La goçadera valenciana: i si la Corona d’Aragó haguera descobert Amèrica?

VALENCIA. Esta setmana hem viscut amb la complicitat de molts de vosaltres una movilització ciutadana per a visibilitzar la marca València en el seu aspecte més positiu. Em referisc, per descomptat, al #paellaemoji i, sobretot, al #ComboiPaellaEmoji. És indiscutible que els valencians som molt apassionats. De ben cert que eixa ha sigut la millor saó per donar tants artistes, músics i creadors.

Alguna vegada m’he preguntat fins a quin punt haguérem pogut els valencians adobar el planeta si la nostra història no haguera sigut la que és. Per posar un exemple… què haguera passat si la Corona d’Aragó haguera descobert Amèrica?

Diu la mitologia que Isabel de Castella va empenyorar unes joies per pagar l’aventura de Colom. Sense entrar en si en aquella època ja existien els “Compro ORO GEMA”, el que subtilment remarca esta llegenda és que el descobriment d’Amèrica va ser de propietat exclusiva castellana. De fet, les Índies es van descobrir en nom de la Corona de Castella (Espanya no es crea jurídicament fins el segle XVIII). La prova és que els membres de la Corona d’Aragó van tindre prohibit comerciar amb les colònies americanes fins el segle XVIII. Una altra cosa és que ho feren per davall mà, que som valencians, però no gilipolles…

Eixa unió dinàstica, però amb separació de Corones –a banda que no sé si fa dels Reis Catòlics el primer matrimoni a casar-se en separació de béns– és la raó per la qual ni aragonesos, ni valencians, ni catalans, ni mallorquins pogueren explorar ni fundar colònies per terres americanes.

Però… i si haguera sigut al revés? I si haguera sigut el rei Ferran el Catòlic qui haguera adquirit el copyright del descobriment? I si només els membres de l’antiga Corona d’Aragó hagueren pogut establir-se en exclusiva durant 300 anys des de Florida a Xile?

La principal conseqüència és que –a excepció del Brasil i la zona on s’hagueren establert els de fabla aragonesa– ara per ara, pràcticament tota Amèrica Llatina parlaria valencià! Amb 400-500 milions de parlants, seríem la segona o la tercera llengua del món (el castellà seria una llengua minoritària i algunes persones dirien que és d’aldeanos i no voldrien que s’estudiara a les escoles, perquè dirien –molt equivocadament– que no serveix per a res).

Però amb 400-500 milions de valencianollatins, no cal dir que Ricky Martin seria Ricky Martí o que Gent de Zona tindria el seu èxit S’ha format la goçadera en tots els top one del món. Perquè està clar que, a l’hora de repartir, als valencians –que som els més tropicals de l’antiga Corona– ens haguera pegat per establir-nos al Carib. Ique bonica seria eixa mascletà, al Malecón de l’Havana, amb 90% d’humitat, amb totes les cubanes vestides de falleres i vinga el gossea-gossea mentre li fan l’Ofrena al Txe Guevara!

Això sí, la #paellaemoji ja fa anys que estaria a tots els restaurants TEX-MEX de la contornada. En general, tindríem una gastronomia molt mestissa i variada: paella de xili picant, coca de nous, panses i iuca… o el bunyol asteca (amb un grill fregit dins).

Amb la natural tendència que tenim els valencians als diminutius, la toponímia haguera sofert alteracions. Viatjaríem a Honduretes, Florideta o al Miami del Marenyet. Encara que segur que també existirien un San Vicent Ferrer del Camagüei, una Xàtiva DF (on faria la mateixa puta calor que a la d’ací…) o la República Dominicana de Gandia, on serien pixavins i apitxarien igual, però amb sabrosura.

Per cert, que a jugar al casino ja no s’aniria a Las Vegas. La gent se n’aniria a Nova Benidorm, no a jugar al Black Jack, sinó al Truc. I de viatges de nóvios els novençans podrien triar entre la Ribera Maia Alta o la Ribera Maia Baixa.

Quanta devoció hagueren tingut la Geperudeta de Guadalupe o la Mare de Déu del Lledó de Tegucigalpa? Pepe Botifarra –a qui per descomptat li dirien “botifarra” perquè seria un negre mulato– cantaria La Malaguenya de Batxata i Al Tall, El Tio Pep se’n va a Nicaragua. Però, a espai, que algunes d’estes adaptacions ens hagueren sobtat. Mentre ací faríem Moros i Cristians, a les repúbliques valencianes d’ultramar serien les festes de Quítxues i Cristians.

Tu imagina’t, eixos xicanos que treballarien a Els Angelets (Califòrnia) i es farien –en comptes de tequila– una cassalla amb un cuc dins! Això Hollywood segur que ho reflectiria, perquè els valencianollatins serien la minoria ètnica més important als EUA.

Així que seria habitual vore en sèries com Breaking Bad una colla de mexicans valencianoparlants amb metralletes i cagant-se en Déu i en l’hòstia consagrà. Perquè, no ho dubteu, haurien heretat el nostre caràcter. El valencianollatí tindria la cara andina i una bona monyassa, però per les venes li correria l’esperit de l’Horta Sud.

I com haurien canviat els arguments dels culebrons…

(llegir amb accent veneçolà)

- Sunsioneta Cristal, per què plores?

- Oh, Ximo Vicent, la meua madrastra no em deixa ser fallera major!

- Envia-la on brama el nyandú! Sunsioneta Cristal, escapem-nos junts!

- El nostre amor és impossible, Ximo Vicent. Tu eres d’una falla d’Alziragualpa i jo sóc de Carcaixent d’Índies…

Sí. Amb tota probabilitat haguérem deixat la nostra petjada en aquelles terres i qui sap si la història del món haguera sigut diferent, millor o pitjor… Tal volta ara no tenim caravel·les, ni queden terres per descobrir. Però ben mirat, li podem pegar la volta al món. No cal que eixim a descobrir terres: podem fer que siguen la resta de cultures les que ens descobrisquen a nosaltres. Ja no hi ha caravel·les, però podem començar a navegar amb un #paellaemoji per tots els teclats del planeta.

Com haguera dit un il·lustre valencianollatí, Voro Allende, “La història és nostra i la fan els pobles”. Així que visca el comboi, la nostra particular goçadera…