Fotos: KIKE TABERNERVALÈNCIA. Diputat de l’àrea de Cultura i portaveu de Compromís, Xavier Rius va arribar a la Diputació de València amb una missió: dinamitar-la. El paper de l’administració provincial ha estat motiu d’un debat que, diuen, ja ha acabat. És el moment d’actuar. Amb la intenció de transferir les competències en ambdós direccions –cap a la Generalitat i els ajuntaments- la política cultural de la Diputació s’ha transformat amb Rius al cap. D’un costat, una política expositiva que vol potenciar la itinerància dels projectes de museus como el MuVIM i un projecte exclusiu per a donar a conéixer el fons artístic de la Diputació a les comarques; de l’altre, un modus operandi que busca dotar de més recursos els municipis perquè siguen els que programen les activitats, adaptant-se a les seues necessitats. No obstant això, encara que l’objectiu està clar, la ‘revolució’ a la Diputació no marxa a l’uníson. Sona la Dipu, que depén de Joventut, encara mostra traces d’altres èpoques i el procés de transferència de museus ha enfrontat PSPV i Compromís. Parlem amb Xavier Rius.
-Fa algnes setmanes es va mostrar disconforme amb l’informe impulsat pel PSPV respecte a les transferències de competències. Va dir que era “incomplet” i, fins i tot, es va negar a llegir-lo. L’ha llegit?
-Tenia curiositat. Jo em definisc com a sindicalista, vaig arribar a ser responsable de la FESAP (Federació Sindical de l'Administració Pública), sempre he estat vinculat amb l’administració pública i havia treballat molt profundament en el tema de transferències, de la cessió de personal entre empreses públiques, administracions... Tenia curiositat per vore quina qualitat tenia este informe, que no respon al que nosaltres havíem acordat i la veritat és que crec que algun funcionari en el seu temps lliure podria haver-lo fet exactament igual. No aporta res de nou. S’ha de radiografiar què es pot transferir. Fa un temps va ser notícia que, enfront del MuVIM, la seu de la Universitat Catòlica havia sigut venuda per Rus per un euro. Podrà ser que nosaltres puguem vendre el MuVIM per un euro a l'Ajuntament de València? No ho sé. Volem una radiografia d'eixe tipus i en això no entrava l'informe. L’informe deia si el funcionariat es pot transferir i en quina forma, però això ja ho sabem. Per a què pagar?
-És incompleta la radiografia?
-Sí, perquè si volguérem fer el procediment administratiu o temporitzar una possible transferència del MuVIM eixe informe no ens valdria. Si jo vull tècnicament que un informe em diga si és legal, de quina forma, en quins terminis... no em valdria l'informe.
-En quin punt està el procés de transferència? Es podrà fer esta legislatura?
-A mi m'agradaria que poguérem fer transferències. Per exemple, el bé patrimonial de Sant Miquel dels Reis és nostre, però l’únic que paguem nosaltres és el cadastre. La resta, la Generalitat. Potser la transferència és anar al notari i perdre mitja hora. Es podria fer abans del final de la legislatura? Sí.
-Però hi ha inquietud per part de la Diputació?
-La Diputació ha passat l’època de majories absolutes i ara hi ha equips de govern que es basen en la negociació, la qual cosa és ideal en política. Una de les coses que unifiquen els quatre partits polítics, dos molts majoritaris -PSOE i Compromís- i dos amb una persona -Esquerra Unida i València en Comú-, és que volem acabar amb les diputacions perquè considerem que hi ha massa graons administratius, és excessiu. Sobra. No pot ser que cada vegada que reformem el model de gestió territorial creem un graó més. Fins i tot Ciutadans està d'acord amb això. Sabem que mentre no es modifique la constitució legalment, les diputacions no podem desaparéixer però nosaltres diem: estudiem les fórmules per a transferir el màxim possible a la Generalitat. Siguen competències pròpies o impròpies.
-En el cas concret dels museus, la transferència seria cap a l'Ajuntament o la Generalitat?
