Una espiral de violència comença a aterrar les persones LGTBI a les ciutats, espai divers on més segures se sentien. Una sensació d’impunitat que es pot mitigar mentre desapareix l’odi irracional
El turisme, la mobilitat o els drets de les minories transformaran el disseny del món els pròxims deu anys.
Contacte directe amb la natura per a una vida saludable eren les premisses que van impulsar al col·lectiu naturista d’Alcoi a construir un paratge a la seua mida
L’historiador de l’art Tomás Llorens i l’estudi català MBM Arquitectes van imaginar una altra forma d’estiuejar als anys 60 de la costa de Benicàssim
Més enllà dels camps de golf i parcs temàtics, les vint dècades de destrucció del territori han estat fonamentades en mites més il·lusoris que qualsevol utopia.
Uns comtes imaginaren materialitzar els complexos autosuficients del socialista utòpic Charles Fourier entre Villena i Sax.
La utopia d’habitar la Lluna i Mart o evitar l’extinció de la vida a la Terra per l’impacte d’un meteoroide. Observador dels cels a València, Josep M. Trigo és ara astrofísic a l’Institut
Molts edificis d’apartaments turístics estan inspirats per les idees extravagants de l’arquitecte francés Le Corbusier.
Les rajoles de l’església convertides en piscina municipal. El colp d’estat contra la República va accelerar les transformacions socials a ciutats avançades com Alcoi
Des del 1989, assemblees okupes reactiven espais abandonats a València saltant-se les lògiques del mercat
Encara que semblen fenòmens naturals, les dunes de Guardamar del Segura o la pineda del Benacantil són dissenys de l’enginyer Mira Botella
Associacions convertides en cooperatives van aconseguir als anys 70 i 80 el seu lloc al món de la mà d’Alberto Sanchis
El Parc Central de València i la plaça de la Sinagoga d’Onda són els dos projectes valencians nominats al Premi Europeu d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic
Impostos per a pagar obres d’art públic i manuals per posar en comú com construir espais més amables. És irreversible que totes les ciutats acaben sent com anodins aeroports?
Drons que des de l’aire disseminen jardins i teixits per a fer créixer ecosistemes sobre edificis. SingularGreen integra arquitectura i natura des del barri de Campoamor.
Analitzem amb els seus creadors els sis projectes valencians exposats a la 17a Biennal de Venècia, inaugurada este dissabte després de ser ajornada el 2020
Una publicació a Instagram del Col·legi Territorial d’Arquitectura de València va sacsejar una polèmica sobre la representació de les dones a exposicions, conferències i publicacions. La presidenta del CTAV i el col·lectiu Figues del CTAV conversen a Culturplaza
La rehabilitació de la Casa de la Misericòrdia serà la cirera del pastís dels fons europeus EDUSI que estan rehabilitant la vall entre els dos castells d’Alacant. Un pla director i la redefinició del seu sector urbanístic posaran en context una faena que s’allargarà més enllà de l’any 2023
Cap a 2022, sondegem els Afers Exteriors del disseny amb una ullada a l’altre costat de la península. La capital nord de Portugal celebra set anys de la seua reputada marca amb una estratègia que posa al centre la cura pel treball ben fet
Una ciutat rodejada de terra seca amb construccions de formigó megalòmanes dels anys seixanta per a obrers i turistes, mentres ha deixat caure el seu patrimoni més preuat.... o una joia oberta als nouvinguts que abraça el Mediterrani? Tres arquitectes
L’arquitecta valenciana Aida Navarro Redón fa anys que estudia la continuïtat entre la realitat virtual i la material. Des de la planificació urbana fins als espais íntims, els videojocs estan irrompent al que es coneixia com a món ‘real’
Des dels noms dels carrers fins a la plaça del poble, diferents equips d’arquitectura culminen l’estratègia premiada esta setmana que fa de Xest un poble feminista i inclusiu
Amb les ferramentes de l’art, el disseny i l’arquitectura, als albors de la ciutat creixen projectes que recuperen el lligam de la natura a la vida quotidiana dels humans
La percepció social de l’arquitectura està lligada a com s’explica l’arquitectura. Publicacions, exposicions o tallers ajuden a fer-ho. Però ha perdut València cultura arquitectònica?
