GRUPO PLAZA

València, quina paciència

Simulacres i distorsions

30/09/2018 - 

VALÈNCIA. Ens deixem enganyar, ens autoenganyem, amb moltíssima facilitat. Es coneix que el cos ens ho demana. Les mentides aromatitzen el panorama, són com un ambientador inconsumible. Dir-ne tampoc no té límits. L’art de l’enganyifa és un engranatge ben sofisticat. Estratagemes, jocs d’artifici, malabars, encegant-nos qualsevol activitat quotidiana amb el propòsit d’amagar la veritat. Tàctiques assortides, dissenyades, repensades, ben variades. Inacceptables, admeses, camuflades, doloroses, consentides de bon grat... Versions per a tots els gustos, és necessari tenir un bon davallant. Les boles, escampades a tot arreu danyen el paisatge de l’honestedat, del medi ambient íntim, de la sinceritat. Creen incertesa i molta inestabilitat. Les idees engalipades aprofiten totes les ocasions, no deixen cap per a lligar. La fraudulència es deixa caure als mitjans públics, als despatxos, a les universitats, a les reunions de veïns, a les regidories de l’Ajuntament, entre els tertulians televisius, a les conselleries, als micròfons oberts de les ràdios locals, pels corredors de la Generalitat... La Big Band de la fal·làcia sona a tota potència, amb molt de swing. Orquestrant amb ritme i improvisació les collonades de la postveritat del nostre moment. Mentides al descobert, com aquell que no diu res. Polígrafs  casolans en acció, a la callada, a la sorda. A la recerca de la pupil·la inquieta, esperant que el nas es faça gran, que alguna cosa delate els mentiders.

Com establim les connexions amb els altres? Com gestionem la càrrega emocional amb tanta trampa? L’educació, com cal, hauria d’encobrir els forats sentimentals, donar les claus per poder detectar les ensarronades. Parlem d’una formació justa, lliure, civilitzada, apartada dels models retorçuts. Allunyada de l’ensenyament que empesta a naftalina. Tan ranci i fora de segles, que sobreviu a qualsevol dècada, que esquitxa a  tot vent i fins i tot se subvenciona. El bressol també diu la seua. Les circumstàncies ambientals i geogràfiques condicionen l’engany. Enemics i traïcions, fan galopar el cavall de Troia al territori dels incauts.

Farsaires, burladores, engalipadors, moixes, estafadors, escurabutxaques, dispersos pel territori. A so de trompeta corren ancorats amb el manual de la seductora i exquisida educació hipòcrita a l’estil postguerra espanyola, ara del segle XXI. Patologies dels perversos amb poca alçada carismàtica. Una gentada mentidera  gens escrupolosa i de vegades amb un posar amable. Són els experts en dissimular, en semblar inofensius, les amollen ben grosses. És el pervertiment dels sibil·lins sense fronteres. Els moixos, hipòcrites, fingeixen savoir faire. No parlen cap enfora, ho rumien ben endins, ho calculen tot al mil·límetre. Verinosos amb rancor i records. Habitem en una realitat falsejada sense miraments. L’estafa s’instal.la a la quotidianitat!

A València l’assalta sovint un enfosquiment morbós. Les obnubilacions malaltes carreguen contra els ciutadans ingenus. Vivim moments de propòsits inacabats, de decepcions a base de mentides. Ara un nou disseny d’embolics preelectorals faran esquella, es divulgaran als quatre vents. Les intencions dramatitzades, sinceres o autoenganyades, correran com una reguera de pólvora, donant bombo. Maquinacions escenificades des de tribunes i faristols, amb somriures blanquejats a força d’euros. Som envoltats de tramposos sense mesura, el perill social number one. Ells sembren la zitzània i esperen la collita a les urnes. Quantes promeses incomplides! Projectes pregonats amb entusiasme absolut només han donat el to en comptades ocasions. El llistat de negligències és tan ampli! Com ha estat enganyat l’habitant de Natzaret, el del Cabanyal, el de l’Eixample? Com viu un veí de Benicarló, de Massalfassar, de Carcaixent o d’Oliva? Què passa als pobles isolats de l’interior? Com es desactiva el mode pausa per acabar, mot a mot, amb les paraules vulnerades? Fan mal les herències sense resoldre, les intencions exagerades i sense trellat  també. Els que controlen aquest comboi pretensiós tenen la paella pel mànec. Escampen persuasió i aparença per tal que ens mengem l’ham. Ens renten la cara amb aigua bruta. Formen un club inesgotable, amb carnets que mai no caduquen.

Tenim llana al clatell, ens enreden fàcilment encara que anem de llestos o de tanoques. Ens deixem engalipar fins i tot amb naturalitat. O fem com si... Aquesta opció, gairebé, és la més profitosa si fórem molt astuts. És la que habitualment fan servir aquells que els interessa sortir afavorits a la foto. Estar connectats a la xarxa, en exhibicionisme constant. Pornografia vestida de diumenge. Davant de preguntes incòmodes, a l’hora d’escurar la cassola, ens autoenganyem. Ells, els altres, dissimulen o no, a la llarga o a curt termini, depèn de l’ull clínic, se’ls veu el llautó. Tots alliçonats com fent bondat. Gosadia i malícia?  La resta del personal, nosaltres, ens carreguem les trampes, els reganys, els mals tractes. No volem ser l'ase dels cops. Hem de reconèixer els manipuladors, els que ens afalaguen exageradament. Prou!

Vénen eleccions, la promoció està en marxa. A rapis, a qui primer agafe lloc. Polítics de tots els colors, verds, pansits, en salmorra, curats, al punt, madurs, en conserva... Els que votem som nosaltres, els gurmets. La satisfacció política dependrà de la tècnica i l’habilitat d’aquells que agafen bons ingredients i preparen el menú, que ens desperten el desig, que ens facen denteta. El mercat de les faules està obert. Mercaderies per a tots els gustos i addicions. Vigilem el gènere, la qualitat del producte. Alerta amb la data de caducitat. Tampoc demanem la lluna.

 

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email


Quiero suscribirme

Acceso accionistas

 


Accionistas