Rescatar alqueries radiografiant l'esplendor de l'Horta

VALÈNCIA. Reconstruir, recomposar, reactivar, recuperar, restablir, restaurar, rehabilitar. Durant els pròxims mesos estes paraules ressonaran pels nostres caps. I ja fa moltes setmanes que arriben tard. L’escenari que deixa la barrancada del 29 d’octubre es podria convertir en tot un laboratori per construir una Horta Sud més segura i equilibrada, respectuosa amb la seua memòria i protegida per al futur. Però de fet, a València ja tenim molts exemples d’exitosos projectes de rehabilitació.

A l’Horta Nord destaca el cas de l’estudi d’arquitectura mmarq d’Alboraia. “Cada projecte de rehabilitació que emprenem és únic, i el nostre enfocament se centra en ressaltar el valor patrimonial de l'edifici, mentre responem a les necessitats del segle XXI”, apunta l’arquitecta Pilar Martí Rodrigo. “Aconseguim este equilibri amb una anàlisi detallada de les estructures existents, la incorporació de materials innovadors i unes tècniques que garanteixen la durabilitat de les intervencions”.

L’estudi atresora vint anys d’experiència en disseny d’equipaments, cases i fins i tot urbanisme. Però als últims anys s’ha reeixit per la rehabilitació de tipologies tradicionals valencianes. És el cas d’una casa enclavada a l’Alqueria del Pi del Poble Nou, al terme de València. “Una de les ales de l'edifici tenia un deficient estat de conservació, però ho vam resoldre substituint alguns tancaments amb acabats que foren respectuosos amb les parts originals de l'edifici”, apunten des de l’estudi. “Un dels problemes a les alqueries de l’Horta és l'elevada humitat, però incorporem diversos sistemes de control, dessecació i ventilació de manera passiva que ho minimitzen”.

A este cas, el projecte es va articular al voltant del pati central de l’alqueria. “Amb esta peça tractem que la casa no patisca el nul aïllament, l'absència de climatització i l'elevada humitat que acostumen a tindre estes cases, i al mateix temps el pati cobra protagonisme i dona vida”, apunta Martí Rodrigo. La finca està protegida i per “hem recuperat tot allò que testifique els seus antics usos, com a argolles, subjeccions, buits i altres elements d'anteriors usos i costums. 

“Quan visite una una casa en l'horta, sempre em resulta evocadora la forma de vida que va generar la necessitat d’estes construccions, així com els vincles familiars, socials i culturals que van generar un espai tan singular”, explica l’arquitecta. “Un circle virtuós on la sostenibilitat i la resiliència eren indissolubles al fet d'habitar en l'Horta”.

“Però el que més em va cridar l'atenció d’esta alqueria és el seu acabat de façana, conformat per pedra vista calcària, posteriorment reajuntada amb morter de calç amb la mateixa coloració que l’anterior. Aquest acabat difereix del típic revestiment de morter de calç de les alqueries. Però en cap cas vam descarnar la façana per a generar un fals històric on es veguera la pedra vista. Açò sol succeir i malinterpreta la funció dels acabats de la façana, ja que el morter de calç la protegeix”.

L'oficina coordinada per l’arquitecta Pilar Martí Rodrigo amb l’arquitecte tècnic Carlos Muñoz Alfonso ha rehabilitat altres alqueries com esta d’Alboraia. Quan van arribar a l’encàrrec, “l’estat de l’edifici no ens permetia interpretar-lo i vam retirar elements impropis, fruit d'intervencions precàries, que desvirtuaven la idea original de l’edifici”, explica Martí Rodrigo.

“El nostre plantejament projectual es va adaptar als límits del volum original i vam emprar materials tradicionals en els acabats exteriors. Este tipus d’obres estan ara ben delimitades per la legislació urbanística”, apunten des de mmarq. “És un espai protegit d'alt valor ambiental i agrícola”.

“En este tipus de projectes posem èmfasi en recuperar elements originals com a sostres, façanes i fusteries, integrant-los amb àmplies solucions que maximitzen l'entrada de llum natural, redissenyen els espais interiors i milloren l'eficiència energètica dels habitatges”. La llum natural s'erigeix com un element essencial en les seues intervencions, rescatant espais amb claredat i calidesa.

“Creiem que la rehabilitació no consisteix únicament a preservar, sinó també a transformar per a millorar. Cada projecte no és només una intervenció arquitectònica, sinó una declaració de principis: l'arquitectura tradicional no sols pot coexistir amb la moderna. A través de la innovació respectuosa, ambdues poden potenciar-se mútuament per a crear espais únics i sostenibles”.