Reactivar antigues impremtes o mercats envellits no és només una estratègia de maquillatge. A Russafa o Nules emergeixen arquitectures productives que es deixen tatuar pel passat
Santiago Calatrava expandeix la seua pràctica ara cap a Orient. L’agenda per al 2021 de l’arquitecte es concentra als Emirats Àrabs, mentres van descartant projectes a Europa i els Estats Units
Amb ‘La ciudad de los cuidados’, l’arquitecta proposa accions senzilles per a construir ciutats amables per a jugar, descansar o criar. Un camí que l’emergència climàtica i la distància social han accelerat, però que també pot pujar preus i expulsar veinat
Des de València per a tot el món, estudis com Agraph o Quatrecaps produeixen exclusivament renders imatges virtuals que avancen els dissenys per a construir.
Vint artistes, arquitectes i dissenyadores van convertir la coberta portuària en un laboratori per imaginar futurs radicalment amables per a la Marina
Els projectes de l’equip britànic Forensic Architecture investiguen vulneracions de drets humans amb plànols i maquetes. Una verificació que ha aconseguit des dels museus obrir casos a tribunals
Acabaron Arquitectura en la UPV en 2008 y se marcharon al delta del Yangtsé buscando proyectos más ambiciosos. Con una oficina ya consolidada en China, Natalia Moreno y Germán Roig abren una ventana en Europa desde València
Un ninot de vareta converteix un cantó de Benicalap en un niu de biodiversitat. Una tècnica fallera que inusualment no serà pastura de les flames, sinó del pas natural del temps
Dos noves places a Onda i Burriana decapen els substrats del passat per recuperar la vida al carrer
L’Estació Científica de la UA acull una exposició que contraposa casi quaranta visions territorials d’artistes i arquitectes d’arreu del món
Els testos verds, l’asfalt roig, el criteri professional... Arquitectes implicades al procés o observadores l’analitzen, un mes després de consolidar el nou espai
De Sicília als Ports i des de fa milers d’anys, els humans han domesticat paisatges secs i remots amb el primer que tenien a mà
Entre plantes eòliques, nuclears i hidroelèctriques, la Vall de Cofrents és el motor elèctric valencià. Una enorme infraestructura dissenyada pels humans amb una escala planetària
Un delicat equilibri va sostindre la vida a l’Albufera durant segles. Ara el llac intenta restaurar els excessos humans de les transformacions urbanístiques del “Desarrollismo”
Les llacunes de la Mata i Torrevella serveixen de despensa per a milers d’aus. Mentre arquitectes pensen com potenciar la seua biodiversitat, el confinament ha provocat la primera reproducció registrada de flamencs
És la materialitat comuna a la ciutat, però no sol aparéixer a les revistes d’arquitectura. Per què no és patrimoni l’arquitectura de la classe treballadora?
Pràctiques esportives emergents com el parkour, la corda lliure o les acrobàcies ja han passat de fase. El seu objectiu és moure’s àgilment amb tot el cos, encara que al carrer no sempre és fàcil
Lara Lesmes i Fredrik Hellberg signen una casa de rajola que combina la tradició rajolera de Gustavino amb un sistema modular per replicar arreu.
Un arquitecte polifacètic que va materialitzar el somni mediterrani de la burgesia a Xàbia
La Fundació Arquia recull per al seu setè festival 128 projectes de la península Ibèrica d’arquitectes graduades a partir del 2008. Qüestionem els 20 equips seleccionats del context valencià sobre els seus projectes i el futur de l’ofici.
Els balcons sí que es poden ampliar, l’espai públic sí que es pot compartir i les zones naturals sí que poden mitigar noves pandèmies. Però cal dissenyar-ho
No han estat ací tota la vida. Els contagis dels segles XVIII i XIX van obligar a inventar nous edificis i van dibuixar les ciutats com les coneixem hui
L’antic celler de Vinival com a laboratori per baixar els fums (també literalment) de l’artificialitat. Un projecte sense jerarquies per tornar la vida a una ruïna industrial
Els col·lectius Quatorze i Arquitectura sense Fronteres activen un procés per dignificar els carrers i les cases de La Florida Alta, el veïnat del Cementeri que Alacant ha abandonat
L’arquitectura no té res a veure ni amb l’espai, ni amb la llum. La bona arquitectura connecta tots els elements que participen de la vida. Sabrà escoltar després d’esta estranya situació?
Era l’últim obstacle perquè Blasco Ibáñez arribara a la mar. Entre propietaris i ocupacions, l’edifici viu una situació límit
Tres urbanistes de diferents àmbits i generacions analitzen com el Cap-i-Casal transforma el seu espai públic
Un manual d’instruccions per no perdre’s davant la tornada de les grues a l’horitzó de la ciutat
L’estudi Drassana inicia un procés de disseny amb un col·lectiu artístic de l’Escòcia rural
L’estudi valencià Crux Arquitectos transvasa coneixements entre el poble i la ciutat reivindicant l’arquitectura flexible: “els edificis duren més que les persones”
Amb només un mes, a finals de febrer conclou el termini del concurs que dirimirà el futur de Les Cigarreres. Fem un recorregut pels espais de referència on emmirallar el complex alacantí. Quina pot ser la millor versió d’un edifici desocupat?
