X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
Hoy es 19 de agosto y se habla de BICICLETAS documental salud josé luis ábalos FOMENTO benidorm
GRUPO PLAZA

el 15 de desembre

El 'Cant de la Sibil·la' torna a la Catedral de València amb una reinterpretació de 60 artistes

11/12/2017 - 

VALÈNCIA. A esperes que aplegue el Nadal i emmarcat en un context doctrinal, la Catedral de València acull aquest divendres, 15 de desembre, l’històric Cant de la Sibil·la. Un drama paralitúrgic que, conduït pel director de la Capella de Ministrers Carles Magraner, aplega amb forma de “reinterpretació valenciana”, gràcies a la posada en escena de 60 artistes procedents de la propia Capella de Ministrers, la Coral Catedralícia de València i l'Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats, junt amb la col·laboració, per primera vegada, de l’Escola d’Art Dramàtic, sota la direcció escènica de Jaume Martorell. Aquest any per a la representació del Sermó dels Profetes, adaptat per Josep lluís Sirera. Treball amb el qual es tractarà de transportar l’esperit de l’edat mitjana amb les possibilitats que ofereix el segle XXI.  

Carles Magraner ha presentat l’espectacle, durant una roda de premsa convocada aquest dilluns 11 de desembre, amb la presència de la directora adjunta de Música i Cultura Popular de l’IVC, Marga Landete, el director de l’Escolania de la Mare de Déu dels Desemparats, Luis Garrido i el director de l’Escola d’art Dramàtic de València, Leopolodo Garcia Aranda.

Es tracta del sisé any consecutiu que la Catedral de València empara aquest cant profètic i per al mateix Carles Magraner “és podrien fer més funcions”. L’espectacle, d’una durada d’hora i mitjà, convida als interessats a gaudir de la recuperació de vestuari del segle XV, de la posada en escena de textos escrits tant en llatí com en valencià, i d’una música que evoca a “una gran òpera medieval”, segons explica el mateix Magraner. Pel que fa als artistes, destaquen la solista Cor de la Generalitat, Delia Agundez, i el xiquet solista de l'Escolania de la Reial Basílica de la Mare de Déu dels Desamparats, Alejandro Navarro

Marga Landete ha resaltat com un "espai únic" la posada en escena d'aquest cant a la Catedral i ha posat en relleu que tant des de la Generalitat com des de l'Ajuntament de València estan treballant perquè aquest "important valor de patrimoni musical" valencià siga declarat Bé d'Interès Cultural (BIC). També per al director Carles Magraner, l'espectacle té una naturalesa i una"grandiositat" que "es pot veure des d'un punt de vista religiós o humanístic", un caràcter rellevant que "ha aguantat en els últims anys sense difusió en la radiotelevisió pública", i que a vistes de les emissions de la ràdio de À Punt, té el convenciment que "acabarà retransmetent-se en la radiotelevisió pública perquè arribe a tots els valencians".

El Cant de la Sibil·la és representava antigament abans de la missa del Gall, a la Nit de Nadal, en diferents catedrals de la Península, sobretot en l’Antiga Corona d’Aragó. I considerat com un ritu pagà, pronosticava l’arribada del Messies i la fi del món. Les sibiles eren dones que es creien inspirades pels déus, sempre verges i profetes, de totes elles era la Sibil·la Eritrea la que anunciava el dia del Judici Final i l'arribada de Jesucrist. Tot i això, poc a poc es va deixar de festejar a les esglésies degut que el Concili de Trento (1545-1563) va anar fent-lo desaparéixer. Tant de bo, a Mallorca es va mantenir viu “gràcies al fet que els seus veïns van aconseguir conservar-ho intacte”. És precisament per aquesta raó que la reinterpretació valenciana manté peculiaritats de la seua exhibició a Mallorca.

Entre els seus aspectes més ‘atractius’ hi ha joies musicals de la polifonia i el so de campanes “que no es feien des del segle XVI”, instruments que són rèpliques dels dels àngels músics dels frescs de l'altar major de la Catedral i un Te Deum. A més pel que fa als textos, els artistes serviran de “traductors del llenguatge complex” de l’època, apunta Magraner. Reduint, així mateix, l’escena a 11 personatges. Amb entrada gratuïta fins a completar aforament, el Cant de la Sil·laba començarà a sonar a les 19.30 hores.

Abans del concert, a les 19:00 hores, el Gremi de Campaners Valencians interpretarà els tocs de Maitines de la Consueta de 1527, recuperats també en 2012 per primera vegada des del Concili de Trento (1545-1563).


Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email