X AVISO DE COOKIES: Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Aceptar Más información
GRUPO PLAZA

el divendres, a l'arenal sound

El Tio la Careta: "Som un grup de 'relleno' als festivals, però el que volem és fer música"

1/08/2019 - 

CASTELLÓ."Vull una foguera il·luminant cada barri, vull justícia, vull pau com a llegat”. Eixe és el missatge que llança El Tio la Careta des d'Alaquàs. És l'únic que mou a l'agrupació des que es llançara a la indústria musical en l'any 2016 sota l'àlbum Levantando los pies del suelo. I és que viure de la música ho deixen, com tants altres grups, per als qui tenen eixa fortuna. Ells, Agus (flauta i veu), Héctor (guitarra elèctrica), Bruno (veu), Kikillo (baix), Manu (trompeta), Vicent (trombò), Ferrán (bateria) i Patxi (Percussió, teclat), combinen els concerts amb els seus treballs particulars. Així duen lligats a aquest art des de fa una dècada. Encara que fou fa quatre anys quan prengueren la decisió de fer les coses "més serioses".

Les seues lletres -carregades de rock, ska, reggae o eixes sonoritats ballables que impregnen (últimament) la música en valencià- s'han convertit en un reclam per a la societat. El Tio la Careta reconeix la realitat politicosocial, els seus problemes, per a intentar fer-li front amb certa simpatia, sense massa duresa i amb un optimisme que no sempre és fàcil d'encontrar. Ha sigut així que els de València han presentat aquest 2019 el seu tercer àlbum, Grita-Rebélate, la segona part d'un doble disc que va veure la llum a 2018. El primer fou 'Grita', ara ve el 'Rebélate'. I tot junt forma un treball que volen traslladar amb força fins als pobles més llunyans de la terra, per a despertar en tots ells "la revolució que ens fa lliures".

La seua pròxima cita serà aquest divendres -a les 2:30h- a l'Arenal Sound. Un concert que forma part del reduït espectre autonòmic que roman al cartell del macrofestival de Borriana, més pròxim als grans artistes internacionals. Tant de bo, els valencians viatjaran tres quarts d'hora per a deixar patent la seua revolució. Un poc d'aquesta, la trasllada el seu vocalista Bruno amb la següent entrevista. (Tot hores després d'acabar la seua tasca com a infermer).

-No es pot començar aquest encontre sense preguntar què vol dir El Tio de la Careta.
-El nom va sorgir d'una nit de borratxera. Nosaltres som vinya roqueros. Ens agrada molt anar als festivals i una matinada vam començar a divagar sobre el fet que la gent a l'hora d'assistir a aquests llocs es lleva la careta. Volen anar de bon rotllo i sense pressions. Tot es va quedar aquí, però als anys quan buscàvem un nom per al grup vam decidir triar aquesta expressió, que es refereix com dic a com la gent als festivals intenta traure la millor part d'ells.

-També la vostra música és un clamor a la denúncia, però seguint una actitud pacificadora. Com completa 'Rebélate' el discurs social que ja impulsareu amb 'Grita'?
-Va per la mateixa línia. Fem un cant reivindicatiu, al qual sempre volem donar un toc de festa i d'optimisme. No obstant això, el que queda clar és que volem que la gent es mobilitze i que hi haja revolució i revelació. És un cant a la unió de la gent per a assolir un canvi. Si ens posàrem tots d'acord podríem canviar el món.

-Pot la música traure positivisme d’on a voltes sembla que no hi ha?
-Veent el món com està és complicat. Les injustícies estan ahí. Però intentem reconéixer la situació per a deixar clar que si estiguérem tots units es podria combatre.

-Un dels vostres temes més populars és 'Antifeixista'. Pel moment polític que està vivint Espanya no és d’estranyar. Cal enfrontar-se de forma directa a l’extrema dreta?
-Si, totalment. La idea que teníem ja de feia temps era escriure un tema més explícit. I arran de l'auge polític de l'extrema dreta i tot el que està succeint, vam veure necessari que el grup es posicionarà i diguera que no està d'acord amb l'odi ni amb la violència que volen implantar entre la gent.

-Sosteniu que de la música no es pot viure. Quant de temps pot un artista suportar aquesta realitat?
-Quan hem començat la conversa em deies que com pot ser un infermer músic. Doncs bé, intente traure temps d'on no hi ha. Comences a llevar dies de vacances, dies d'estar en la parella...I no vivim de la música, ens resulta fins i tot una despesa, perquè s'ha de pagar el local o les classes de guitarra i cant que es busca cada membre del grup. Però seguim perquè és el nostre hobby i tenim l'esperança del fet que algun dia la música no ens eixirà a pagar. Si ja guanyàrem diners seria una passada, però actualment el que guanye no ho repartim, ho utilitzem, per exemple, per a fer els videoclips. Tot i això, val la pena quan després de la jornada d'hospital, on veus coses tan negatives, sols t'abelleix tocar. El grup és la nostra escapatòria.

-No sou ni un ni dos membres a la banda i cadascú té els seus propis treballs. Com feu per a caminar tots junts a un mateix pas?
-Anteposem moltes coses perquè tot tire cap avant. Encara que és de veres que hi ha dies que si tots no podem actuar, busquem a un substitut. Ocorre poc però als concerts de Formentera i Badajoz no podia venir el baixista per un compromís, i concretarem a un altre amic. Anem tirant com podem.

-Eixa capacitat per fer junts que teniu, podria traslladar-se als despatxos dels polítics. Com veieu el que està ocorregut al Congrés?
-Ens pareix mal que perquè per falta de diàleg no es posen d'acord. Un vol posar-se per davant d'un altre. Sobren egos i falta més comprensió. No entenen que si férem l'esforç d'anar a una estaria tot millor.

-La lluita d'egos també es trasllada al món de la fama. Són els músics que treballen a 'temps parcial' els que més fan per conservar els valors bàsics d’aquest art?
-No sé si dir-te que tant, però amem la música i aspirem a fer-lo de la millor manera possible. A nosaltres ens encantaria poder dedicar-nos exclusivament a la música per a desenvolupar el treball millor. Així, no és el mateix el que fem nosaltres que el que fa La Raiz -per posar un exemple- que als últims anys s'ha bolcat plenament als seus discs.

-La vostra actuació a l'Arenal Sound és de les poques que hi ha d’artistes autonòmics. Com viviu eixe canvi de públic que hi ha entre el Vinya Rock i el macrofestival de Borriana?
-Sabem que som un grup de 'relleno', és la realitat, no som un cap de cartell, però ens habituem. I ja hem anat un parell de vegades a l'Arenal Sound. No és el mateix públic que el del Vinya o el de l'Aplec, però intentem que la gent participe en el concert i que gaudisca eixa estona que estem allí. Sols volem que el públic s'ho passe bé.

-Quines són les ambicions a curt termini de El Tio de la Careta?
-Ja estem pensant a traure alguna cançó per a l'any que ve. Pensem en nous temes i en acústics. La idea de fet és eixa, en un any o any i mig, treure un altre disc. El grup té idees, està en un bon moment i tenim l'ona de fer música. Hi ha bon equip i és el que realment importa.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email