Espais segurs lliures d’agressions sexistes, llocs de faena on es concilia amb la criança o col·lectius que cedeixen locals i ferramentes al veïnat conformen la Xarxa de Cures de Benimaclet
L’arquitecte alacantí Salva Serrano conta els secrets del disseny paramètric per a dibuixar informació invisible a partir de dades… i també construir
Balcons, centres comercials i l’enllumenat del carrer assenyalen l’arribada del solstici d’hivern. És sostenible fer-ho amb elements que no estan arrelats a la nostra terra?
Entre llicències i certificats, l’ofici de l’arquitectura té algun valor més enllà dels monopolis que dóna l’Estat?
Lluny de receptes màgiques i falsos gurus, oficines d’arquitectura es llancen a investigar i testar la capacitat de l’habitatge per viure millor
Amb l’evolució de l’ecologisme, la nostra relació amb els morts va apropant-se al contacte amb la resta de la natura. De cementeris aïllats de la ciutat a parcs on els cossos nodreixen vida
El lavabo és l’últim reducte de la segregació per sexes i algunes institucions ja estan acabant amb este binarisme. Quins pros i contres té este canvi?
El sociòleg José Miguel Iribas va dedicar tota la vida a l’estratègia urbana, parant detall al cas de Benidorm. Fa vint anys va donar deu consells per al futur de la ciutat... S’han acomplit?
Sí, hi ha bons arquitectes als qui se’ls cauen coses, com el mateix Bofill. Repassem cinc projectes problemàtics que són icones de l’arquitectura
Les noves generacions passen més hores davant les pantalles o ara hi ha menys llocs per a jugar?
Símbol de la ciutat genèrica,tots els aeroports del món s’assemblen. L’última parada a la València modernaés la porta de la ciutat
Trenta anys després de la seua crisi, noves mirades de dins i fora de València obrin nous camins per recuperar el mite de la Ruta del Bakalao
Deu fotografies aèries de 1956 i 2019 permeten analitzar les transformacions sobre el territori de l’Horta d’Alacant
Públiques o privades, delbarri, de la urbanització o del xalet: la piscina articula la vida social dequi la té i de qui no
L’allau de projectes per ampliar el Port de València posa baix la lupa l’impacte de la infraestructura sobre la ciutat
Són la principal fàbrica de relats de la ciutat i reivindiquen el seu lloc a l’espai públic de València. Posem la qüestió sobre els museus moderns a la ciutat
Tots els règims polítics necessiten una arquitectura per a construir la seua visió del món. La seu de la CVMC i l’antiga presó Model sintetitzen el disseny a l’administració valenciana
El desenvolupament de Sociòpolis pretenia experimentar un nou urbanisme a la perifèria mentres al centre de la ciutat no volia viure ningú
L'adaptació dels parcs zoològics a la consciència animalista obri la porta a replantejar el seu futur
Estudiaron Arquitectura en Alicante y entregaron su proyecto final de carrera en los albores de la crisis. Visitamos cuatro obras de cuatro estudios que hoy redibujan el oficio
Del campus de Blasco Ibáñez a Tarongers es pot fer un viatge de l’art-déco a l’arquitectura diagramàtica
Tracem el plànol de dos edificis de màxima seguretat. Del complex penitenciari a la perifèria de la ciutat al Centre d’Internament d’Estrangers al barri d’En Corts
Fa unes dècades que la ciutat va decidir aïllar les seues fires i congressos a la perifèria
Durant segles han protegit als llauradors i han donat distinció a la burgesia. Entre la Condomina, Mutxamel i Sant Joan d’Alacant, una vintena de torres de l’Horta resisteixen la pressió urbanística mentres esperen nova vida.
Dos auditoris marquen les dos etapes de la política cultural de l’autogovern valencià. Separades només per uns metres, l’antic llit del riu Túria “es va fer nostre” amb un ritme marcat per partitures
La Copa de l’Amèrica se celebrava a València el 2007 i necessitava una fita per contemplar l’eixida de les regates i recordar l’esdeveniment. Uns espectaculars voladissos units per un recorregut en espiral van conformar el còctel per generar una icona
El 2004 es posava en marxa una ciutat que reunia totes les dependències judicials del Cap-i-Casal al voltant d’un carrer artificial. Formigó, vidre i unes impressionants columnes d’acer alcen un engranatge ultramodern inspirat en tradicions centenàries
L’estudi Rocamora Arquitectura d’Elx triomfa als Premis Emporia d’Arquitectura Efímera amb tres projectes que construeixen amb “la terreta” més rocosa.
