Parreira. Un campió del Món a la banqueta de Mestalla

VALÈNCIA. En plena voràgine mundialista pot ser bon moment per recordar la figura de l'únic entrenador del club valencianista que s'ha proclamat campió del món: Carlos Alberto Gomes Parreira.

La seua trajectòria com a entrenador és més que curiosa, va debutar al 1967 dirigint la selecció de futbol de Ghana. Per a posteriorment passar a treballar com a preparador físic, la seua vertadera vocació. No tornaria a ser primer entrenador fins el 1974.

Després va ser el seleccionador de Kuwait en el mundial jugat a Espanya en 1982. Entre 1983 i 1984 va posar-se per primera vegada al front de la selecció del Brasil. En 1984 va guanyar la Lliga brasilera amb el Fluminense. Al 1990 va participar al mundial d'Italia com a seleccionador dels Emirats Àrabs Units.

El seu gran moment de glòria va arribar quatre anys després, al Campionat Mundial de Futbol de 1994. En eixa edició, disputada als Estats Units, la selecció brasilera aconseguiria la victòria després de vèncer en la final per penals a Itàlia. En el combinat dirigit per Parreira destacaven jugadors creatius com Romario, Bebeto i Raí, però a la seua màgia i imaginació hi havia que sumar el treball, l'esforç i la brega dels Mazinho, Mauro Silva, Dunga, Cafú o l'ex valencianista Leonardo. Eixa “seleção” ha sigut, sense cap gènere de dubtes, la menys “brasilera” de les cinc seleccions campiones del Món que han jugat defensant els colors de la Confederação Brasileira de Futebol. 

Després de l'éxit al Mundial dels Estats Units, va arribar al València de la mà de Paco Roig, qui havia accedit a la presidència pocs mesos abans, amb el lema “Per un València campeó”. Roig amb eixe discurs va encandilar a bona part d'una afició necessitada de títols i èxits esportius. A més, va prometre l'arribada de fitxatges de talla mundial que il·lusionaren a una afició acostumada a la política d'austeritat, destinada a sanejar les arques del club, de les directives encapçalades per D. Arturo Tuzón.

En eixe estiu de 1994 el València va fitxar, entre altres, a Andoni Zubizarreta, porter titular de la selecció espanyola i al davanter rus Oleg Salenko, que s'acabava de proclamar màxim golejador a la cita mundialista.

La contractació de Parreira, aprofitant el seu éxit, va ser la culminació d'este primer projecte de l'era Paco Roig. Desgraciadament, el técnic brasiler no va brillar a Mestalla com als Estats Units i va ser cessat, abans de finalitzar la campanya, perquè no es compliren les expectatives desitjades. L'equip en eixe moment era el 11è classificat a la Lliga i en el partit d'anada de les semifinals de Copa, jugat a Mestalla, davant l'Albacete els seus deixebles no van poder passar de l'empat.

El seu acomiadament de la banqueta valencianista no va suposar més que un punt i a banda en la seua carrera, ja que encara entrenaria a clubs brasilers com el Sao Paulo, l'Internacional de Porto Alegre, Fluminense o el Corinthians i acudiria a altres tres cites mundialistes amb les seleccions d'Aràbia Saudita el 1998, Brasil 2006 i Sud-àfrica el 2010.

Carlos Alberto Parreira té l'honor d'haver dirigit a cinc seleccions nacionals a la Copa del Món igualant la marca d'altre rodamón del futbol el serbi Bora Milutinović.

Amb tot, si per alguna cosa es recorda el seu pas per la banqueta del València, més que pels resultats o pel joc desplegat per l'equip, és per la figura del seu preparador físic, Moraci Santana, ja que va ser el primer membre d'un cos tècnic valencianista en incorporar un ordinador portàtil al dia a dia del treball del primer equip de l'entitat, tota una novetat en eixos dies.