X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 26 de mayo y se habla de FALLAS urbanismo AYUNTAMIENTO DE VALENCIA CVMC
GRUPO PLAZA

Dues catedràtiques de l'àrea d'Estudis Àrabs i Islàmics de la uv

Troben 168 poemes escrits amb àrab dialectal de moriscs valencians del segle XVI

1/02/2017 - 

VALÈNCIA (VP/EP). Les catedràtiques de l'àrea d'Estudis Àrabs i Islàmics de la Universitat de València (UV) Carmen Barceló i Ana Labarta han descobert, traduït i editat 168 poemes en àrab dialectal compostos per moriscs valencians durant el segle XVI. La troballa, formada per composicions que va requisar la Inquisició, confirma que esta minoria creava, versificaba i componia en la seua llengua sobre llegendes, amor, religió i fets contemporanis, i que l'àrab era una llengua de cultura en el moment.

La transcendència del treball de les dos expertes, que porten més de 40 anys estudiant la llengua i cultura morisques, és reconéixer la "vitalitat" de la literatura en àrab dialectal en la Península Ibèrica fins a principis del segle XVII, amb la pervivència de poemes antics i l'elaboració d'altres nous, assenyala l'Universitat a través d'un comunicat.

"Tot i que sabíem que la comunitat morisca valenciana usava diàriament la llengua àrab parlada, estos poemes desmentixen la idea que la minoria sotmesa estava degradada, portava una vida embrutida i havia perdut la seua cultura", apunta Ana Labarta.

Des de la Universitat recorden que els moriscs eren els musulmans que en 1520 van ser obligats a convertir-se al cristianisme i batejar-se, baix amenaça d'expulsió. En alguns casos van acabar assimilant-se a la cultura dels vencedors, en la majoria no, i van ser expulsats a principis del segle XVII dels regnes de la península per decret del rei Felip III l'any 1609.

El cos principal de la investigació d'Ana Labarta i Carmen Barceló ho constituïxen 56 poemes, copiats en un únic còdex o registre de 180 folis que es conserva en la Biblioteca Històrica de la Universitat de València. A més, les dos investigadores han rastrejat la documentació conservada en l'Arxiu Històric Nacional de Madrid, on es contenen materials en el seu moment requisats per la Inquisició a moriscs valencians, així com l'Arxiu General de la Universitat de Pamplona i l'Arxiu Històric Provincial de Màlaga.

"Amb l'expulsió es va perdre el dialecte àrab que els moriscs valencians parlaven, la qual cosa ens ha obligat a deduir dels propis documents el sentit i l'estructura dels poemes", ha destacat Ana Labarta. Fins ara, els escrits coneguts dels moriscs valencians eren cartes, anotacions comercials i de comptabilitat o receptes mèdiques, entre uns altres. Amb el nou treball, es pretén reivindicar el llegat cultural compost pels moriscs valencians del segle XVI.

La investigació de les dos professores de la Universitat és especialment transcendent en el cas valencià perquè de tots els territoris de la península, el major percentatge de població morisca es donava en el Regne de València. Amb l'expulsió van ser embarcades al nord d'Àfrica entre 120.000 i 130.000 persones sobre una població d'unes 400.000.

A més, milers de moriscs van morir en els enfrontaments que van precedir a l'expulsió (batalles d'Espadà; el Cavall Verd i Mola de Cortes, entre altres); en les llargues caravanes cap als ports d'embarque; van ser assassinats; o els seus fills (morisquets, en valencià) segrestats mentre pare i mare marxaven a l'èxode.

Després del descobriment dels textos, les dos investigadores es van trobar amb la dificultat de transcriure'ls. En molts casos són poemes escrits al dictat, amb paraules unides entre si. Ana Labarta i Carmen Barceló sostenen la tesi que es tracta de composicions per a ser cantades en públic. Els poemes s'han anat localitzant al llarg d'anys en manuscrits àrabs de temàtica poètica o que es van escriure en àrab sobre fulles soltes de paper conservades de manera fortuïta entre altres documents. Es tracta d'unes composicions tardanes, que en la seua major part no havien sigut mai editades.

FUGIDA DE CALLOSA D'EN SARRIÀ I LLIBRE

La investigació ha sigut publicada en el llibre 'Cancionero Morisco', editat en 2016. Es tracta d'un conjunt que forma un corpus poètic únic en el seu gènere en la Literatura Àrab de caràcter popular, del que no existixen exemples similars en cap altre lloc.

AMOR, GUERRA I INQUISICIÓ

Moltes de les poesies són de tema religiós, unes altres són d'amor, hi ha diverses sobre llegendes i aventures de personatges dels primers temps de l'Islam i també de profetes de l'antic i del nou testament, incloent la llegenda de l'encontre de Jesús amb una calavera que li parla. També existixen poemes de gran extensió que narren en vers fets contemporanis, com la presa de Rodas pels turcs (1522), o el setge d'Alger per Carlos V (1541). En uns altres es critica el comportament de les autoritats cristianes, l'església i la Inquisició.

La fugida de la població morisca del senyoriu de Callosa, ocorreguda en 1580 és un fet narrat i cantat pels moriscs valencians. Es tracta d'una fugida protagonitzada pels habitants de Callosa, Bolulla i Algar, que en bloc van marxar, ajudats pel governador d'Alger. Este, amb 23 navilis va desembarcar en les Penyes de l'Albir (hui la Serra Gelada), va marxar amb 1.800 hòmens a Callosa i es va portar amb si a tots els moriscs, mentre els cristians vells es defenien en el castell.

El poema trobat, el número 13 del lliure Cançoner morisc, ho recorda en més de 150 versos. Es tracta, recorden Carmen Barceló i Ana Labarta, "d'un fet que va haver de gaudir del favor d'un públic que se sentia atabalat per les impertinències i imposicions de l'autoritat cristiana, els clergues i els veïns". Esta fugida va vindre precedida d'altres intents. Com les dos investigadors recorden: "entre les fugides de població morisca, cal citar un primer intent, l'any 1579, en el qual es van marxar al nord d'Àfrica més de 40 persones de Callosa i Polop".

Noticias relacionadas

ciencia

Polibienestar: El laboratorio de la Europa social

Por |  - 

Los derechos sociales comunitarios pueden dejar de ser una utopía. El reto de una Europa social es la materia que investiga el Instituto Público de Investigación en Políticas de Bienestar Social (Polibienestar) de la Universitat de València, dirigido por el catedrático Jorge Garcés, que este mayo será nombrado Doctor Honoris Causa por la Jaume I de Castelló 

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email