X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

AMB 8.000 EUROS PER AL GUANYADOR

Els Premis València s'obrin al còmic 

Incrementa en un 60% les seues publicacions des de 2015. Dos terços hi són en valencià

21/12/2017 - 

VALÈNCIA. Aquest 23 de desembre hi farà dos anys des que el nou equip de govern va assolir el control de l’Institut Alfons el Magnànim, una nova etapa en la qual es va voler retornar a l'entitat “eixa qualitat de referent que li havia acompanyat 20 anys arrere”. Per al diputat de Cultura, Xavier Rius, i va suposar a més “convertir el Magnànim en una institució per als valencians que reflectira la seua diversitat” i que oferirà “un servici a la cultura pròpia” per fer del valencià “una llengua de gran altura”. Aquests eren els propòsits, ara, després de dos anys per fer balanç, el diputat ha reflexionat al voltant de les principals xifres en una roda de premsa al MuVIM, junt amb el director de la Institució, Vicent Flor.

Pel que fa a les principals dades, hi destaca un increment del 60% de les publicacions respecte a l’any 2015. Degut que a l’inici de la legislatura es varen editar 28 llibres i revistes, mentre que en 2017 hi varen ser 45. No obstant això, la intenció és que les xifres hi vagen a més. Així, de cara a l’any vinent i el 2019, Alfons el Magnànim té com a objectiu “publicar més de 50 llibres anuals”, una tasca a la qual sumarien coedicions i col·laboracions. En efecte, de les 45 obres difoses, 7 pertanyen als Premis València, els quals s’editen mitjançant convenis de cooperació amb editorials privades (Bromera, Hiperión i Versátil), i 6 hi provenen d’altres coedicions. Amb relació, s'ha marcat el fet de consolidar les noves coleccions- Adés & Ara, Descobrim y Moment.Memorialística- juntament amb fer realitat la publicació en paper de la Revista valenciana de filologia.

Segons Vicent Flors també hi existeix el desig “d’augmentar les traduccions” al valencià, en part, després de veure “l’èxit” de treballs com el de la novel·la de Daniel Stedman Jones, El amos del món, una obra mai abans traduïda en Espanya. En aquest sentit, en 2017 també hi ha augmentat el nombre de llibres publicats en valencià, un 62% més, però que tal com indica Vicent Flors hi assumiria realment les dues terceres parts, amb un 66%, degut que l’informe hi es va elaborar abans d’una nova última obra publicada. Així mateix, les tres edicions amb més vendes corresponen a exemplars en valencians: Diari de Sotaia, de Joan Pellicer, seguit per La taulelleria valenciana dels segles XVII, XVIII i XIX a la col·lecció de la Fundació La Fontana, d’Ignasi Gironés i Vicent Guerola, i per Poesia completa. 1976-2016, de Marc Granell.

Una major “quantitat i qualitat” que també es trasllada en el doble de vendes pel que fa a tot l’exercici de l’any. Per tant, s’hi ha passat dels 2.479 exemplars en 2015, als 5.518 en 2017. Per al Magnànim, aquest fet “confirma una tendència a l’alça” que es deu a més a una “millora en el control de la distribució i de la major presència i publicitat dels llibres editats als mitjans de comunicació i a les xarxes socials, producte d’un treball de difusió pública del catàleg que abans no es realitzava.”

2018: estabilitzar la venda en línia i un nou premi de 'Novela Gráfica'

Augmentar les publicacions i traduccions no són els únics projectes que té la Institució Alfons el Magnànim de València. D’una banda, es vol consolidar la venda en línia a través d’una pàgina web que es troba en fase de prova, des del passat 15 d’octubre. Tot i que encara no s’ha anunciat oficialment, “ja està servint a clients de tota Espanya i estranger”.

També als Premis València es vol incloure la novetat d’obrir una nova categoria de participació on s’abordarà la novel·la gràfica. Un únic guardó que comptarà amb la dotació econòmica de 8.000 euros per al millor esbós, compost de 16 pàgines, presentat“Pretenem atraure i connectar amb nous lectors i autors”, hi ha manifestat Vicent Flors. 

Autors galardonats en els Premis València 2017

Per al diputat de Cultura, Xavier Rius, el més significatiu del Magnànim és l’edició de llibres “que no totes les institucions i editorials s’hi atreveixen a assolir”. Com segons exposa, hi és el cas del Diari de Sotaia de Joan Pellicer. “Llibre que ens aplega rebotat d’una editorial- del qual no hi ha volgut dir el nom- que no hi va voler assumir el risc de posar-ho a l'abast dels valencians.”

Magnànim, com “espai de debat i reflexió”

Durant el balanç de la Institució com a ‘proveïdor de cultura’ s’hi ha repassat també les tasques que hi ha realitzat el Magnànim com a “espai de debat i reflexió”. Una eina amb la qual hi han programat “més de 100 presentacions de llibres des del 2016” a diversos espais com al MuVIM, al Rector Peset, al Centre del Carme, a la llibreria Fan Set, a la Fira del Llibre, al Conservatori de Sant Esteve i a la SGAE.

També s’hi ha participat en fires- dintre de València, Alacant, Castelló, Barcelona i Madrid-, i s’hi ha convocat conferències, congressos, jornades i els, més aclamats, debats. Uns encontres on aquest any han participat figures literàries com Axel Honneth, Sharon Weinberger, Manuel Delgado, Enzo Traverso, Alfonso Botti, Hans Lauge Hansen i José Antonio Font.

Enzo Traverso durant els debats del Magnànim 

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email