VALÈNCIA. “Los españoles viven como galeotes. Y la primera mano que usted estrechará cuando aterrice sobre suelo español será la de su tirano, que dejará caer momentáneamente, para que no pueda verlo, el látigo que usa para azotarlos […]. ¡No vaya a España! No contribuya a hacer el calvario de los españoles más amargo. Ya ha hecho usted suficiente […] con sus repetidos obsequios en dólares que Franco utiliza principalmente para obtener rifles, ametralladoras y cañones que le permiten reforzar su tiranía”.
1959. Eisenhower beneïx l’Espanya de Franco
El 21 de desembre de 1959 Ike Eisenhower, representant del “món lliure” que havia aconseguit véncer a l’Eix del mal –amb l’inestimable ajuda de la URSS i la Gran Bretanya–, aterrà en la base de Torrejón. L’enorme poder simbòlic d’este fet històric desencadenà, des del punt de vista econòmic, l’inici del “desarrollismo” i, des de la vessant política, la benedicció de la dictadura franquista per part de la potència que estava organitzant el món posterior a la II Guerra Mundial des de l’autoritat moral amb que se sentia ungida, com a paradigma de democràcia occidental, i sobretot per la victòria en la conflagació planetària.
Poc importava que l’Espanya que visitava estiguera bastida sobre un dramàtic colp d’estat i la sang vessada durant els tres anys de guerra posterior, i sobre una orgullosa repressió organitzada que podria haver signat el propi dimoni, el mateix Hitler, que no era ni més ni menys que el dimoni per als nord-americans. Franco, no. El “caudillo” no tenia la capacitat del seu col·lega alemany per a escampar la maldat. Es tractava d’un dictador local, mediocre i limitat, que es perpetuaria en el poder no per la devoció impetuosa dels seus acòlits, sinó senzillament per l’imperi de por i nepotisme que va instal·lar en Espanya al llarg de 40 anys. Franco, per als emergents Estats Units, era un militar sense més aptitud que la repressió, ferotge; el “tonto” útil que permetia instal·lar bases militars en un territori d’alt interés geo-polític. Eisenhower no tenia cap temor d’un dictador aillat. Especialment si anava a convertir-se en un aliat important i dòcil.
