X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

tercer disc 'la por'

Vadebo: "La música ha de provocar reacció dintre d'un sistema dur i difícil de canviar"

El grup de rap valencià ha publicat el seu tercer disc 'La por'. Un treball amb el que s'enfronten al sistema i als qui controlen el poder fent servir una eina simple i directa: donant la volta als temors que acompanyen a la societat

22/02/2018 - 

VALÈNCIA. "La meua por és que el meu fill no tinga treball després dels estudis. Per a mi no aconseguir les metes professionals. No tindre papers per residir a Espanya. Ser il·legal. No saber cap a on anar o què fer. Jo sóc claustrofòbic. A mi em dóna pànic que la societat no m'accepte per ser dona 'trans'." Aquests són els testimonis de diferents persones pertanyents a distints esglaons socials o a diverses ètnies. Totes representen La por. No sols fent referència al mateix concepte, sinó a més perquè formen part del tercer disc del grup valencià Vadebo. Què seria i d'on naix aquest sentiment? El que l'agrupació volia era tractar de reflectir la major quantitat possible de testimonis en un treball on la paüra siga el fil conductor. El resultat, deu cançons on s'escolta "impotència, ràbia, repressió, fàstic, indignació, vergonya, llàstima, injustícia, involució..." Tot disposat front "a la mordassa i la censura".

Tant de bo, la por no sols s'adopta des d'una versant passiva, es tractaria de donar-li la volta a tot allò que "ens afecta, silencia i paralitza" per fer-li front i convertir-ho, en este cas, en música. 

Sols fa dos anys des que Vadebo va publicar el seu anterior àlbum Actitut (Maldito Records), i tres de Travesses (MalditoDigital). Quatre anys de vida i 120 concerts a l'esquena. Vuit músics que ja havien integrat altres formacions en el seu passat: Pau Vayà i Dani Redó (veu), Víctor Ferreró (guitarra), Toni Ramirez (baix), Agustín Expósito (veu i percusió), Carlos Esteban (bateria),  Àlvaro Lorca (piano i teclats), Carles Zapater 'Dj Zapy (Pogramacions i scratchs).

Als calendaris ja es pot apuntar la seua participació al Cullera Marítim Festival o al Viña Roc. Tot i això, segons conten Redó i Ferreró la seua màxima paüra seria que tot aquest treball no valguera la pena: "L'única cosa que ens pot donar respecte és que els nostres problemes personals acaben afectant el rendiment del grup. Al final cadascú té la seua vida i les seues feines, perquè ningú vivim d'açò. Dona por per si al final res ha valgut la pena, però pensem que sí que ho val. La realitat és que estem molt contents perquè hem tingut sort de tocar per molts pobles, ciutats i conèixer a gran quantitat de gent. El nostre somni és seguir arribant al nombre més gran de persones i gaudir. Estaria bé fer un vídeo millor que abans, o un disc, o poder aplegar a 10.000 persones, en lloc de a 500. Però, seguir fent-ho sobretot."

Així mateix, aquest tercer disc s'ha convertit per a la banda valenciana en "eixe punt de trobada a escala musical" amb el que tots els membres es senten "completament còmodes". Les lletres parteixen principalment d'una tornada entre els cantants i el guitarrista, "no solem ser més de cinc persones component, però fem un treball cooperatiu amb el que acabem perfilant i completant-ho entre tots". La seua principal referencia vindria en tot cas de les pròpies veus que tenyissen la primera cançó del disc: "Ens ajuda a reforçar i donar més significat al missatge, degut que malauradament la por és un sentiment rutinari i del nostre dia a dia. Són pors totalment reals."

La música assoleix uns ritmes més electrònics i de rap on ressonen les seues lletres de protesta contra el sistema política, econòmic o social. El missatge seria clar: "Tanta condemna, estem mirant l'escena com s'esfonsa baix l'arena... Volem ser far i no fan en l'obscuritat. La seua llum parpadejant, amagant no em puc callar." "No tenen nom les ombres ni els malsons. De la nostra ciutat on tot és vigilat. No tenen noms mordasses i barrots. Fetes per castigar qui vol la llibertat." "Pablo Hasel és un dels exemples que els músics i tuiters estan sent condemnats. S'oblida que la música ha de provocar reacció i tractar de fer pensar dintre d'un sistema dur i difícil de canviar. Hi ha massa cançons comercials. El que es faça no és suficient per a afrontar les injustícies que les entitats o persones amb poder estan exercint de cara a la societat. Per a nosaltres és important que, ja que fem música, que siga amb un tipus de missatge que vaja més enllà del que coneixem i sabem o del que ja no es deixa qüestionar. Tota està decadència a més deuria aplegar a un moment de col·lapse, perquè si no aplega un punt en el que ho parem, estem perduts".

Música a l'abast de tots

Des que la indústria va anar assolint els canvis als que s'afronta la música degut l'auge de les xarxes socials o les plataformes online, no pareix estrany veure treballs complets a YouTube o Spotify. Tot i això, com conviuen els grups emergent dintre d'aquesta nova filosofia de 'música a l'abast de tot el món'? Vadebo, en efecte ha publicat el seu full àlbum a YouTube.

"És un poc contradictori. D'una banda, nosaltres en tot moment hem cregut que la música ha d'estar per a la gent i pareix que si no estàs en aquests canals la teua música és molt difícil que els arribe, degut que la gent depén molt d'ells per a informar-se. Així que o t'infiltres i participes o no tens opció. Però, també ens genera problemes a nivells interns perquè el que representen eixes empreses va un poc en contra del que nosaltres volem cantar i volem transmetre" explica Víctor. "Bé  que tindríem opció, podríem posar el nostre disc complet en possibilitat de descàrrega gratuïta, però clar és impossible" conclou Dani.


Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email