X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

mar i muntanya / OPINIÓN

Degustació versus tropell

26/06/2018 - 

Un cop netes les platges després de la nit màgica de Sant Joan ja podem dir que a la Marina Alta quan arriba l’estiu comença l’aldarull. I és que el nostre paisatge natural és apreciat i visitat per locals i forasters, tot i que en ocasions, potser massa. És a dir, el tropell de persones, la massificació turística pot fer-lo perillar, sobretot a zones preuades de la costa. Mentre que a l’interior, a vegades a l’ombra de tant de turisme de sol i platja, queden racons rurals que val la pena descobrir. Mesurent-nos una miqueta, que ací a la comarca tenim de tot. Fem conéixer el nostre patrimoni i la nostra història, la nostra idiosincràcia com a poble, que això no està renyit amb una jornada d’oci bussejant a una cala o prenint el sol a la platja. Tan bona és una paella a la mar com uns figatells a la muntanya. Tot es pot combinar.

Posem com a exemple la Cova Tallada, ubicada a la reserva marina del Cap de Sant Antoni, entre dos municipis a qual més turístic, Xàbia i Dénia. Doncs bé, aquesta cavitat natural rep en temporada alta tantes visites que finalment s’ha pres la decisió de controlar el seu accés i excès, per evitar que mori d’èxit. La intenció de la Conselleria de Medi Ambient i de la Junta Rectora del Parc Natural del Montgó (on pertany) és que com a molt puguen entrar 71 persones d’una sola tongada, fins a un total de 355 visitants al dia. És a dir, un màxim de cinc torns de visites que s’haurien de reservar i que durarien com a màxim una hora i mitja. De moment, això sí, tot apunta a que els tiquets seran gratuïts i es podran adquirir en les oficines de Turisme de Xàbia i Dénia i també al centre de recepció del Parc Natural.


Més mesures. Els museus dels pobles sí que es visiten. Els locals i els turistes també trepitgen els cascos urbans. Només cal fer-li una ullada a les dades que presenta l’Ajuntament de Benissa amb xifres que dupliquen el número de visitants en una de les seus joies museístiques, l’Espai d’Art Contemporani Salvador Sòria, que no té res a envejar a cap museu de ciutat. Ni en la qualitat de les obres, ni en l’arquitectura de l’edifici, que permet mostrar la història d’un poble a través dels seus habitatges. I que dóna peu a que els visitants continuen la visita -valga la redundància- per d’altres indrets dels casc medieval, com la Casa Museu Abargues, o en breu La Sala del Consell que un cop acabades les obres esdevindrà el nou centre d’interpretació i Museu d’Història de la vila.  

Altres opcions per difondre el patrimoni -aquest cop gastronòmic i etnològic- les podem veure al carrer. Tenim el Mercat del Riurau a Jesús Pobre els diumenges al vespre, o el de la Terra, un cop al mes a Xaló. I sinó, visites a les bodegues i cooperatives de la Vall de Pop, i de Teulada. I més i més opcions, com les esglésies fortaleses de Xàbia i Teulada, que servien per amagar-nos de les invasions dels pirates berberiscs, o les torres de defensa o guaita, o les rutes pel PobleNou de Benitatxell que ens condueixen per escarpats penyasegats del litoral o fins i tot alguna cova embruixada. Sense oblidar els jaciments arqueològics, com el de l’Almadrava (Els Poblets) que s’obri al públic a primers de juliol. Sí, tallers i activitats sobretot pels xiquets a la vora del mar, en el fòu una antiga terrisseria que es dedicava a la fabricació de teules i àmfores on es ficava, entre d’altres coses, oli i vi.

Com veieu, la Marina no s’acaba mai. Aprofitem tota aquesta riquesa i l’extraordinària combinació de mar i muntanya per difondre allò del que gaudim. Des d’una excursió al Penyal d’Ifac fins a un taller de vímet, una nit de festes als moros i cristians o un dia de bous a la mar. Cultura i esbargiment per cimentar l’autoestima dels valencians. Una injecció de moral, d’alegria de viure, que falta que ens fa sobretot després d’un altre menyspreu de l’Estat via corredor mediterrani o finançament.

A la Marina encara ens queda també la cultura com a recepta de futur. Això sí, una miqueta més d’indústria i infraestructures tampoc vindrien malament.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email