De Sants i dimonis

‘Per sant Antoni de gener, cavalls ambflocs pel carrer’

’Gener amb gelada, collita assegurada’

Torna el fred i l’època d’eriçons. I segons mana la tradició les dones (i també els hòmens) granaran la frontera de sa casa de fora cap a dins per tal de no fer fora -valga la redundància- la bona sort. En cas contrari, si s’ha tingut un mal any, ens desempallegarem del 2018 granant la brutor i la tristor cap al carrer per tal de començar de nou.

I així iniciem cicle després dels solstici d’hivern. Comença l’any i la natura es desperta poc a poc.

Gener gelat, amb lluna llunera de sang, amb paisatges d’ametllers que comencen a florir i amb una bona colla d’animals i animalots que han quedat beneïts per Sant Antoni del Porquet a cura del retor. I és que aquests darrers dies hem celebrat Sant Antoni Abat, un vell conegut de tots, barbut i amistós, i estimat pels llauradors.

Un sant que beu de tradicions més antigues (precristianes) per abordar temes com la fertilitat dels aliments i els animals. Però que també encara l’eterna lluita cristiana entre el bé i el mal. Els dimonis i el sant. A Teulada sense anar més lluny es celebra una tradició més antiga de la festa que es va recuperar fa uns cinc anys. És el ball de dimonis i el foc.

Però a Sant Antoni sobretot se’l relaciona amb els animals que s’empren per a les tasques del camp. De fet, és patró del gremi dels traginers, i pertant amic del carro i de les cavalleries, amb burro i matxo inclòs. No obstant, no ho oblidem, també protegeix a les mascotes que tenim dins la llar. I sinó que li ho pregunten als xiquets que han fet cua als pobles amb els seus gatets, gossets i conillets.

De fet, el del Porquet o de les Barbes Blanques, és un sant amb foguera i tot (crema ancestral d’un pi), tal i com s’ha pogut veure a pobles diversos pobles de la Marina i de més enllà. En definitiva una tradició religiosa popular que abarca prou més que la típica benedicció dels animals. Danses, Romeria, Fires Ramaderes i Porrats de Sant Antoni, com el de Benissa, Xàbia, Pego u Oliva, que cada any congreguen més seguidors. Allà, si volem, tornem a trobar costums i usos agrícoles i podem fer una ullada a pràctiques sovint oblidades en aquests temps tan tecnològics, com un concurs de columbicultura, una exhibició de pardals cantors o una exposició d’aus de raça.

Partides de pilota al carrer. Paella. Brisca, dominó. Vida de poble i fred. Som el que som. I aquest mes primigeni ens dóna la possibilitat de rememorar de forma festiva el nexe entre home, natura i bèstia. Així doncs, mentre augmenta aquests dies la població de pinsans gaudim per uns moments dels costums d’antany. Anem a recollir fulles de llorer al camp.  Passegem i xuclem una branqueta de fenoll…

‘Clara és la lluna d’agost, però encara ho és més la de gener’