Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

Mar i Muntanya. 151  / OPINIÓN

Esperant la tempesta… i els cargols

27/08/2019 - 

A la terrassa de ma casa veient com el cel es posa negre i a l’espera de que arribe la gota freda que en deu minuts ens deixe a tots inundats m’enrecorde de quan plovia ja fa anys. L’arruixada torrencial, el xàfec, sempre ha fet aparició a finals d’agost. I malgrat el que diguen, a mi sempre m’ha fascinat. Supose que això em passa perquè sóc de secà. 

Que llueva, que llueva la virgen de la cueva, los pajaritos cantan, las nubes se levantan. ¡Que si, que no! ¡que caiga un chaparrón! que rompa los cristales de la estación!!! 

Qui no s’enrecorda d’aquesta cançó… Amb emoció per la tempesta que estava a punt d’esclatar la cantàvem al pati de l’escola abans que caigués el primer llamp. Els records de la infància no sempre són clars. Pense que no la vaig sentir mai en valencià. Sí que em sóna més allò de … Caragol, gol, gol. Trau les banyes i ix el sol’. Després de la pluja anar a collir caragols al camp i un cop a casa llavar-los una bona estona amb aigua. A continuació venia tot el ritual de ficar-los dins d’una xarxa i deixar-los penjats uns dies -o un parell de setmanes- perquè buidaren bé els budells. Que es purguessin bé. Amb ceba, bajoqueta, alls, pebrera,….. i pa per sucar. Un punt picants, què bons! 

Allò dels espàrrecs silvestres a peu de marge o de pedra també estava bé però és cosa de la primavera, així que la truita o el remenat amb gambeta o pernil el deixarem per un altre moment. 

Centrem-nos en la possible arribada d’aigua en forma torrencial. Els animals noten quan arriba el temporal. Nosaltres no tant. Ho dissimulem… Sobre el miniterratrèmol, la veritat és que no vaig sentir res… però hi ha un munt de comentaris a les xarxes socials. Quelcom degué passar. 

‘Plou poc però per a lo poc que plou prou prou’. Ens falta l’aigua, ens hem de mesurar en el seu subministrament, i de cop i volta un dia, enmig de tota la calor, arriba una tormenta d’estiu. M’és igual que les precipitacions vinguen d’un embossament d’aire fred en altura (DANA) o que les previsions ens situen en alerta taronja o groga. El que em fascina és l’explossió de pluja virulenta que ho remulla tot. Enfangats, anegats acaben alguns amb aquests ruixats, no tots. 

Trombes amb camins tallats, amb la mar que conquereix territori passat, amb patrimoni abandonat que va es va socavant, amb barrancs que pateixen la baixada violenta de l’aigua en el temporal… i jo aquí al terrat esperant a veure si veig tronar. Ja he tret totes les plantes a fora per si finalment plou. 

I quan comence l’espectacle de la natura obriré el balcó per sentir en directe el seu soroll. L’aigua contra el terra i gaudint de la frescor. No estic acostumada i m’encanta quan plou a rabiar. Les inclemències del temps tenen el seu punt d’atracció. Ja mesurarem més tard, quan escampe, tot l’enrenou.

‘Plou i fa sol, les bruixes es pentinen. Plou i fa sol, les bruixes porten dol’. 

Creuem els dits perquè la pluja d’agost trega l’incendi del bosc.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email