-Parlem de política-ficció, no a un any vista, fins que no estiga la radiografia del conjunt de serveis i propietats de la Diputació i seiem a parlar què, com i quan transferim. M'agradaria vore un major interès, a la Diputació tenim un problema de recursos humans, però això està externalitzat, és encarregar-ho a una empresa. Vull pensar que estan fent tots els possibles, amb la qual cosa espere que abans de final d'any puguem tindre algun resultat. Entenc que, per lògica i racionalitat, el MuVIM pot assumir una funció de museu estendard de la ciutat de València, que no té un gran museu, i per una altra, Prehistòria -un referent d’àmbit estatal- i Etnologia -un museu de país, amb peces des de Morella a Torrevella-. El procés de transferència és per a millorar el funcionament del serveis, si en algun moment veiem que per temps o recursos una transferència possible suposa un deteriorament de la prestació dels serveis, no s’efectuaria.
-Amb Joventut, Teatre, també el serveis taurins, en tant que se celebren concerts a la Plaça de Bous... Al diputat de Cultura li agradaria que les competències culturals estigueren més unificades?
-Una prèvia respecte al tema taurí. Nosaltres tenim un dels museus taurins més importants del món, hi ha cartells molt bonics, incunables singulars i entenc que és una vessant del concepte ampli de cultura, òbviament. Em negue a acceptar que el maltractament d'un animal o el gust de vore éssers vius patint entren en la definició de cultura. A partir d’ací, en la Diputació hi ha cinc grans àrees de les quals pengen totes les delegacions. Sí que és cert que Joventut no està en Cultura, però sí que crec que les noves polítiques són transversals. Probablement, supose un major repte de gestió política, però és millor per a la societat.
-Un exemple és Sona la Dipu, la despesa més gran en música per a la Diputació, que està en Joventut.
-Al principi de la legislatura, quan més o menys els responsables exposaren els seus projectes, alguns del partits exposaren crítiques a la gestió que havia fet el Partit Popular de Sona la Dipu, en pagar grans concerts, sobretot a Xàtiva, sense respondre a la finalitat del projecte. Sona la Dipu naix, teòricament, amb la idea de potenciar la vessant artística de jóvens valencians i valencianes que comencen en el món de la música. La filosofia inicial era eixa. La música és cultura, sí, però des que es va crear ha estat en Joventut, encara que desprès Rus contractava a Francisco per a les festes de Xàtiva. Se’ns digué que es volia canviar la filosofia. Nosaltres estem observant atentament a vore quan es produïx el canvi i com es va reforçant això. Enguany la convocatòria de Sona la Dipu ha tingut una gran acceptació, però veiem que encara s’organitzen grans concerts de figures consagrades que no són valencians.
-De fet s'ha produït un concert a Ontinyent, casualment el poble del president de la Diputació, amb un artiste mediàtic (David Bisbal) i programat sense artistes valencians (després de algunes protestes internes, es van incloure tres fora de concurs) amb l’etiqueta de Sona la Dipu.
-Nosaltres, dic nosaltres perquè òbviament com a Compromís veiérem eixe i alguns altres concerts que van eixir en el plenari passat, hem vist amb preocupació el que comentes. Volem pensar que respon a un disseny de polítiques adreçades al foment dels nous grups valencians. A vegades es diu que és bo que vinga un gran artiste per a que, al seu voltant fent de teloners, estos grups puguen ser escoltats per més gent. Pot ser una justificació.
-No estava prevista l'actuació de cap grup valencià al concert, fins que arribaren les protestes .
-Està en marxa [El diputat senyala a la gravadora]
-És una mostra de que Sona la Dipu té encara traces d'un altre moment?
-Des de l'inici un dels conflictes que vaig tindre va ser perquè vaig vore que des de l'àrea de Cultura s'estigueren pagant determinades coses com es pagaven abans, com diners a fons perdut a falles perquè vingueren ací a besar l'anell de Rus. Em vaig negar rotundament. És un exemple. Si es continua fent no és des de l'àrea de Cultura. Nosaltres som responsables de gestionar els diners amb les finalitats per a les quals estan pressupostats. És difícil canviar el funcionament de una institució que és més que centenària? És molt difícil.
-Un dels grans projectes impulsats des de Cultura enguany ha sigut la exposició itinerant amb el fons de la Diputació, és esta la fórmula? continuarà el projecte?
