El fet de viure a una zona turística té els seus avantatges i els seus inconvenients. En el meu cas procure agafar els primers dies de temporada alta i bon temps per d’alguna manera canviar de pell e imbuïr-me en la realitat dels nous visitants, cosa que em permet veure amb ulls renovats la nostra terreta. I és que com cada Setmana Santa des de fa un parell d’anys casa meva torna a acollir a bons amics europeus, no vull entrar en nacionalitats, que venen a passar uns dies d’esbarjo i sol.
Val a dir primer que gairebé la totalitat d’estrangers que conec són uns enamorats dels nostre país, i que quan xafen per primer cop la Marina Alta queden embadalits per la seva variada riquesa, no només pel que fa al paisatge, sinó pel que fa a la gastronomia, al patrimoni cultural i sobretot per la bonhomia de la nostra gent i la seva qualitat de vida, malgrat les penúries pel que fa als diners i al treball.
No és el primer cop que xarre amb ells sobre el nostre potencial i el que més els estranya des de fora és que sembla que nosaltres mateixos no som conscients del que tenim. Ho tenim davant i no ho valorem com cal.
Tot i que poc a poc anem millorant la nostra percepció als habitants de La Marina encara ens queda molt de treball a fer respecte a la nostra autoestima com a poble. I això es nota, però també ens obri un munt de possibilitats, sobretot pel que fa a conéixer el nostre territori, la nostra història i otorgar-li la importància que es mereix. Valorar allò nostre ens permet trobar fòrmules que afavorisquen un turisme sostenible i de qualitat, no només de sol i platja.
No tenim res a envejar amb d’altres destinacions com la Toscana a Itàlia o la Tramuntana a Mallorca. Sí tenim però, molt a millorar. Sobretot amb infraestructures i transport públic. Dóna vergonya veure com estem d’aïllats.
Cal conéixer els recursos dels que disposem: història, patrimoni, cultura, natura i gastronomia. No els esquilmen. Aprofitem-los amb mil i una iniciatives que donen una visió conjunta i cohesionada de la nostra comarca. Desde rutes ciclistes a camins de pedra i aigua, jornades gastronòmiques, visites a mercats de la terra, cales i platges banyades pel temps, per on han passat desde mercaders fenicis a soldats romans, o fins i tot pirates berberiscos i vaixells anglesos plens de pansa. Tenim tot un món per abordar: senders ecològics, parcs naturals, castells mil·lenaris, festes de moros i cristians i tradicions religioses i de saviesa popular.
Gastronomia i paisatge rural també són una bona eina per desestacionalitzar. Treballem l’autenticitat. Ja tenim camí fet, només queda avançar. Recordem que 2017 és l’Any Internacional per al Desenvolupament del Turisme Sostenible. I quela nostra economia està lligada a aquest sector. Juguem la partida amb responsabilitat fent ús correcte del nostre patrimoni cultural i natural. Evitarem així destrosses anteriors del litoral i massificacions que només aporten èxits immediats i efectes secundaris negatius a mig i llarg termini.
I després de Pasqua… visita al Castell
Dins aquesta dinàmica aquest dimarts es celebra el Dia Internacional dels Monuments i llocs històrics d’interés. En aquest cas Dénia s’ha summat a la celebració amb una jornada de portes obertes al Castell que inclou visita i explicació de troballes romanes a l’Hort de Morand & Dianium, així como un itinerari per les set portes de l’Alcassaba de Dénia (S.XI-XII) i el seu passat andalusí.
