Hoy es 25 de abril y se habla de
ayuntamiento de valència
ivo
valència
Pedro Sánchez
PSOE
TURISME
INVATTUR
PEDRO SÁNCHEZ
El perellonet
corredor mediterráneo
vicente barrera
Arròs amb ceba, ceba amb arròs…. Benvolgut siga el nostre cançoner popular. Qui no ha escoltat mai aquesta cançoneta o fins i tot l’ha interpretada amb una colla d’amics mentre es preparaven per cuinar tots en quadrilla. Si potser que fins i tot l’hagen cantada el nostre iaos, de joves i no tan joves. És el que té la saviesa popular, que ben transmesa, sobretot de forma lúdica, pot passar de generació a generació. Qui canta els mals espanta i el poble quan ho fa mostra la seua idiosincràcia, la seua realitat, o almenys els records que encara queden d’ella.
Si no qui se’n recordaria ara del famós tio Pep que se’n va anar a Muro a comprar una tartana i un burro per treballar el seu bancal. No podem fugir del nostre passat. Hem d’acceptar i estimar les nostres arrels llauradores i també aquells temps en què molts de nostres familiars van passar misèria i fam. Què voldrien dir els de la cançó de l’arròs amb ceba i la ceba amb arròs? que amb ironia i aquests dos ingredients ja hi havia prou? que el menjar de pobres també estava bo? O ja ficats en teories, que si hi havia sort, a poc que li afegiren algun que altre ingredient pescadors i jornalers anaven enriquint cada àpat donant-li el seu propi toc… Només cal fer un repàs pels plats tradicionals dels nostres pobles, almenys a la Marina.
Arròs amb fesols i penques a Benigembla, amb fava pelada a Pedreguer, a Pego arròs amb crosta -diferent del que fan a Elx-, o ja més al litoral arròs de senyoret a Calp, arròs a banda a Dénia i Xàbia, i a tots els pobles, grans i menuts, paella i arròs caldós, sense oblidar l’arròs melós -tan bo a l’hivern-. Amb cullera o cullerot. I així com el diumenge era dia de putxero de diumenge el dilluns amb les sobres feiem altre cop arròs al forn.
I això que em deixe infinitat de plats fets amb aquest cereal. Com per exemple l’arròs negre -tintat- dels pescadors, o la paella amb espinacs i aladrocs. Plats tots ells que formen part de la nostra cuina tradicional, de mar i muntanya, amb peix, vegetals i carn. Amb conill, bolets i farigola, o amb d’altres mil i una formes i tasts. Això sí però, amb arròs bomba o bombó. I a ser possible de la marjal. Un altre dia creuarem fronteres imaginàries i ens anirem cap al nord. I parlarem si s’escau dels blauets, els riberers de la Marina que cada any marxaven del poble -Benissa- a la Ribera del Xúquer per a la plantació i recol·lecció de l’arròs.
A l’hivern, cullera i arròs. Receptes tradicionals en calent cuinades en olles, perols, cassoles, paelles i calders. Dinar cassolà on s’aprofita tot. Sense oblidar però d’altres plats que formen part també de la nostra identitat, paisatge, cultura i diversitat com a poble valencià. Xicotetes riqueses gastronòmiques nascudes des de l’humilitat. Sabors i olors, patrimoni i records. Coques, espencat, saladures, embutits, borreta de melva, xones, faves sacsades, bull amb ceba, pilotes o figatells. La Marina no te l’acabes mai de menjar…
Recordeu, arròs caldós, remei pel cos.
Ramonet, si vas a l’hort
Cull-me figues, cull-me figues
Ramonet, si vas a l’hort
cull-me figues i albercocs.