GRUPO PLAZA

café del temps / OPINIÓN

III Fira de la Fantasia, a Castalla

26/10/2019 - 

El meu pare se n’havia anat a una casa de camp que estava a una mitja hora de Castalla. El lloc, vora riu, era un encant. I a la una i mitja se’m va acudir a mi eixir i presentar-me ací, en la nostra terra. I crec que, corrents, van enviar, des de casa, un propi d’aquella època; pense que devia ser un d’aquells xicots que feien treballs domèstics: traure aigua del pou, regar l’hort de flors, fer raons i comandes... Al veure’l, mon pare li va dir: «Què vols? Què passa a casa?» «Vaja-hi, que té un altre xiquet» (Riu) Sense més explicacions. «Vinga, home, explica’t un poc més!» «Tot va bé.» I se’n va anar... Efectivament, jo era el segon. [...] Vaig nàixer al carrer Major de Castalla.

Amb aquestes paraules narrava el senyor Enric Valor les circumstàncies del propi naixement, a Castalla, el 22 d’agost de 1911, a l’editora i escriptora Rosa Serrano, que acaba de ser merescudíssimament, justíssimament i justificadíssimament reconeguda amb l’Alta Distinció de la Generalitat Valenciana. D’aquell naixement d’Enric Valor, a Castalla, s’han complir enguany 108 anys. I és el cas que el poble que el va veure nàixer celebra aquest cap de setmana, en honor a la seua memòria, la tercera edició de la «Fira de la Fantasia».

La «Fira de la Fantasia», sí. Així: com sona. La «Fira de la Fantasia». I em fa l’efecte que la consolidació de la proposta —si més no, en les dues edicions anteriors els carrers i les places del centre històric de Castalla es van omplir amb veritables riuades de gent fantàstica— és un fenomen que ben mereix ser atés: tant pel valor simbòlic que sens dubte té, en relació amb el moment a què assistim, de reconciliació de la cultura valenciana amb les formes pròpies de la fantasia; com, d’altra banda, per la singularitat, l’originalitat i l’extravagància de la iniciativa. En l’actual món material, crematístic i digital, qualsevol possible èxit de la fantasia —de la forma de fantasia que vulguen— mereix ser aplaudit com una excel·lent notícia. Perquè, vegem: que la Institució Firal Alacantina (IFA) organitze fires sobre materials de construcció, puericultura, components i maquinària per al calcer i la marroquineria,  tatuatges, automòbils d’ocasió o gossos i altres animals de companyia, entra dins de la rutina del món empresarial —i encaixa sense problemes en els previsibles engranatges de l’economia de mercat. Però... Una «Fira de la Fantasia»? Què és una «Fira de la Fantasia»? En què consisteix? Com, quan, i per què s’origina, la Fira de la Fantasia, a Castalla?

Impulsada des de fa un parell d’anys per la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant juntament amb l’Ajuntament de Castalla i el Centre Cultural Castellut (i amb la col·laboració decisiva de la Coordinadora de l’Alcoià i el Comtat pel Valencià), la Fira de la Fantasia és, per damunt de tot, una excusa per a visitar l’envejable centre històric de Castalla de la mà del patrimoni immaterial que situa aquest poble com una de les capitals indiscutibles en el mapa de la fantasia autòctona valenciana. Ens referim, per descomptat, a la fantasia popular magistralment recreada en les Rondalles valencianes, la genial obra d’Enric Valor i Vives.

La imaginació, el somni, la màgia i la meravella, com la fantasia i la literatura —i la creativitat i l’art, en general— no solament ens permeten de viure, en la que tenim, altres vides de propina: ens ajuden, també, a millor conceptualitzar, simbolitzar, interpretar i conceptualitzat  —comprendre i corprendre, aprendre i aprehendre— aquesta vida material i concreta que tenim. Que ningú no s’equivoque: la fantasia compartida és un dels actius més poderosos de què disposa una determinada comunitat humana. Pensem i sentim d’acord amb els models, els valors i els estereotips que ens aporten —posem per cas— Superman, Blancaneu, la Bella Dorment, Mickey Mouse, Buzz Lightyear, la Caputxeta Vermella, James Bond, Indiana Jones, Bob Esponja, Doraemon, Bugs Bunny, la Pantera Rosa o Terminator. Res a objectar-hi. En la diversitat de propostes hi ha la llibertat de poder triar i enriquir-nos. Però, precisament per això... No valdria la pena conéixer i estimar —també— la fantasia autòctona, pròpia, nostra: la de casa, de tota la vida? Per exemple: han sentit parlar de la Mare dels Peixos, el Gegant del Romaní, el Dimoni Capralenc, Esclafamuntanyes, Abella, l’Home del Sol, el Rei Astoret, Margarida Blanca, la fada Salina, les Mares dels Vents, la reina Argelagaina, la caixeta de les Caterinetes, Don Joan de la Panarra, les Animetes del Purgatori, el Dimoni Major, el Patge Saguntí, les Velletes de la Penya Roja, el xiquet que va nàixer de peus, l’albarder de Cocentaina o els guants de la felicitat?

