VALENCIA. Tres vegades tu inclou un annex diferent. És la banda sonora que acompanya els 144 capítols del llibre. Entre vora quaranta artistes, predomina la veu de Lucio Battisti, figura destacada del rock italià, la balada i la música lleugera. I no és casualitat que aquests qualificatius musicals s’apliquen també a aquesta nova història de sensacions adultes. “Em defineix com ‘escriptor guionista’. M’agrada escriure, però el que m’encanta és el fet de mentre llig, veure el que llig, viure l’escena; és a dir, que llegint entre en el llibre com si fóra una pel·lícula”, revela aquest amant del cine i la televisió. “Per aquest motiu precisament, he descobert en Battisti l’habilitat per a fotografiar els diferents moments de l’amor, la d’estar a tres metres sobre el cel o la d’enamorar-te d’una estrangera que riu quan et mira tot i que no compartiu la mateixa llengua”.

Aquesta ambientació sensorial, que revela els gustos de Moccia (Tiziano Ferro, Negramaro i George Michael, entre altres), es complementa amb un retrat socio-cultural de Roma i de la costa central italiana. Un Moccia bon vivant endinsa el lector en restaurants de moda, com Vanni o La Berninetta, l’exclusiu Jerry Thomas, tendes i hotels: “Són indicacions perquè no estafen els meus amics espanyols. Els meus llibres són una excel·lent guia turística per a menjar bé i gastar poc. Els dic restaurants on els tractaran bé. Han d’evitar les rutes turístiques que sempre mostren les mateixes coses”. I qui sap si, com les grans series i les habilitats del màrqueting, acaba sorgint la ruta Moccia.

De moment, ja ha sabut vendre’s. La prova més recent és la segona edició de Tres vegades tu, quan a penes fa setmanes de l’eixida a venda de la primera el passat 24 de gener. “Encara estic impactat pel que em va dir l’altre dia una jove lectora. Se l’havia llegit en una nit, sí, les 816 pàgines. Havia dormit una hora. I se’n havia anat a la universitat. I jo he tardat sis mesos per a escriure-la!”, subratlla un dels impulsors del fenomen fan de novel·la romàntica. “Pense que es deu a l’agilitat del llibre, cada capítol et mou per a llegir el següent”, resol Moccia.

Segons l’autor més llegit a Espanya en 2011 i 2012, “el més preciós són les coses simples. El meu escriptor favorit, Ernest Hemingway, no va triomfar amb els primers llibres extremadament rebuscats. Ho va fer quan va escriure El Vell i La Mar (1952), que ha sigut llegit per tanta gent que valora la seua simplicitat. Però ser simple a vegades és molt difícil, no has de tenir necessitat de massa frases per a fer-te comprendre. El que no vull és cansar-me llegint, tornar enrere perquè no he entés una escriptura complexa”.

Mirar és crear

“I a més de l’estil, es necessita una història que contar”, afegeix. “La de Tres vegades tu ha estat anys creant-se. Joseph Conrad va dir una volta: ‘Li he explicat a la meua dona que quan mire per la finestra, en realitat estic treballant’. Jo mentre observava a través dels cristalls, veia a Step anant cap al mercat. Estava a poc a poc gestant la novel·la fins que, arribat el moment, la vaig completar al meu cap. Era, aleshores, el moment d’escriure-la”, m’explica, “i fer retrobar-se els tres personatges protagonistes”.

 “He acabat molt commogut després de finalitzar-la”, assegura amb la seua mirada xicoteta i alhora penetrant. En aquesta tercera novel·la el protagonista masculí, Step, comença a treballar en televisió, “el mateix que vaig fer jo amb vora 24 anys. Feia de reporter televisiu. Per tant, m’ha fet reviure capítols que jo he viscut. De fet, hi ha alguns moments que el protagonista viu que formen part de la meua vida. Crec que és natural que un escriptor imagine els seus personatges amb ell o li diga coses a la seua dona que mai li ha confesat perquè no ha tingut el coratge de dir-li. Però no és tampoc una fotocòpia de la meua vida”, remarca amb el gest italià en què la mà es mou amb rotunditat en horitzontal.

Professor d’amants

On sí que es reconeix, amb un rotund “assolutamente”, és com un “bon amant”. “No és veritat que siga un tret comú dels italians. No saps quantes xiques m’han dit: ‘On trobem un Step així? Els seus nuvis no tenen els detalls del meu protagonista. En canvi, jo sí que els he fet. I quan tinc un lector home, ens convertim pròpiament en amics. He rebut moltes cartes de xics que m’agraeixen els consells i les idees suggerides. Em confessen que que després dels jocs que propose en la novel·la han passat una ‘bellíssima nit’ [ací m’insisteix que ho escriga entre cometes]”. Aquest devot de la fantasia eròtica insisteix: “Aquests detalls els fas quan estàs enamorat, però has de continuar una volta et compromets. Has de ser com t’has venut. Si no, eres una estafa”.