X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

València, quina paciència

Quan setembre fa l’agost

17/09/2017 - 

VALÈNCIA. A l’agost ja marxen els falciots. A setembre les orenetes emprenen el vol. T’adones que els dies s’escurcen Es deixarà veure la frescor? Seria fantàstic. Vindrà la “inestabilitat” a l’oratge? Als qui ens agrada el vent glaçat a la cara som feliços, ens alegra la vida, quan imaginem, ja en marxa, un hivern “mode” nòrdic que mai no arriba. Somiem impossibles. Temps de les noves collites, de recol·lectar i de plantar. D’homenatges a Ceres, tota una deessa. La Lluna dels cereals sembrats a la tardor. La més cervesera, la de la civada, assegura el seu influx. Serà nova el dia 22, bon número. Entrem a la tardor! Canvi al ritme circadiari, com un jet-lag, el de la primavera d’hivern. Arriba l’època de propòsits de tota mena. Intencionalitats a cent i a milers. Venim amb desitjos embalats i amb il·lusions d’estiu. Bon Setembre! Tot torna a començar.

El curs acadèmic es desperta a punta de sol amb propostes pluridetot, amb molts entrebancs, amb moviola repetitiva, to rewind... Un començament sacsejat, com tots els anys. El nou curs brama per la millora del sistema d’ensenyament públic. Reivindica que la nova política educativa puga tombar la Lomce per afavorir el professorat i revertir les retallades. Que els docents malalts cobren íntegre i amb puntualitat el sou que els pertoca a força d’anys de treball. Reclama que el conflicte laboral de les Escoles Oficials d’Idiomes es resolga amb meses de negociacions i no amb piulades al Twitter. Que la innovació educativa no siga un deliri. Desitja que s’incloguen els dispositius tecnològics integrant els mòbils, tothom en té. Exigeix que es desempolseguen els vicis adquirits. Que les aules siguen per tothom, per recollir sensibilitats diverses. Que les emocions formen part de l’aprenentatge. Necessita que els barracons no facen, després de dos anys de nou govern, de centres educatius. Que s’afanyen les obres. Que les Escoles infantils acabades fa anys i sense estrenar puguen obrir les portes. Demana que la Universitat de València puga triar amb seny un bon Rector, que s’acabe l’endogàmia de sempre. Que l’alumnat de la Universitat Popular es matricule sense problemes. Encetem el meló del nou curs, esperem que no surta carabassa.

És el moment de l’olor de material escolar. De retoladors de colors, de motxilles i carpetes. Temps de llibres subratllats per uns altres i alguns nous de trinca. Si són per prescripció obligada gratuïtat de debò. Textos de mastodòntics grups editorials i amb continguts qüestionables, uf! És l’època de treure les vores dels polèmics uniformes. Flipe amb les “pseudo Lolites”. Homenatges a un Nabokov que ni han llegit. Amb faldilles apujades a l’ascensor de casa o a la porteria per mostrar cuixa abans d’entrar al col·legi. Més tard, al seu centre concertat, pagat per tots, fins i tot alguns segregats per sexe, probablement preguen i s’encomanen.

S’inicia, també, el curs polític. El Govern de la Nau amb un mes de retard i amb posada al punt dels deures. El conclave d'inici és l’últim dia de setembre. El lloc de la cita encara està per determinar mentre escric l’article. Ves per on.

