De voltes en carro i ‘animalets’

El passat 12 d’agost va començar la XXX Volta en Carro a la Marina. Un cop més el punt d’inici va ser el poble de Benissa. Des d’allà desenes de carreters arribats des d’Alacant, Mutxamel, Xaló, Benissa, Oliva i fins i tot Alberic es congregaren per tal de retre homenatge a aquest antic ofici que tant té a veure amb la nostra comarca i el seu comerç, tot i que hui en dia pràcticament haja desaparegut. I és que la història del transport ha evolucionat molt en les darreres dècades.

Aquells carreters valencians i alacantins, que recorrien els camins i pobles de la Marina acompanyats sempre pels seus animals (el matxo o la burra), van anar minvat per deixar pas als vehicles a motor que feien els trajectes en menys temps i esforç. Els carreters en molts casos es convertiren doncs en conductors de camions. Enrere quedaven en el record les hores de camí per fer la ruta de la pansa o per portar el blat i l’ordi a l’era per tal de fer-lo batre. També per carregar les tosques trobades al litoral de Xàbia o per transportar les teules amb les que es feien els primers xalets i edificis de Benidorm. 

Els animals amb el temps també quedaren relegats. Van deixar de ser peça bàsica del treball de camp amb l’arribada de la maquinària i els tractors. No obstant, en la retina de la memòria encara hi ha molts que recorden que en les seves zones rurals hi havia veïns que empraven el matxo o la burreta per llaurar. 

La Volta en Carro ha contribuït a reprendre aquesta tradició que abans era un treball dur i que ara és una afició d’amants del carro i d’animals de ferramenta. Una passió que molts han mamat de menuts en les seves famílies i que brota de generació en generació. Conductors i llauradors que deixen enrere modernitats per tornar a reviure el contacte amb el paisatge de la terreta per tant de conviure e interacturar sense preses amb el seu animal.

Amb aquesta trobada anual el que es vol és retrobar als amants d’aquesta tradició per tal d’honorar-la i visibilitar-la en recórrer els camins que antigament es feien. És obvi que actualment conduir un carro tirat per cavalleria per la carretera general és cada cop més complicat. Amb el trànsit existent no hi ha gairebé espai. És per això que els amants d’aquest antic ofici, ara reconvertit en afició, han optat per rutes menys transitades sobretot a l’interior de la comarca. 

De poble en poble

Joves i no tant joves compartiren així una setmana de volta en carro, com en romeria però sense sant. Una trobada que va fer perviure el costumari popular valencià tan lligat a un poble amb ADN llaurador. La trentena edició començà a Benissa on prop de 70 carreters van retrobar-se en un sopar de germanor. El diumenge 13 al dematí, com mana la tradició, tingué lloc la benedicció de cada carro i la seua cavalleria a la porta de l’església (la Catedral de la Marina). Tot seguit s’inicià el recorregut -carro rere carro- en direcció a Teulada pel camí del Pou del moro. Al poble s’aturaren a esmorzar i d’allà cap a la Font Santa on passaren la nit. Dilluns continuaren cap a Llíber on els carreters participaren com cada any a l’entrada de la Murta, ja que eren les festes patronals. El festiu dia 15, els carros travessaren les poblacions de Xaló, Orba i Sagra per acabar i fer nit a Pego. Des d’allà dimecres s’enfilaren cap a Oliva i dijous cap a Pedreguer. Finalment, la Volta en carro a la Marina Alta culminà el divendres 18 d’agost a El Poble Nou de Benitatxell, després de passar per Gata de Gorgos. 

Només hagués faltat que els carreters hagueren pogut retrotraure’s en el temps per tal d’aturar-se en les ventes, hostals i ventorrillos que han anat desapareixent de les nostres carreteres per donar així descans als viatgers i les cavalleries que els acompanyaven.

Trenta anys recuperant una tradició que pràcticament ja no es coneixia és de lloar. Sis lustres després els amants del carro estan agafant embranzida amb les noves generacions. Cal recordar, no obstant, l’esforç que va fer Miguel ‘El Catxapí’, de Benissa, que fòu el creador i promotor d’aquesta ‘Volta’ que amb els anys va aconseguir fins i tot traspassar fronteres comarcals i autonòmiques per arribar a fer, fins i tot, el Camí de Santiago en carro (2006), o la ruta per Eivissa.