratacels de Nova York

octubre

GAMBA ROJA

Gambes més enllà d’Orió

És la gamba roja de Dénia? Hi viu tot l’any o només estiueja? En realitat, el mengívol i deliciós crustaci que es compra en els mercats de la Marina procedix del Canal d’Eivissa, que s’allarga entre les costes valencianes i les pitiüses. En La cuina de la Marina Alta (Drassana, 2018), l’obra dels xabiers Josep Vicent Miralles i Marisa Piles, es tracten estes i altres disquisicions en clau d’humor

julio

reportatge

Dénia Paradiso: una pel·licula que canvià la historia

La modernitat a Dénia va començar en la primavera de 1958 de la mà de Samuel Bronston Productions, autora, entre d’altres, de Capitán Jones (John Farrow, 1959), El Cid (Anthony Mann, 1961), Rey de Reyes (Nicholas Ray, 1961) o 55 días en Pekín (Nicholas Ray, 1963). I ja estaria bé dir que simplement va ser un conte de fades en què la prodigalitat dels diners del cinema van traure un poblet pescador, jogueter i llaurador de la penúria de la postguerra. Però en realitat hi hagué molt més que tot això 

ENTREVISTA

Judith Schalansky: "Si quedaren llocs desconeguts, seria exploradora. Com que no en queden, escric"

Per a Judith Schalansky (Greifswald, 1980) la realitat està sobrevalorada. En compte de continuar el desig irracional de milions de persones de vore amb els seus propis ulls allò-que-cal-vore en termes turístics, viatja des de la Biblioteca Estatal de Berlin. Des d’allí devora mapes i llibres estranys, col·lecciona històries terribles, escriu amb frases curtes que obrin totes les finestres i ens ensenya que la meravella del món és inesgotable. Només cal saber llegir. El seu 'Atlas de islas remotas. Cincuenta islas en las que nunca estuve y a las que nunca iré' (Nørdica / Capitán Swing, 2013) és una delícia de forma i contingut que desperta l’aventurer romàntic que tots vam voler ser

diciembre

HISTÒRIA - LLETRAFERIT

Quan els drakkars 
remuntaren el Segura

El Museu Arqueològic d’Alacant (MARQ) va acollir durant mesos una de les exposicions més completes sobre els víkings que s’han vist mai a la península. Amb el títol “Guerrers del nord, gegants de la mar” i amb fons del Museu Nacional de Dinamarca, es presentava una mostra d’art, armes, embarcacions, orfebreria, elements religiosos i unes altres petjades de la civilització escandinava que va estremir el món entre els segles VIII i XIII. Una part d’eixa exposició referia un fet directament relacionat amb la història dels valencians: la incursió en l’any 858 de les hosts d’Odin en Oriola

octubre

Entrevista a EDUARDO MÍNGUEZ 

Conservatoire du Littoral: França, al rescat 
de la Mediterrània

El Conservatoire du Littoral és una institució dependent del Ministeri de Medi Ambient francés que promou iniciatives de gestió sostenible en tota la Mediterrània. Com si es tractara d’una segona Il·lustració per la via de la biodiversitat pretén escampar i canalitzar la nova consciència conservacionista i dotar els agents locals de les ferramentes necessàries per a millorar la gestió d’espais naturals. En esta estratègia la costa valenciana juga, pel seu interés biològic, paisatgístic i cultural, un paper central. La seu peninsular de l’institut està en el far de l’Albir, en l’Alfàs del Pi, en el cor del Parc Natural de Serra Gelada

julio

mayo

abril

LLETRAFERIT

Dennis Lehane. Un xef en la cuina de l’infern

L’èxit de Dennis Lehane (Dorchester-Boston, 1965) va més enllà de la seua obra literària i dels límits del gènere negre. Guionista de televisió, base d’adaptacions de Clint Eastwood i Martin Scorsese o portantveu oficial de la ciutat de Boston al mateix nivell que l’ex-president Obama. Què fa que de sobte un autor encise per igual als cercles més elitistes i als més populars de la cultura? La resposta, potser, cal buscar-la en la sang i en els mites…