Alumnes de la Universitat d’Alacant comencen a treballar a l’antiga refineria de la Britànica mentres les administracions no donen senyals per a la seua obertura al públic
Dels col·legis a les presons, encetem un viatge per analitzar com funcionen els grans espais de la ciutat. Hui coneixem com, després de trenta anys de planificació, el Parc Central de València estén el verd a les portes de l’Estació del Nord
En ple fervor nadalenc amb llums, Reixos i Pares Noels, traiem el nas a quatre balcons de la ciutat per a construir la casa de Cultur Plaza. De la verdor de la ciutat a l’aparador de la domesticitat, així transforma la ciutat el mirador de la quotidianitat
És capaç de transformar l’interior de qualsevol casa i la tecnologia està provocant la seua gran crisi. Comencem a moblar la casa de Cultur Plaza emmagatzemant la memòria quotidiana.
Per generar atmosferes sensorials o per demostrar el poder a la ciutat, el teulat mai ha servit només per donar refugi als habitants de València
Des de les portes de la muralla a l’embarcament dels aeroports, la porta és l’element mediador entre l’espai públic i el privat. Una evolució de segles que combina la transparència i la fortificació
Passem una mitja de deu minuts al dia al lavabo i ell ho sap tot sobre vostè. Després de construir la façana i l’escala a la casa de Cultur Plaza, no podrà vore el seu bany igual
Seguim buscant els elements fonamentals per compondre l’arquitectura contemporània. A la partitura de la particular casa de Cultur Plaza, l’escala marca el ritme
Inspirats per l’arquitecte Rem Koolhaas, emprenem a Cultur Plaza la missió de construir un edifici desgranant totes les seues parts. Ací no comencem la casa pel teulat: anem de cara.
Angles rectes i cubs blancs, l’Auditori de la Diputació afronta la seua nova temporada musical en l’últim edifici modern d’Alacant. Una caixa de ressonància per a 1.500 espectadors i un teló de pa d’or que ha fet tabula rasa al mític passeig de Campoamor.
Unes sinuoses corbes han convertit un indret de la Via Parc rodejat de sis carrils en un oasi. El Grupo Aranea, un dels estudis alacantins més reconeguts dels últims anys, combina paisatge i arquitectura per potenciar la vida d’humans i no humans a la ciutat
La BBC la va comparar amb la nova catedral de Londres i la catedral de Brasília, però es l’església dels pescadors xabiencs. Un laboratori d’idees per apropar-se a Déu amb un brutalisme que encripta mites i metàfores
El convent franciscà es va reciclar primer com a hospital i des dels 80 acull la matèria gris de la ciutat: la Biblioteca Central, l’Arxiu Històric elxà i un centre d’investigació sobre Miguel Hernández. Al sud d’Elx, laberints de prestatgeries s’enfilen entre un claustre renaixentista i una església barroca formidable
Desenes de milers de mol·luscos decoren de dalt a baix esta particular casa de la Vega Baja. Manuel Fulleda utilitza els esquelets de la mar per reivindicar sa casa enfront de la voràgine immobiliària del Baix Segura
Seu de tertúlies de la burgesia alcoiana, després de cent-cinquanta anys el Círculo Industrial segueix de testimoni del Segle d’Or alcoià.
Combina diferents usos com un engranatge i té un estil auster i abstracte. El Centre Parroquial de la Mare de Déu del Carme és tot un exemple d’arquitectura moderna al cor de la màquina turística.
Del mito romántico de la Marina bohemia al ‘boom’ de la construcción de la pasada década, el paisaje residencial en la comarca lo dibujan los nuevos arquitectos. ¿Cuál es el estado actual del mercado inmobiliario entre Bèrnia y el Montgó?
En Italia arrasó con los olivos, y en Alicante amenaza con llevarse por delante a los almendros. Baleares ya sabe lo que es sufrirla,mientras en Andalucía tiemblan ante la amenaza de la Xylella fastidiosa, contra la que no hay cura
Benidorm es la referencia turística por excelencia de la Comunitat. Un municipio de reducida superficie capaz de multiplicar su población con el turismo gracias a su planificación urbanística. Su Plan General fue el primero de España, hace más de 60 años, que supo adelantarse a lo que estaba por llegar