Si és que no —i donant per assentat que els noms de la primera llista del paràgraf anterior sí que els són ben coneguts i familiars—, potser hauríem de preguntar-nos qui, com, quan i per què ens va privar de les formes de la fantasia pròpia, legítima i merescuda. I hauríem de reivindicar-la i reclamar-la —unànimement, transversalment, sense fissures—: ni que siga pel pur i fascinant plaer de recuperar-la, revivificar-la i fruir-la a consciència. Per l’egoisme de viure més fantàsticament bé. I per negoci, també, si volen. Potser ara que s’han exhumat les restes mortals del dictador Franco, tocaria ja vindicar formes de «la reparació de la memòria històrica» que apuntaren, per fi —profitosament—, a la progressiva restitució del patrimoni lamentablement espoliat i perdut en matèria de paraules, llibertats i fantasies.

Castalla és una oportunitat per a això: per al pur i fascinant plaer de festejar la fantasia. La Fira de la Fantasia 2019 arrancarà aquesta mateixa vesprada, a les 19:00 h, amb un concert per a públic infantil i familiar a càrrec de Marcel el Marcià. I continuarà, tot seguit, a les 20:30 h, amb l’espectacle de narració oral «Una nit de por», entre l’ermita i el castell, a càrrec de les genials rondallaires Eva Adújar i Almudena Francés, que contaran aquesta ocasió amb un embolcall escènic a càrrec del grup Tres Teatre.

Tanmateix, el dia fort potser serà demà diumenge, en què hi ha prevista, a més de l’esmorzar de rondalla, l’actuació de les muixerangues de la Vall d’Albaida i del Vinalopó, la música de la colla el Sogall, la Fireta del  Llibre Fantàstic i el Mercat de la Fantasia, la ruta teatralitzada pels carrers antics de Castalla a càrrec de Tres Teatre i —com a colofó— el concert «La vida és una festa» del genial i impagable Dani Miquel, amb tots els Ma, Me, Mi, Mo, Músics, a la plaça Major.

De més a més, a Castalla, la fantasia no té preu. Literalment. Perquè totes les activitats programades en la III Fira de la Fantasia s’ofereixen lliures i gratuïtes al públic que acudeix al bellíssim poble natal d’Enric Valor per firar-se un pessic de fantasia.

No sé vostés, però personalment em fa la sensació que, en aquest present nostre en què tot sembla respondre a objectius financers, estratègies de mercat i interessos materials, l’oportunitat de parar i respirar, i compartir i celebrar —ni que siga un parell de dies— el benefici de la fantasia pels carrers serens i encalmats d’un poble com Castalla (de la mà d’una programació honesta, humil, domèstica, basada en la gent, la veu, l’oralitat i la paraula nua) és cosa que val la pena. I que invita a l’esperança. Perquè un poble reconciliat amb la pròpia fantasia té millors oportunitats per a l’autoestima. I, en conseqüència, per a la rara i inefable quimera de la plenitud: car és cosa sabuda que la felicitat, més que no un bé o un privilegi, un sentiment o un estat, és més que res una actitud. I l’aposta per la fantasia pròpia, autòctona, tradicional i genuïna, com a actitud, em fa l’efecte que prompte o tard procurarà, a un poble com el nostre, majors i millors quotes de benestar. I heus ací la gràcia: en termes econòmics i de mercat, fins i tot!

Vull dir: que tinc la sensació que aquest cap de setmana, amb la Fira de la Fantasia, Castalla tornarà a erigir-se com a capital de la fantasia valenciana. I que l’oportunitat de firar-se un pessic de fantasia és sempre una travessa recomanable en els camins de la felicitat.

Per cert: que enguany, durant la III Fira de la Fantasia que aquesta vesprada comença a Castalla, la pregunta que es farà la majoria dels assistents quan passege pel carrer Major i passe per davant de la casa del núm. 24, potser serà: «Ara que, per fi, a l’abril passat, la Generalitat Valenciana va subscriure l’acord de cessió de l’immoble a l’Ajuntament de Castalla per a la creació i el funcionament de la Casa Museu Enric Valor... Serà aquesta l’última Fira de la Fantasia en què la Casa Valor continuarà buida, parada, tancada, inert i abandonada?

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email