X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

conferència

Axel Honneth: "Axel Honneth: "Diuen que el socialisme ha mort i jo no vull creure això"

El representant de la ‘tercera generació’ de l’Escola de Frankfurt ompli de públic la sala Alfons el Magnànim de la Beneficència per a la presentació del seu treball La idea del socialisme. Assaig d’una actualització

31/03/2017 - 

VALÈNCIA. Més de 200 persones es varen donar cita aquest dijous a la presentació del llibre La idea del socialisme. Assaig d'una actualització a la sala Alfons el Magnànim de la Beneficència de València. En l'acte varen participar com a ponents Axel Honneth, representatiu membre de l'Escola de Frankfurt, professor a la Columbia University de Nova York i de la Goethe-Universität de Frankfurt i autor del llibre; a més d'Anacleto Ferrer, director de l'Institut d'Humanitats i Patrimoni de la Institució Alfons el Magnànim; i Benno Herzog, professor de Sociologia i Antropologia de la Universitat València.
 
Entre el nombrós públic assistent es trobava la vicepresidenta de la Diputació de València, Maria Josep Amigó, i el diputat de Cultura, Xavier Rius, qui va estar l'encarregat de realitzar la presentació dels ponents.
 
Rius ha incidit en que «un dels objectius de la Diputació de València és intentar recuperar el prestigi de la Institució Alfons el Magnànim i la fita de comptar amb Axel Honneth així ho acredita». El responsable de l'Àrea de Cultura ha asseverat que la presència del representant de la 'tercera generació' de l'Escola de Frankfurt a València corrobora que «en un any i escaig s'ha aconseguit aquest propòsit». També ha aprofitat per remarcar que qualsevol acadèmic de l'Estat que vulga recórrer a aquesta obra de Honneth «haurà de fer-ho en la versió en valencià editada pel Magnànim», ha indicat.
 
Durant la seua intervenció Axel Honneth ha confessat que «l'autoexploració» constitueix el motiu principal pel qual va escriure el llibre. «Com més gran em feia, no responia tan clarament que jo era socialista, no ho tenia tan clar. Aquest llibre era una manera d'aclarir la meua pròpia orientació». I ha considerat que «tot i la corrent existent que considera que el socialisme ha mort, no vull creure això» i, per aquest motiu, ha escrit l'obra, «perquè una idea tan poderosa com el socialisme no podia deixar-se morir».
 
Segons Honneth, el socialisme ha desenvolupat «una tasca de reconstrucció històrica per a la idea comuna de la llibertat, entesa com un reflex dels valors bàsics de la Revolució francesa: llibertat, igualtat i fraternitat». Però la noció de llibertat dels francesos resultava «tan egocèntrica» que necessitaven nous valors normatius i, en conseqüència, varen treballar en una altra idea, la de llibertat social, perquè pensaven que podia fer-se de millor forma. «La llibertat social és quan cooperem, és a dir, no és lluitar contra els altres sinó pels altres». Una idea que es visualitza en Marx i el seu ideal de col·laboració en el lloc de treball, per exemple.

  
Les tres errades del socialisme

La primera de les errades del socialisme, segons Honneth, ha estat l'economicisme. Una mirada massa centrada en l'economia «va fer als socialistes primerencs passar per alt el valor dels drets civils», ha apuntat. «No potenciar que la ciutadania participe en la seua pròpia llibertat constitueix un profund error». En segon lloc, des de Saint Simon a Marx, «s'ha cregut que la classe obrera és revolucionària per naturalesa», afirma. I en última instància, el tercer problema que observa Honneth és el fet d’entendre el futur com una necessitat per al socialisme: «tots pensaven que el comunisme vindria després del capitalisme» prescindint d'abordar com seria, entre molts altres factors, l'economia social.
 
La proposta que aporta Axel Honneth consisteix en «canviar el determinisme històric pel experimentalisme històric» i així comprovar si hi ha marge per a l'increment de la llibertat social. «Potser és reformisme, però no m'agrada la diferència entre reforma i revolució. La història ens permet canviar a millor». No caldria, segons ell, destruir les institucions que s'han vist vàlides per dur a terme la llibertat social. S'hauria, en canvi, deixar de banda la idea final d'on arribar, la utopia tradicional del moviment socialista.
 
Amb anterioritat a l'al·locució de Honneth, Anacleto Ferrer ha reivindicat la figura del filòsof com a representant imprescindible de la 'tercera generació' de l'Escola de Frankfurt, on pertanyien altres grans noms com Horkheimer, Adorno, Benjamin, Marcuse o Habermas, entre d'altres. «Honneth va continuar i va evolucionar la teoria de Habermas», principalment pel que fa al «reconeixement en l'espai públic» i mitjançant «l'anàlisi dels mecanismes de poder». La seua idea rectora és la «llibertat social», desenvolupada en el llibre Das Recht der Freiheit (El dret a la llibertat). Un concepte que fa referència a la «configuració social que permet que els individus es desenvolupen en un àmbit democràtic», ha explicat.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email