Anna Dobon juntament amb un mural propi al Centre Cívic Sant Josep Obrer. Foto: ANTONIO PRADASCASTELLÓ. Tres anys són els que porta Anna Dobon treballant professionalment amb la il·lustració. Un temps que li ha obert les portes a col·laboracions de qualsevol mena, inclòs d'aquelles que s'escapen dels màrgens del llapis i el paper. Però alhora un temps que li ha furtat minuts per a desenvolupar la seua pròpia obra. Concretament un fanzine que du tancat al seu calaix vora dos anys. "Tinc molts fronts oberts, però aquest és el meu treball més íntim", assegura. Serà doncs ara quan la vila-realenca done per fi ales al seu món interior, tot i que la total exhibició d'aquest encara es resisteix.
Dobon inaugurarà el pròxim 9 de maig, a les 20h, a La Galeta Daurada (C/Caballeros 38. Castelló) la seua primera exposició en solitari i la seua única obra personal fins a la data: Botánica de Páramo Árboreo. Amb ella l'artista presentarà 16 peces que sorgeixen d'un fanzine encara per publicar on es relata la història d'un món -Páramo Árboreo- en el que les dones neixen dintre d'unes càpsules de vidre, quedant així totalment atrapades. El seu voltant a més està ple de vegetació i d'animals gegants. Tot i això, aquest inquietant entorn no impedeix que un dia la seua protagonista, Aurora, es llance dins l'aigua per a salvar una vespa que s'ofega. I serà doncs gràcies a la seua càpsula que la valenta dona no s'ofegue. "El que volia reflectir és com els obstacles i les pors que tenim les dones, en cert moment, es poden convertir en una arma. Si estan ací és per alguna raó i, per tant, s'ha de lluitar contra elles", explica l'autora, qui a més, amb aquesta creació deixa patent la seua atracció per la il·lustració vegetal. En efecte, la mostra se centrarà únicament en aquesta versant més botànica, exhibint i donant informació de les plantes inventades per a la història.
Ullassus murinus
Arbusto muy fotografiado por los visitantesdebido a su atractiva forma. Se caracteriza por sus largos tallos y sus floresperennes con forma de ojo. Éstas pueden mirar hacia distintos puntos yalmacenar imágenes. Guardan la memoria histórica de la Isla. Si uno de sustallos es cortado o arrancado, el resto de flores cierran sus párpados ylloran. Lloran hasta diluir el arbusto. Esa es su forma de mostrar el duelo,pues si un trozo de memoria es arrancado, la Historia de la Isla muere. Muchosson los visitantes que han intentado descifrar la información que éstasguardan. Sólo aquel que cree en el poder del tiempo ha tenido el privilegio dever, ante esos ojos, el pasado de Páramo Arbóreo.
Així mateix, una altra de les seues clares inspiracions és la dóna. Tant que la il·lustradora assegura que aquesta sempre serà la protagonista de les seues creacions. "En la meua obra hi ha feminisme, perquè jo sóc feminista. Vulgues o no, una dóna que treballa sola en una societat com aquesta, sempre té més coses a demostrar i pense que, tant de bo, la història ha estat contada des del punt de vista dels hòmens. És evident que falten referents d'heroïnes", explica Anna Dobon, la qual compta amb els seus propis 'exemples a seguir'. Entre d'altres -també alguns d'hòmens- marquen la seua visió Violeta Hernández i Hilda Palafox, ambdues mexicanes; així com referents musicals que van des d'Ana Torroja fins a Mariam Wallentin, vocalista de Wildbirds & Peacedrums. I és que la vila-realenca és a més vocalista d'Annacrusa, grup que va nàixer fa menys d'un any i que llançarà en setembre el seu primer disc, i de Dédalo, banda amb la qual actua de manera més informal.
D'igual manera, tornant al seu imaginari marcat per l'esperit feminista, l'artista va participar el passat més de febrer en l'exposició impulsada pel col·lectiu d'Adona't, Il·luminades, amb la qual diferents artistes locals havien de tombar, al mateix temps que il·lustrar, les frases misògines que diferents referents de la història havien fet al llarg de la humanitat. Entre d'altres, figures cèlebres com Aristòtil o més controvertides com el president dels Estats Units, Donald Trump. En el seu cas a Dobon li va tocar una frase de Sant Agustí, fet que va suposar un doble repte per a l'artista. "Durant molt de temps he viscut a casa una 'lluita' molt gran per la religió i ara havia de treure el que tenia dins", explica. Així, quasi al vol, va tenir clar que escenificaria una dona agenollada -"per allò de resar"- sostenint a Sant Agusti en les seues mans. "La frase deia alguna cosa com que les dones havien de servir als humans perquè la natura assegurava que aquestes eren la raó més dèbil. Amb aquesta creació el que es veia era precisament el contrari, que la protagonista tenia a l'home en les seues mans", detalla Dobon. A més, una creu amb ombra tracta de fer referència a com "la dona segueix estant discriminada a l'Església".
I per si tot aquest ventall no era prou, Anna Dobon té a més estudis d'interpretació, ja que ha estudiat art dramàtic a l'Institut de Teatre de Barcelona. A més a l'actualitat és acomodadora de butaques al Teatre del Raval. Però pel que fa a la seua carta professional, en aquests últims anys ha participat en una exposició sobre la Llei mordassa a la Fira de València de l'any passat. Ha dissenyat i dissenya, juntament amb Sara Recatalà, el vestuari per a obres de teatre professionals, com La FAM Cia de Teatre. I ha il·lustrat les seues pròpies portades de disc. "Sóc d'eixes persones que necessiten no parar mai. Tot i l'esgotament, al final quan els treballs estan acabats i la gent els veus, em sent súper satisfeta", assegura.
Detallista i a la vegada senzilla defineix la seua pròpia obra que quan pot neix del seu imaginari, altament fantasiós. "M'agradaria contar històries de dones que han de superar conflictes, perquè pense que la il·lustració i la literatura van molt vinculades. De fet, m'encantaria fer una novel·la gràfica", confessa la vila-realenca, que a més posa de nou sobre la taula un referent femení, com és el recent treball de Laura Pérez, l'obra Ocultos. Però amb la vegetació, la dona i les pors... s'escomença el seu propi camí.
