X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 26 de mayo y se habla de FALLAS urbanismo AYUNTAMIENTO DE VALENCIA CVMC
GRUPO PLAZA

L'Esplet infantil-juvenil

'Això va ser i fou…': contes en vers il·lustrats

7/02/2017 - 

VALÈNCIA. Roald Dahl i Quentin Blake van ser, durant molt de temps, un dels tàndems estrella de la literatura infantil i juvenil anglesa per la seua capacitat a l’hora de crear obres tan divertides com originals. Juntament amb ells, al llarg de la història dels llibres per a infants i joves són moltes les parelles d’escriptors i il·lustradors que, amb més o menys regularitat, han col·laborat en la producció conjunta d’una obra. Pel que fa al món  literari valencià, destaquen alguns noms com ara, Fina Masgrau i Lourdes Bellver, que durant més de vint-i-cinc anys han engrandit la col·lecció de contes il·lustrats de «La Rata Marieta», així com Carles Cano i Paco Giménez, dos dels autors valencians més prolífics i reconeguts que començaren el seu periple literari junts l’any 1983 amb Aventures de Potaconill, un llibre que ha esdevingut un clàssic valencià indiscutible. Ara, Empar de Lanuza i Paulapé, també s’estrenen en el món dels tàndems literaris amb Això va ser i fou... (Andana, 2017), un recull de poemes il·lustrats que l’editorial de la Ribera publica en la seua col·lecció «Vagó de Versos». 

Amb tot, cal recordar que l’aparició de l’obra d’Empar de Lanuza va marcar una fita en l’impuls de l’actual literatura per a infants i joves a València gràcies a El savi rei boig i altres contes (1979) amb què va guanyar el Premi Folch i Torres de l’any 1987. Aquest llibre, publicat a Barcelona, no sols va tenir una gran repercussió sinó que, a més, va vindre acompanyat d’altres publicacions, com ara El llibre d’anar anant (1982), Els números accidentats (1983), L’abecedari dels diumenges (1988) i Versos al sol (2000)Aquests, però, són només uns pocs títols del catàleg de textos d’una escriptora que, malgrat que mai ha deixat d’escriure, malauradament, sí de publicar. Tot i això, aquest llarg silenci editorial és recompensat hui amb aquest recull de contes en vers que, com en les faules clàssiques, estan protagonitzats, quasi tots ells, per uns simpàtics animalets que expliquen les seues aventures i desventures quotidianes però tot evitant presentar al final cap intenció didàctica ni moralitzant, un tret essencial de l’esmentat gènere literari. 

Il·lustració de Paulapé a 'Això va ser i fou...'

Així doncs, això va ser i fou un ocellet, una tortuga, un teuladí, una gallina, una burreta, una gateta i, fins i tot, una donzella; tot un grapat de personatges mitjançant els quals, De Lanuza, explica històries versades, engrescadores i amables per a ser llegides, principalment, en veu alta. És per això que encadena sinònims, amb un gust especial pels infinitius, i vesteix el text amb onomatopeies, amb alguns dels sons dels animals, per exemple, exclamacions i preguntes amb què interpel·lar el lector, uns recursos ben encertats per aconseguir el ritme necessari que demana la lectura i que, alhora, apropa aquestes composicions a l’encant de la tradició oral. 

De Lanuza i Paulapé han treballat en aquest llibre en la complicitat de conéixer-se des de sempre, com una mare i una filla, el que són, de fet. I, aquesta entesa familiar, ha estat, sense dubte, la que ha originat aquest lligam tan atractiu que s’estableix entre el text i les imatges, que dialoguen entre ells complementant-se deliciosament, tal i com es comprova en la portada, que contribueix i anuncia el propòsit d’oralitat al mostrar una àvia tortuga envoltada per un seguit d’animals que l’escolten atents i complaents mentre ella els llig el llibre que porta a les mans. Es tracta d’una composició de tintes planes i figures tendres i afectuoses que avança l’estil de les il·lustracions que acompanyen els poemes i que, a més, fa que la narració comence molt abans d’obrir el llibre. 

Paulapé és una il·lustradora amb una plàstica particular i una identitat pròpia que ha sabut fer-se un lloc dins del panorama de la il·lustració valenciana actual, tal i com va fer Empar de Lanuza dins de la literatura en els anys vuitanta del segle XX. Tot i que cadascuna han fet el seu camí per separat, és cert que mare i filla s’iniciaren com a parella artística ara fa uns anys amb una historieta curta per a la revista La Pelitrúmpeli. Malgrat aquesta petita col·laboració inicial, aquest és el primer llibre en què participen totes dues i, tant de bo, siga també el principi de molts altres perquè el resultat d’aquest volum a dues mans és plenament satisfactori. De moment, però, afegirem aquests versos il·lustrats a les nostres col·leccions particulars i vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest conte ja s'ha fos.

Empar de Lanuza i Paulapé dibuixades per la il·lustradora.

Noticias relacionadas

ÒBRIGUEN PAS A LES SEUES ENCICLOPÈDIES

Troballa històrica: el noble i valencià d'adopció Enyego d’Àvalos va escriure 'Curial e Güelfa'

Por |  - 

El filòleg Abel Soler consolida a través de proves empíriques l'autoria de la novel·la fonamental de la literatura catalano-valenciana a partir de la seua tesi La cort napolitana d'Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa. D’Àvalos, un noble destacat a eixa cort i que com a diplomàtic no es volia permetre ofendre els personatges retratats a l’obra literària, posa punt i final a dècades d'estudis en la seua troballa

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email