'De refiló'

De refiló veurem pasar la Dana aquest cop, de reüll potser es diu millor. Siga com siga, sembla que ens lliurem de poc. Tot apunta a que l’aire fred es concentrarà sobre les veïnes Balears. Allà sí que cauran fortes les tempestes. Nosaltres, no massa lluny, eixirem remullats però amb sort, evitarem aquesta vegada les maleïdes inundacions. Prima això sí, la inestabilitat, anímica i del temporal. 

L’oratge em té aclaparada amb la seua variopinta expressivitat. Paraules plenes de significat i purament visuals. Intenses i puntuals precipitacions al litoral i al prelitoral. La meteorologia, tot un món. Ciència que estudia els fenòmens naturals de l’atmosfera i que fa pronòstics i prediccions qual metòdic bruixot.

Arruixa, que plou!

I en veure la grisor al cel, torbats i encuriosits, posem el televisor. I veiem mapes amb isòbares estranyes que parlen de pressió i mostren la potència dels vents i cap on van. I ens enganxa aquesta secció plena d’informació, conduïda per homes i dones del temps que s’expliquen amb llenguatge clar, directe i encisador. Acompanyades d’imatges veïnals de l’era digital. Haig de dir que sóc fan, cada dia mire quina és la foto que penjaran i quina la localitat. Només em falta una xicoteta presència de tant en tant d’alguna dita tradicional, un petit homenatge o reminiscència al nostre passat llaurador. Un cita d’almanac, de calendari agrícola i saviesa popular. 

‘Quan el Montgó fa capell, pica espart i fes cordell’. 

‘Quan Bèrnia fila i el Puigcampana fa capell, pica espart i fes cordell’

Un mateix refrany que es repeteix, canviant el nom, a d’altres indrets, com per exemple a la Safor amb el seu estimat massís del Mondúver. I és que normalment si apareixen núvols dalt la muntanya, humitat i xàfec segur. O el que és el mateix ‘Cel emborregat, als tres dies banyat’. És una llàstima que aquestes expressions del poble ja no s’utilitzen tant. Estem perdent riquea cultural. Són patrimoni existencial les nostres maneres de parlar i els seus significats. 

A vegades entropesse una i mil vegades amb el passat. Espere que tinga algun significat, algun perquè del tot plegat. Mentrestant, de refiló, ja estiga ben dit o no, mire mar endins per si ataülle rastres de tempesta acompanyada de llamps i trons. Descàrregues elèctriques amb pluja i vent que posen la natura al seu lloc. I m’imagine algun vaixell incaut enmig la mar… I els desitge sort mentre pense què xicotets que som tot i que a vegades ens creiem el melic del món.

Justament per això cal fer ressò dels refranys i de la seua saviesa popular. Són pura, crua i deliciosa veritat. Ningú ho diria millor. 

I és que …‘Després de la tempesta arriba la calma’