Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

mar i muntanya / OPINIÓN

Escampant la boira

18/02/2020 - 

Escampant la boira la boira escampa. De bon matí, matinera, costera avall pel camí vell de la mar de Xàbia. Pins, nius de processionària i papallones. Molins en alt sense aspa i darrere, de refiló i de lluny, el Montgó amb perspectiva singular. Taronges i llimes i a cada pas més olor a mar, a port, a aigua, roca i sal. I a mida que passa el matí la boira s’allunya i eix el Sol. I la sensació d’angúnia existencial, potser imaginària, que de tant en tant s’allotja sota el meu pit i amunt la panxa, va minvant, diluint-se qual boira espessa que es dissol.

I van i venen els records. Xàbia em porta a la memòria Benissa pels seus carrerons, pel seu casc antic. Tot en pedra tosca i costera amunt. Sensació intensa i aclapadora que inunda l’ànim o esperit i que, a vegades, costa de pair. Però la llum diurna mostra amb un raig del sol un pòrtic obert i em convida a entrar a l’església de Sant Bertomeu. I per primer cop en tot el dia respire pau. Tanque els ulls i mame història i religió. Fortalesa defensiva i de congregació. De protecció davant la por, davant les incursions segles enrere dels pirates barbarescs invasors. I aprecie la quietud, la seua manca d’ornamentació que li confereix una bellesa profunda i atemporal, una especial vibració.

I llavors pense i repense en el meu neguit vaporós i em deixe sentir les emocions remogudes que bambollen per sortir cap a l’exterior. I entenc la meua tendència a fugir de tot. A escampar la boira com a eina d’evasió. Però aquest cop no. Aquest cop toca silenci i introspecció. I minuts després em sonric ja amb millor humor. Al cap i a la fi la boira, qual pensament bromós, no és més que un núvol fregant la superfície de la Terra. Xicotetes gotes d’aigua en suspensió.

No obstant, la bromassa espessa, densa, atapeïda, qual fenòmen metereològic de condensació pot servir de símil per explicar com, per moments, se’ns pot reduir la visió. Sort del senyor Llorenç. No podria viure al Nord.

Ha de ser cosa de la melangia de la segona edat pense jo, aquella en que l’acceptació de les coses esdevé paraula clau per deixar enrere qualsevol indici de frustació.

Boira de matinada, aviat acabada.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email