Hoy es 20 de abril y se habla de
litoral
vivienda
costa
TELEVISIÓN
EOI
Escuela de idiomas
educación
PAI San Marcelino
Landco
URBEM
QUART DE POBLET
valència
financiación autonómica
carlos mazón
pedro sánchez
PAI del Grao
atitlán
‘A primers de novembre el teu foc ja potsencendre’.
¡Quan novembre ve, abriga’t be’.
Ja fa dies que quan passege per les fires i mercats dels pobles de la Marina veig als joves i als festers venent bunyols de carabassa ben coberts per una muntanyeta de sucre blanc. Llavors el meu primer pensament és fer-me un bon xocolate a la tassa i mullar-ho tot. Què bo! Ja comença el fred.
Tot i que l’estiuet de Sant Martí enguany ha sigut piadós ja tenim ací l’hivern. L’olor de llenya pels carrers s’escampa i a la ximeneia ja fem els primers focs. Baixen les temperatures i cal escalfar la llar. A vegades fa més fred dins que fora sobretot per qüestions d’humitat. Però ens és igual…
Ens posem els jerseis i els calcetins de llana. Fa un parell de setmanes que he tret de l’armari la roba d’hivern. Ja s’acaba l’entretemps i comença el mes de la cullera. Temps de sopes, putxeros i arròs caldòs…
Ja podem collir els codonys per fer confitura i posar al rebost les tomaques de penjar amb les que refregarem el pa amb oli per cada matí esmorzar un bon entrepà. Les olives i les cacaues a part.
I en breu als mercats medievals i les fires de Nadals les castanyeres de sempre oferiran als visitants una pàgina de diari arrugada amb castanyes calentetes. I a continuar passejant. I si fa bon temps, podem anar a recollir bolets i/o esclata-sangs. I a respirar l’aire pur del bosc o de la muntanya sense que t’agafe una insolació.
I si prestem atenció després de les primeres pluges igual podem escoltar el cant de les caderneres o dels verderols. I veurem als caçadors predispossats a matar el porc senglar. Tot i que jo sóc més de conill, sobretot si va directe a la paella. Amb això sóc de tradicions.
També toca collir els tarongers. I sembrar faves i més tard espinacs. Esperant estic al mercat la flor de la carxofa, introduïda pels moros, i la seua parenta, la penca del card. Només de pensar-ho ja m’imagine el putxero i fins i tot m’arriba l’olor. El que fa el cervell amb les emocions.
A Benissa, polp i missa, diuen. No seré jo qui diga que no. Això sí, el putxero ja siga de polp o de carn, per favor que tinga pilota. Aquest tema gairebé és sagrat.
I és que a l’hivern t’agafa fam….
Potatge de cigrons amb bledes, arròs al forn…Menjars copiosos de sobretaula amb els que poder xerrar. I més si els regues amb un vi del terreny.
I el temps passa i la llum baixa i puja la humitat. Arriba la foscor i si estàs al camp pots veure les estreles fora de la contaminació lumínica de la ciutat. I te n’adones de que eres un privilegiat. I llavors ja fas més bondat…
I somrius i et dius amb sorna que els dolços i les pastes les deixem per una miqueta més endavant, de cara a les festes de Nadal, que ara ja estem atipats.