ALICANTE. Molins, caves i fàbriques es mouen al ritme dels rius que baixen de la Mariola i l’Aitana, amagatalls disputats i habitats entre cristians i musulmans fins a la seua tràgica expulsió el 1609.
Una avioneta Beechcraft RC-45 de l’Army Map Service dóna una volta entre l’Alcoià i el Comtat. La Foia de Castalla és el punt d’eixida i arribada per recórrer les transformacions territorials que en cinquanta anys han patit estes muntanyoses comarques.
Escala aprox.: 1/36.000 705.466,77 m, 4.273.354,02 m
Des de “las muñecas de Famosa” fins a mobles amb el Premi Nacional de Disseny, esta vall de l’Alcoià manté un teixit industrial arrelat al territori. Concentrades entre Ibi, Castalla i Onil hi ha unes mil empreses del sector industrial que ara demanden més sòl industrial per expandir-se i mà d’obra qualificada.
Escala aprox.: 1/2000 705.898,91 m, 4.287.788,50 m
Entre Onil i Banyeres, a la font de la Coveta naix el riu Vinalopó. Ben prop del seu naixement es troba la primera fàbrica que feia servir la força de l’aigua per posar en marxa els seus mecanismes. Molí fariner, de paper i fàbrica tèxtil, a La Borrera s’han viscut tots els processos de transformació industrial des del segle XVII. Ben prop està el Toll Blau, un dels indrets més màgics i frescs de la serra de Mariola.
Escala aprox.: 1/1000 714.248,15 m, 4.293.644,02 m
Des del segle XVII, estes construccions conservaven a les muntanyes valencianes el gel per a la seua venda durant tot l’any. Encara que la més icònica és la recentment restaurada Cava Arquejada, una de les panoràmiques més espectaculars de tot el país està a la Cava de Sant Miquel. Ubicada a un dels punts més alts de la serra de Mariola, es pot dominar tota la vall d’Albaida mentres s’escolta a l’esquena la remor de les pinades de la Mariola.
Escala aprox.: 1/36.000 727.813,48 m, 4.296.605,47 m
L’embassament de Beniarrés es va construir el 1958, dos anys després que els XX prengueren esta foto. Recull les aigües del Serpis per a regar els horts de la Safor i la seua construcció no va impedir la protecció de paratges com el barranc de l’Encantada, on conten els mites que Al Azraq guardava els seus tresors a l’albir d’una dona que de tant en tant torna a aparéixer baix la cascada.
Escala aprox.: 1/5000 730.642,14 m, 4.295.885,30 m
Estratègicament ubicada entre el Comtat i la vall d’Alcalà i la de Gallinera, el castell de Planes corona la vila i dóna testimoni dels temps convulsos d’Al Azraq i Jaume I. Molins i aqüeductes són prova de com el municipi ha anat creixent depenent de la seua relació amb l’aigua.
Escala aprox.: 1/5000 726.322,93 m, 4.294.126,14 m
La vall de Travadell va ser un dels territoris que es van buidar després de l’expulsió dels moriscos el 1609 decretada per Felip II. Formada per Benimarfull, Benillup i Millena, ara suma uns 736 habitants al cens i basa la seua economia a l’agricultura, conreada a les muntanyes abancalades. Especialment reconegudes són les cireres de Benimarfull.
“És un racó de món. Un bell racó, això sí, enmig d’intrincades, ombrienques i encinglerades muntanyes”, va escriure Enric Valor. Ell estiuejava a Penàguila, que durant segles va ser vila reial amb vot a les Corts, després que formara part dels territoris que Al-Azraq i Jaume I es disputaren al segle XII. A les faldes de l’Aitana, és una de les portes d’entrada a la serra més imponent del sud.
Escala aprox.: 1/9000 720.643,38 m, 4.287.658,90 m
Serpis avall, entre Alcoi i Cocentaina es concentra un dels focus industrials més importants del país. Encara que lluny de la seua esplendor de dècades passades, les fàbriques han anat creixent com a bolets entre les terrasses que el riu ha erosionat durant segles. Amb el temps, les fàbriques s’han instal·lat als polígons dels afores.
Escala aprox.: 1/5000 719.044,71 m, 4.286.120,32 m
Com si fóra un trencaclosques, la ciutat ha anat creixent al ritme de les fàbriques mentres solcava rius i barrancs. Alcoi no seria el mateix sense els ponts que uneixen les seues distintes peces.
Escala aprox.: 1/9000 720.726,71 m, 4.281.674,89 m
Diu el mite que Sant Jordi va aparéixer quan Al Azraq intentava assetjar Alcoi pel barranc de la Batalla i va ajudar els cristians a matar al mudèjar. Ara per les altituds d’este congost se superposa l’antiga via verda -un ferrocarril paralitzat per la guerra uniria el port d’Alacant amb l’Alcoià-, el camí reial entre València i Alacant i la “nova” autovia. Queda pendent un polígon industrial planejat per La Española que acabaria amb l’actual imatge de la Canal, a l’accés pel barranc des de la Carrasqueta.
