X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

Un món sostenible? / OPINIÓN

En la foscor de l’huracà

21/09/2017 - 

‘Hurricane’ és el nom de una cançó que Bob Dylan va composar als anys 70 dedicada al boxeador Rubin 'Hurricane' Carter, condemnat injustament a cadena perpetua en 1966 per un crim que no va comecre. L’última vegada que el premi Nobel de Literatura va tocar el tema en públic va ser el 25 de gener de 1976 a Houston, la capital de Texas, que ara en 2017 ha sigut saccejada com mai per l’huracà Harvey, que ha deixat un rastre de destrucció i mort al seu pas. Poc després, quasi encadenat en el temps, un altre fenomen molt més virulent conegut com Irma ha causat una catàstrofe de majors dimensions a tota la zona del Carib, afectant especialment Cuba, República Dominicana, Haití i altres illes caribenyes com Sant Martí, així com l’estat nordamericà de Florida. Irma és el dolç nom amb que han batejat l’huracà més fort que s’ha produït a l’Atlàntic, fora del golf de Mèxic, des que es tenen registres dels satèl.lits. Amb vents que han superat els 285 km/h, també ha sigut el més intens en tocar terra a la conca atlàntica des dels primers registres dels observatories convencionals, que daten de l’any 1835. La força d’Irma ha sigut tan gran que literalment s’ha engolit l’oceà i ha desplaçat la línea de costa temporalment en algunes zones com les illes Bahames, on l’aigua “ha desaparegut” i ha deixat al descobert el llit marí.

Des de Miami em conta com ha sigut l’experiència de preparar-se i patir l’arribada d’una huracà la meua benvolguda amiga Isabel, una periodista valenciana de Sedaví que porta ja anys vivint allí. Com ella diu, en el seu barri han tingut molta sort però el paisatge està ple d’arbres arrancats i cotxes destrossats. Altres zones molt pròximes han patit un destí molt pitjor, com ara els cais de Florida que han sigut arrasats pel vent i les inundacions. La informació que disposava la població era constant gràcies al Centre Nacional d’Huracans, Isabel em relata com s’havien preparat els edificis, la gent amb aliments, combustible i aigua suficient per a no eixir de casa i ho haver de cuinar davant la previsible interrupció del subministrament elèctric, que ha deixat sense llum a més d’un milió i mig de persones durant uns dies a diferents parts de l’estat. Una situació per a la qual no estava preparada és la sensació que transmeteix la foscor; la absència total de llum provocada per la falta d’electricitat, però també pels sistemes de reforç en finestres que protegeixen de la força del vent i t’aïllen en un món interior, m’explica. Els psiquiàtres i professors de salut pública de la Florida International University, que Isabel ha entrevistat, recomanen que la millor manera de passar pàgina i superar els efectes de la tensió acumulada és tornar a la normalitat, recuperar la quotidianitat del treball diari. Una missió que resulta difícil quan l’amenaça molt probable de l’arribada d’altres huracans està ben present. De fet els efectes d’una nova gran tempesta, anomenada Maria, tornen a debastar zones del Carib causant novament la destrucció.

De temporada

Els huracans son les tempestes de majors dimensiones i més violentes que es poden formar al planeta i que la ciència coneix com “cicló tropical”, només els que es formen damunt els oceans Pacífic i Atlàntic reben el nom d’huracans. El calendari diu que la temporada d’huracanas a l’Atlàntic s’inicia oficialment l’1 de juny i acaba el 30 de novembre, l’època de l’any on l’aigua de la mar està suficientment calenta per a propiciar la seua formació. Els huracans empleen com a combustible l’aire càlid i humit que està sobre l’aigua temperada de la zona de l’Equador i que s’eleva a mesura que es calfa més, mentre l’aire més fred dels voltants recircula per ocupar el lloc que queda buit, girant cada vegada amb més força fins que es forma l’ull de l’huracà. La major temperatura de l’aigua, que enguany està dos graus per damunt de la mitjana, ha contribuït a incrementar les dimensions de la tempesta. Per tant es tracta d’un fenomen potenciat, i molt, per efecte del canvi climàtic, com ja advertien tots els informes del Panell d’Experts de l’ONU, que anuncien la succesió de fenòmens meteorològics extrems que ja estem notant.

Com en el cas del protagonista de la cançó de Dylan, quasi sempre acaben pagant “justos per pecadors”, perquè no tots els humans som igual de culpables de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, causants del canvi climàtic. Per lògica, les economies més desarrollades i que més anys porten llançant els seus residus a l’atmosfera han contribuït molt més a la situació actual que, molt probablement, la major part de les víctimes que ha causat l’huracà Irma i altres desastres naturals passats, presents i futurs. Qui s’en recorda per exemple del drama que viu la població d’Haití, colpejada per huracans i terratrémols sense que la població puga alçar cap i sense quasi atenció per part de l’anomenada “comunitat internacional”. De moment Donald Trump encara sembla que no té clar qui és el culpable del que li està passant al clima del planeta, un fet pel qual tots els habitants de la Terra estem rebent ja la nostra condemna, més o menys justa segons els casos. Però, de moment, les penes poden ser revisables.

La Setmana de la Mobilitat

A pesar de tot Encara no és tard, com bé adverteix el llibre del científic i divulgador Andreu Escrivà que, per cert, ja va per la segona edició. Moltes coses podem fer per a reduir les emisions que causen el canvi climàtic, que contribuix a fer més grans els huracans, els incendis, les sequeres, altera les floracions de les plantes o la vida de les gambes. Un bon recordatori del que podem fer durant tot l’any i no només durant un dia són els missatges que es llacen durant la 'Setmana de la Mobilitat' que inclou el 'Dia Sense Cotxes', marcat el 22 de setembre en el calendari per a recordar que un altra vida energètica és possible, i no només els combustibles fòssils poder fer funcionar als humans. Anar a peu, en bicicleta o en transport públic suposa, a més, un estalvi en diners i en salut, i sobre tot una inversió de futur per a evitar condemmes injustes per a les generacions que ara estan creixent, o que estan a punt de nàixer, perquè no hagen d’enfrontar-se a la foscor d’un huracà.    

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email