Caixes: L’única batalla, la coherència

En les últimes setmanes els lectors habituals de Valencia Plaza hauran pogut llegir diverses notícies i articles d’opinió sobre l’esmena que ha presentat Podemos a la coneguda com a Llei d'Acompanyament, per tal d'implementar una limitació de mandats de 12 anys a tots els membres dels òrgans de govern de les caixes, i no només als membres independents que és com està contemplat en l'actualitat.

Des de Compromís hem manifestat el nostre suport a esta esmena i eixe fet ha donat lloc –per a la nostra sorpresa– a múltiples interpretacions.

Agraisc a Valencia Plaza l’oportunitat d’explicar amb estes línies el motiu del suport de Compromís a una esmena que busca limitar els mandats.

La raó és molt senzilla. Veiem esta esmena com una oportunitat de reafirmar el que hem vingut defensant respecte a les caixes d’estalvi sempre que hem tingut l’ocasió: la necessitat d’una millor regulació per evitar la perpetuació de membres, i millorar el seu funcionament.

Evidentment, no és el nostre objectiu encetar una "batalla" pel control de la Caixa, tal i com mantenia el director d'este diari en el seu article setmanal. Coincidim plenament amb ell en la necessitat de limitar mandats, i així ho hem defensat quan se’ns ha plantejat l’oportunitat.

Sense anar més lluny, en el debat de la llei de Caixes celebrat en l'últim ple de la legislatura anterior –març de 2015– des de Compromís vàrem plantejar una esmena amb la qual s’haurien limitat els mandats a 4 anys reelegibles per un únic període d’altres 4 anys. En total, 8 anys de mandat màxim per a tots els consellers en qualsevol òrgan de govern.

Si anem als diaris de sessions, podrem comprovar com la nostra diputada, Mireia Mollà, posava èmfasi en la necessitat d’esta limitació i, fins i tot, parlava del "perill d’enquistament" de membres dels òrgans de govern de les caixes.

L'esmena va ser tombada per la majoria absoluta del Partit Popular però va comptar amb el suport dels grups del PSPV-PSOE i d'Esquerra Unida.

Cal recordar que la llei va ser aprovada pels únics vots favorables del Partit Popular, que –com era habitual– es va negar a incorporar la major part de les esmenes de l'oposició.

Ara, aquells grups de l'oposició formem part de la majoria parlamentària. I des de Compromís creiem que eixos grups tenim l'obligació de demostrar que els nostres posicionaments no eren titulars de cara a la galeria, sinó propostes polítiques que ens creiem i hem de defensar també quan tenim l'oportunitat de canviar les coses.

Per això, si des de Compromís som culpables d’alguna cosa és d’intentar que els nostres vots en 2016 siguen coherents amb allò que ja proposàvem quan ens trobàvem davant el mur de la majoria absolutíssima del Partit Popular en 2015.

Podem arribar a entendre que moltes interpretacions es realitzen pensant en el procés de renovació de Caixa Ontinyent que és, malauradament, l’única caixa amb que comptem actualment.

Però entendran els lectors que, vistos els antecedents, ens resulte molt fàcil defensar la limitació de mandats en les caixes tal i com proposa Podemos, igualant d’esta manera les condicions dels vocals independents i dominicals de les caixes.

Que n'hi haja diversos membres que en l’actualitat superen sobradament eixe límit de 12 anys és, possiblement, un fet per iniciar un altre debat. Siga com siga, això no és culpa ni responsabilitat de Compromís. De fet, quan estos membres van entrar a formar part als òrgans de govern de Caixa Ontinyent, Compromís no existia i qui escriu estes línies acabava de començar la carrera i encara no militava en cap partit polític.

En resum, estem davant d’una esmena amb una redacció i una limitació diferent a la que proposàvem durant el debat de la llei, però plenament coherent amb el nostre posicionament polític. Coincident, a més, amb la regulació present en altres territoris com les Illes Balears, on resideix l’altra caixa que encara perdura a l’Estat.

Per tant, l'única batalla que es lliurarà en les pròximes setmanes és la que té a vore amb la coherència. La d’intentar fer des de la majoria el que dèiem i votàvem quan érem minoria.

Eixa és una responsabilitat que va més enllà de Compromís. És una responsabilitat compartida per tota l’esquerra: la de demostrar a la ciutadania que no hem sacrificat els principis en l’altar del poder. Demostrar que no hem sigut víctimes d’un episodi d’amnèsia política en l’escàs temps (un any i set mesos) que separen el dia de hui amb aquell debat en el qual el PP va imposar una llei contra tota l’oposició.

Els valencians i valencianes –com la resta de ciutadans de l’Estat– hem patit massa episodis d’utilització partidista de les caixes per part dels partits que han protagonitzat la vida política en dècades anteriors.

No ha sigut mai el cas de Compromís.

A nosaltres, l'única batalla que ens interessa és la de contribuir amb els nostres posicionaments a millorar la vida de les persones. I en això, la història ens ha demostrat que unes caixes amb garanties i controls són fonamentals.

Esperem que en les pròximes setmanes puguem continuar treballant per a fer-ho possible i que la 'batalla' per la coherència la guanyem tots els valencians i les valencianes així com el nostre –afeblit– sistema financer autòcton.

Fran Ferri és síndic del Grup Parlamentari Compromís