ALACANT. Aitana Mas Mas (Crevillent, 1990) és una de les figures en projecció dels segons escalafons del Govern del Botànic, membre d’una generació que arriba a la política per ocupar en breu la primera línia de responsabilitat. Va arribar de la mà delconseller Manuel Alcaraz amb l’objectiu d’aconseguir que la reputació de la política valenciana, i dels valencians i valencianes en general, deixara de patir la taca de l’opacitat l’ombra de la corrupció. El primer pas per a això era construir una infraestructura tècnica des de zero que permetera un accés senzill i immediat a la informació: “El gran problema de la Generalitat, entre la falta de planificació i organització dels últims anys, ha estat el trobar informació. No ha hagut una aposta per l’administració electrònica en els darrers anys, que és la base sobre la que poder ser transparent, sobre la que poder treballar de manera òptima, i de vegades te trobes que has d’anar a un magatzem, en un poble, a començar a buscar coses que saps que hi estan, però que no són fàcils de trobar. De fet en el nou esborrany de Llei si que s’hi inclouen temes d’arxivística i de gestió documental”.
En el començament del darrer curs polític abans de les eleccions autonòmiques de 2019, ens posa al dia del Pacte del Botànic, de Compromís, de la Conselleria de Transparència:-
-Hi haurà Botànic fins a les eleccions de 2019?
Sí, jo crec que sí, no vaig a dir al 100 % que sí, però m’atreviria a dir que al 90 per cent sí. Per responsabilitat i per lleialtat a la societat valenciana, que va demanar un canvi i que amb el Botànic eixe canvi s’està produint. No tenim temps per fer tot el que volíem fer, i no podem prescindir de vuit o nou mesos més. De fet, necessitem este temps que queda per a plantar ja les bases del full de ruta de la següent legislatura.
-Convençuda de que hi haurà segona legislatura del Botànic…
Sí, clar. No hem sigut un govern que haja tingut uns conflictes com per a dir ‘hem de trencar a vuit mesos de les eleccions’, ni molt menys.
"És evident que no ha sentat bé en el si de Compromís el que ha passat esta darrera setmana amb el tema del déficit però no veig que siga un element que siga un element que puga trencar un govern tan fort com és el del Botànic"
-I com li trasllades a la societat que les dissensions que hi ha no són un símptoma de feblesa?
Ja, perquè a la gent moltes vegades el que li agrada és el morbo, i escoltar que hi ha una crisi, però jo crec que no és cert. Si el comparem amb un matrimoni, amb una relació de parella, tens una relació i evidentment no tot ha de ser perfecte com a les pel·lícules, hi hauran moments on les dues persones que formen la parella tenen criteris diferents. Durant molt de temps s’ha entés que el fet que dues persones (parella, càrrecs, organismes, etc.) tinguen un criteri diferent és un principi de conflicte, pero no ha de ser així. Quan es parla de diàleg i enteniment, es parla justament d’això. És evident que no ha sentat bé en el si de Compromís el que ha passat esta darrera setmana amb el tema del déficit i el sostre de despesa, però no veig que siga un element que siga un element que puga trencar un govern tan fort com és el del Botànic. Imagine que també no es tornarà a repetir.
-El Botànic va produir un efecte espill en moltes institucions, especialment de governs locals… es parla massa dels trencaments d’Alacant, Paterna, Callosa d’En Sarrià o L’Olleria, i poc de València, Elx o Castelló?
Tot i que sembla cosa de comunicació, també és de transparència o govern obert la tasca de la rendició de comptes, i tendim a fixar-nos més en els aspectes negatius que en els positius, ens passa fins i tot en les relacions personals, com dèiem abans. En estos casos passa el mateix, tenim el govern de la primera i tercera ciutats de la Comunitat, València i Elx,de la tercera capital de circumscripció provincial, Castelló, i crec que són exemples de diàleg, de consens, amb els seus xicotets conflictes, que hi ha hagut, clar. S’ha de tindre en compte que la política municipal, moltes vegades, està marcada per les seues pròpies dinàmiques particulars, les relacions personals, el dia a dia. Estic convençuda que són casos aïllats i que la tònica general en la Comunitat Valencia ha estat l’enteniment.
-A nivell autonòmic ha ajudat el perfil podríem dir soft del president Puig?
Jo crec que igual eixa percepció pot ser fins i tot discutida… (l’habitual ample somriure de la Directora General aquí adopta un lleu rictus irònic), el que hi ha hagut és un bon enteniment entre la vicepresidenta i el president, i això es veu. Molta educació i respecte en el tracte personal, pesant molt la responsabilitat de fer un govern estable i sòlid. De fet, el govern del Botànic ha sigut el més estable de la història de l’autogovern valencià, no s’ha canviat un conseller o consellera fins que a la consellera Montón la van cridar per formar part del govern Sánchez a Madrid.
-Per traslladar eixa cultura del bon enteniment, es va decidir una estructura de cremallera a totes les conselleries, perquè totes gaudiren del mestissatge… com porta la seua, Transparència, l’aparent abandonament del PSPV, després de quatre mesos sense Secretària General, amb el canvi de Zulima Pérez a Hisenda, o l’actual marxa del Director General de Cooperació i Solidaritat, Federico Buyolo, a Madrid? El PSPV i el President no creuen del tot en la Conselleria de Transparència?