-La Diputació té un patrimoni riquíssim, un fons ingent d'obres d'art, no sols per adquisició, la majoria per becats, com Pinazo o Benlliure. De fet, continuem becant des de l'àrea de Cultura. Des del el MuVIM busquem discursos museogràfics per a fer produccions pròpies i traure eixe patrimoni a la llum, per exemple la Modernitat Republicana. Desprès està Patrimoni, encarregat de la catalogació, dipòsit i conservació de les obres que estan en el magatzem, que tingueren una molt bona idea al dir: això no és patrimoni de la Diputació sinó de tots els valencians i valencianes i hem de buscar la fórmula per a que es puga vore. És cert que hi ha molta gent del mon de l'art que ha criticat esta exposició, uns ho veuen bé, però uns altres no entenen que estiga un Equipo Crónica al costa de un Sorolla. Pense que la idea d'acostar el patrimoni és bona.
-El MuVIM ha dissenya versions de les seues darreres exposicions. És la itinerància la clau?
-Sí, he de reconèixer que en alguns museus com Etnologia ja es feia. Quan vaig arribar va ser una de les directrius que vaig donar als tres directors: s'han de potenciar les itineràncies de tot el que fem i en el MuVIM començar amb elles.
-L'exposició de Requena suma 4.000 visitants, la considera un èxit?
-Encara que foren 200. N'hi ha qüestions que no es poden avaluar per el nombre d’assistents. Un dels projectes dels que més orgullós estic és l’òpera per als pobles, que a Castielfabib puguen tindre òpera amb un muntatge professional. Eixa és la funció de les Instituciones públiques, té més valor descobrir una vessant cultural a les persones per a que la coneguen. Si no la coneixes no la pots estimar. Desprès Bisbal o Francisco ja podran entrar a la sala no sé què i segur que els grupis paguen 60 o 70 euros i fan cues de dos dies, però la gestió pública ha d'entrar en l’altra qüestió. No importa la audiència o la quantitat, sinó la finalitat.
-Com tria la Diputació de València els festivals en els que participa?
-Nosaltres arribem i se trobem que la Diputació no té més criteri que si me caus bé o mal, si vens d'un poble o un altre. Açò puc assegurar que ens ha costat dos exercicis, però hem acabat, perquè òbviament hi havia festivals que es mantenien gràcies a la Diputació. En el primer moment que arribaren ens reunirem amb totes les entitats que tenien convenis singulars. En alguns casos tallar d'un any per a l'altre era ferir de mort al festival, s'han mantingut un parell per a que hi haguera possibilitat de buscar formules alternatives per a la seua pervivència. Ja hem aconseguit tallar-ho, en estos moments no ens queda cap conveni singular amb cap festival o mostra. Ara hi ha una convocatòria pública amb uns criteris reglats.
-La Diputació de Castelló repartix 400.000 euros entre el quatre grans festivals de música de la província (San San, FIB, Rototom i Arenal). Este tipus de relaciones no tenen cabuda en la Diputació de València?
-Ni es pagava ni es pagarà. Això correspon a la Generalitat. Són unes polítiques culturals que, jo entenc, corresponen a la Generalitat.
-Hem parlat dels tres museus de la Diputació, però parlem d'un que encara no existix: el Museu de la Mar. Com a membres en la confecció del Museu, quina es la seua participació i, desprès d'un any de la presentació, en quin punt està?
-Poques novetats perquè el ministeri ha dissenyat unes regles econòmiques que estaven previstes per a evitar el frau que hi ha hagut durant molts anys. Davant d'eixa anarquia institucional i eixes accions anticonstitucionals, eixe lladrocini, prevaricacions, resulta que el mateix PP pren mesures de control de les administracions i una de les conseqüències es que l'Ajuntament de València, que vol construir un gran museu de ciutat, per la ràtio de deute té la impossibilitat de constituir fundacions o patronats. L'Ajuntament du dos anys dient que podrien estar fora d'eixos paràmetres, ara ja està clarament fora però el ministeri no dóna l'autorització. Per què no ho fa personal propi? Perquè també Montoro prohibix a les administracions l’increment del capítol 1, no pots incrementar plantilla. Nosaltres férem un càlcul: el museu requerix un mínim de 28 treballadors i allò ideal serien 52 persones.
