Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

mar i muntanya / OPINIÓN

Abans de Pasqua, rams

7/04/2020 - 

Què hem de dir d’aquest període de pandèmia viral  si més no que determina un absolut canvi de conducta social que afecta a la nostra manera d’entendre i celebrar la vida. Un ‘annus horribilis’ acompassat d’una mortalitat que perdurarà en la memòria popular i en l’hemeroteca d’aquells investigadors que d’aquí uns anys miraran enrere per analitzar aquesta grotesca epidèmia que ens va agafar desprevinguts en les modernitats i comoditats del S. XXI. Res a veure amb la grip espanyola o ‘cucaratxa’ de fa cents anys, o amb el còlera de finals del S.XIX. Ara se suposava que estavem ‘immunitzats o protegits’ per l’Estat del Benestar però la realitat és que aquest agent nociu i maligne del Covid19 ens ha deixat glaçats i confinats en el nostre primer món privilegiat.

Així aquest tancament preventiu ens fa replantejar-nos costums i tradicions que gairebé sempre han estat ahí en una societat de profundes arrels cristianes siguem o no creients. Amb passió o escepticisme, amb devoció o no, amb curiositat o desinterés. I amb dies festius que enguany no sabem ben bé com pair. *Setmana Santa i Pasqua *inhabituals.

‘Diumenge de rams, qui no estrena no té mans’ . Si aquest refrany popular s’atengués a dia d’avui molts no tindriem mans perquè no vam estrenar cap peça de roba per Diumenge de Rams -diumenge passat-. Alguns però, sí que isqueren al balcó més o menys arreglats i penjaren la tradicional palma o palmó. Van aconseguir aquesta fulla de palmera blanca engroguida en l’arbre (en quedar a resguard de la llum) i treballada en l’antic ofici i art de la cistelleria per tal de dur-la ben bonica a beneir i desfilar així ben mudats i primaverals a la processó de Diumenge de Rams. Al final però, enguany no ha pogut ser. I davant l’obligat tancament parròquies i veïns creatius decidiren posar branques de llorer, d’olivera i de palma al balcó.

I fins i tot imatges de paper i cartol·lina de colors amb els que entretindre de forma didàctica als infants. Setmana Santa ‘sui generis’ per tots, sense passos ni processons. Que li ho diguen als veïns d’Elx… Una altra manera de commemorar l’entrada de Jesucrist damunt la burra a Jerusalem. Ben rebut ell amb alegria entre branques de llorer, olivera i palma que alçava la gent.

Comença llavors la Setmana Santa amb el diumenge abans de Pasqua i previ al Dijous i Divendres Sant. I aquells que volen missa la tenen a l’abast sense eixir de casa bé a la tele, bé a les xarxes socials. Quines noves maneres comencen a despuntar fins i tot pels més grans.

No convé ni ara, ni abans, fer la Pasqua abans de Rams

Així ja sabem que aquesta setmana aquells que ho vullguen encara ho poden celebrar, a escala és íntima i si m’apures espiritual. Diumenge vinent, de Glòria, ja arribarà la Pasqüa Florida. I ja ens inventarem d’altres històries per igualment festejar aquests temps convulsos però també de joia si un és creient de debó i creu en la resurrecció. I sinó, sempre ens quedarà preparar i menjar la mona i trencar l’ou. Les cançons de pasqua són també motiu d’alegria i diversió. Cultura ben nostra que es transmet de generació en generació. Des de la Tarara fins al Tio Pep.

I pel que fa als coets, no els anyoraré jo.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email