València, aquest mes de setembre reprèn activitats i saraus d’intensitat variable. Fa uns dies ha acollit una atapeïda reflexió antropològica sobre el món actual. Més de 600 persones invitades a 26 simposis. El XIV Congrés D’Antropologia, “Antropologies en Transformació: sentits, compromisos i utopies”. Propostes que passen pels moviments socials de superació i transformació sorgits en context de crisi. Per descomptat un fum d’activitats paral·leles i actes d’esbarjo han alleugerit aquesta concentrada convenció. Una falla amb “cremà”, així ho han fet saber. Visita a l'exposició de ‘Joan F. Mira. L’ofici de mirar i escriure’, a una partida de pilota. Un tour pel Cabanyal, per la València republicana. Pujada al “Micalet” i una taula redona sobre l’ orxata i la seua degustació. Mare meua, quin estrès! Tot un seguit d’experiències de primera. Ja ens ho contaran, ja, el pack congrés/diversió. I seguim. Els organitzadors d’ #HortAttack, fan denteta, amb “plantà” de pebrots, albergínies, tomaques i altres delícies gustatives, entrant pels ulls, als carrers emblemàtics. Un aperitiu de l’horta per anunciar “València, Capital Mundial de l'Alimentació Sostenible”. Estarem a l’aguait. I més que ens espera per coronar la festa. Setembre fa l’agost!

Comença el curs i l’abordem amb fulles a terra si els nostres passejos tenen arbres caducifolis. Les tonalitats de tardor s’espavilen. València, l’hemisferi nord, hauria de tenir una pluja més organitzada, amb un cert ritme. Una mica més de plugim i ruixats. Els pronòstics meteorològics són poc sorprenents. Amb sort plourà per rebre la tardor. Dos dies en tot el mes. El canvi climàtic ja s’entreveu i fa via. El setembre s'endú els ponts o eixuga les fonts, diu el refrany. Si plou més del compte, algun xàfec de no res, rememorarem aiguats històrics sense la companyia de la Ràdio i la TV pública. Només al Jardí Botànic una petita presentació mundial del que podrà arribar a ser. La del més al nord, TV3, sense connexió, com prohibida. Al·lucinant! Seran els diaris digitals els que recordaran amb la seua memòria gràfica i audiovisual, la crescuda d’un riu que s’ho emportava tot al seu pas. A la tardor fa anys la riuada.

Al nostre País, en aquest territori, hem patit unes altres “precipitacions” constants, “mal oratge”, amb fenòmens imprevistos i uns altres esperats. Envestides, tronades i tempestes que han vingut a cada curs, a cada moment. Encara patim el bastoneig, el maltractament, que hem sofert pel que fa al gust, l’estil, els costums, les tendències naturals i antinaturals. La cultura dels valencians, amb varietats i adaptacions, tenint em compte les relacions socials i biològiques, s’ha vist alterada fa segles... Ha anat aigua avall. Precipitacions amb intermitència relativa, com la humitat. Fenòmens amb aparell “elèctric” culpables que els esdeveniments ens deixen gelats, glaçats o amb calamarsa.

Setembre ha estat un mes amb conflictes, amb dades per recordar, guerres, atemptats, catàstrofes naturals... Ben mirat, com cadascú dels dotze mesos que té l’any, amb “precipitacions” ininterrompudes. La Història es menja el món, no té mida.

Arriba el mes nou, encara que el nom diga que fa set, coses del calendari romà. Ve amb idees fresques i descarats plantejaments vitals. Això es percep en retrobar amics i gent coneguda en tornar de vacances. Sembla que l’estiu ens reforça, ens bullen les idees amb un optimisme desbordant. Ara, ja en un altre “cicle”, es refreda allò que ens ve a la ment d’una manera menys excitada. Buscant l’oportunitat desitjada, merescuda, amb motivació al màxim però amb ganseria. Nou llampec en entrar setembre. Tenim més predisposició a la tristesa, a estar melangiosos, sensibles, amb núvols baixos, amb clarianes? Quin és el ritme? El de la rutina? Jo què sé, què sabem! Fem cara a tots els vents.

September,-bris, declinem-lo amb els dies que s’escurcen i les nits eternes. Controlem les nostres “males herbes”, deixem a punt la terra. Explorem localitzacions que ens conforten. Passegem la tardor. Mirem de lluny acompanyats dels més nostres. Observem el pit-roig com canta amb un melòdic refilet. Cerquem amb emoció un blauet solitari entre els aiguamolls! Cent dies i escaig i l'any pren el vol. Ai, la relativitat del temps. Torna-li la trompa al xic! Tornem-hi.


Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email