Hoy es 20 de abril y se habla de
PAI San Marcelino
Landco
URBEM
financiación autonómica
carlos mazón
pedro sánchez
caso erial
eduardo zaplana
cullera
ribera baixa
medicina estética
valència
QUART DE POBLET
PAI del Grao
atitlán
La por guarda la vinya, i la closca, la pinya
L’any passat per Tots Sants vaig aprofitar el camí del cementeri per recollir un munt de pinyes que a posteri van seguir dos camins. Les més boniques per redecorar la casa dels meus pares de cara a Nadal i la resta per petar-les dins del foc. Les primeres ben pintades encara serviran per enguany.
És una bona manera de jugar amb les tradicions. Fer pinya i arreplegar pinyes, sobretot en una setmana on es recomana anar al bosc. És moment de rutes a peu i més si fa sol. I és que el dia 11 és el Dia Internacional de les Muntanyes i aquí a la nostra zona estem rodejats. El Montgó, la serra de Bèrnia, el Puig de la Llorença, el gegant de pedra de Segària -on es celebra enguany l’efemèride- i tot un compendi de serralades a l’interior. Són el nostre tresor, el nostres racons que actualment perviuen en situació d’emergència climàtica i en perill de deforestació per la manca d’aigua i pels focs. La natura però, fins i tot amb això ens dóna lliçons. La darrera al Montgó on espècies autòctones com la carrasca, més resistents, revifen poc a poc, en aquest cas gràcies en part als voluntaris d’ACIF (associació contra incendis forestals). De fet, fa uns dies tornaren a la muntanya a sembrar més llavors, aquest cop de freixe, roure, lledoner i garrofer. Les de carrasca que van posar al 2006 han fructificat en una desena d’arbrets joves o plançons.
Però tornem a les pinyes i pinyons. Les d’escames llenyoses de pins (invasors o no), d’avets (de fira o mercat amb data de caducitat o millor, el mediterrani) i d’altres coníferes que de ben segur podem trobar al nostre bosc. Agafem el cabasset i anem amb compte, no ens fotem una bona pinya en entropessar pel camí.
I si volem un dia més dolç tenim el pi pinyoner i la seua llavor. Amb cura que diuen que és afrodisíaca. Pinyonets tan bons en rebosteria, sobretot ara que ve Nadal. O si ens ve de gust salat, coques del forat. Sense deixar de banda plats tradicionals. D’espinacs amb panses i pinyons a la pilota de putxero, la mandonguilla o la salseta per a la carn.
Tingueu en compte, això sí, que els pinyons costen d’obrir. De fet, les pinyes s’han d’escalfar abans. A la Marina no recorde que siga habitual però a Eivissa per Tots Sants encara hi ha famílies que es reuneixen per fer la tradicional trencada de pinyons, on també hi cap la presència d’altres fruits secs com les ametles i les anous. De torrar moniatos això sí que ho fem tots.
Espanya és el primer productor mundial de pinyons (pinus pinea), una espècie d’origen mediterrani molt valorada gastronòmicament i pel seu valor nutricional. Allò curiós però és que es produeix sobretot a Castella i Lleó. Com és això? Se m’ha quedat boqueta de pinyó i no per posar cara bonica. Amb tots els pins que tenim ací. De la pinya, si en sabérem, ho podriem aprofitar tot.
Nous i pinyons, postre de minyons