Jo vull pensar que no, és cert que fou una iniciativa de Compromís. També és podria vore com una confiança absoluta del President en el conseller Alcaraz. Ens ha afectat molt la necesitat del PSOE de formar un govern a Madrid i tot el que això ha trastocat allà on la persona responsable en una conselleria ha marxat al govern central. Quan la ministra Montón se’n va, no se’n va a soles, sinò amb un equip que ha de ser substituït aquí. Tot i això, es veritat que trobem a faltar la figura de la Secretaria General, la segona pota de l’estructura orgànica de la conselleria és important, no només pel treball, sinò per la confiança. En els propers plenaris del Consell, si no el primer, el segon, ja tocaria cobrir estos llocs.
"Trobem a faltar la figura de la Secretaria General, la segona pota de l’estructura orgànica de la conselleria és important, no només pel treball, sinò per la confiança. En els propers plenaris del Consell, ja tocaria cobrir estos llocs"
-Tenint en compte que entrem en anys electoral… per la part que li toca, ara mateix es pot parlar de Compromís o de “Compromisos”?
De Compromís, de Compromís. Nosaltres hem tingut una legislatura molt tranquil·la, probablement estem tots molt centrats en la gestió i això ens ha permés fer molta pinya dins del govern i també en les diputacions, amb la nostra gent, i als municipis. Potser de vegades sí massa centrats en la gestió.
-Però amb algun que altre moment complicat, com quan la decisió d’una part important de càrrecs de Gent de Compromís (la solució organitzativa dels no adscrits a cap de les tres formacions de la coalició Compromís: Bloc, Iniciativa i Verds) de passar a militar en una de les formacions de la coalició, el Bloc...
Jo crec que a falta d’una any per a les eleccions, Compromís està fort, en una situació envejable en la política autonòmica. És cert que som tres formacions diferents i la Gent de Compromís, formant una coalició, però just la cultura política del diàleg i el consens que esmentava adés, és el que fa tirar endavant. De fet, estar experimentats en esta cultura és el que ens ha ajudat en el govern. La meua valoració és que en Compromís estem més forts que mai i més units que mai.
-Les bones perspectives augmenten l’ambició política d’Aitana Mas?
És cert que la gent sent ‘eleccions anticipades’ i es posa nerviosa, però jo estic molt centrada en la gestió i necessite fins a l’última setmana d’este mandat per a la faena. Estan més preocupats companys d’altres formacions, que em pregunten sobre llistes i llocs que jo mateixa o el meu partit. Jo ara pense en la continuïtat del projecte de Transparència en posteriors governs… tot i que és veritat que en breu em tocarà pensar en clau electoral.
-Respecte d’eixa faena de Transparència que voleu que tinga continuïtat i consolidació. De què està més contenta la secretària autonòmica?
Queda molt per fer, però em d’estar moderadament contents de dues qüestions. La primera és que em aconseguit revertir la imatge que es tenia des de l’exterior de nosaltres, els valencians. Em pogut situar a la Comunitat Valenciana com a un referent de transparència en la gestió a nivell estatal, el que ha canviat les percepcions, fins i tot les típiques bromes que et feien quan deies que venies d’on venies. D’altra banda, hem fet molts projectes, però el Portal de Transparència de la Generalitat és una font d’informació brutal i que tot i que queda tota la tasca de difusió, hem construït una ferramenta que permet que dades que, fins fa cinc anys, ningú se li passava pel cap que pugueren mostrar-se en una web, fins i tot com a element dissuasori per a tots nosaltres, els polítics, perquè estaran publicats sous, despeses, viatges, regals, ara es poden trobar de manera molt senzilla i reutilitzable.
"A la web de la conselleria hem trobat un índex molt alt de visites de personal públic, el que ens diu que s’ha convertit, també, en una important eixa de treball per a localitzar informació i dades"
-Heu mesurat l’impacte?
Tenim més de 30.000 visites mensuals, amb una projecció de creixement molt alta. I ara, dos anys i mig després de posar-la en marxa, ens estem fixant molt, a banda del volum de visites, en la qualitat de les visites. La mitjana de temps que passen els visitants de la web en ella passa dels cinc minuts. Això ens diu que ja no estàs entrant a vore el sou d’un conseller, sinò que són consultes més especialitzades, “de treball”, sobre informes tècnics, caixa fixa, altres tipus d’informació. I com a conseqüència d’això, tenim una altra dada molt interessant, que és la manera d’accedir al portal, molt equilibrada entre diferents tipus de dispositius: ordinadors, smartphones, tablets. Una cosa que ens hem trobat, i que ens ha obert una altra via, és que un índex molt alt de visites de personal públic, el que ens diu que s’ha convertit, també, en una important eixa de treball per a localitzar informació i dades, que potser abans estaven molt més disperses i que els funcionaris i el personal en general, en el seu treball diari, els era més difícil de localitzar: convenis, informes, contractes, etc.
-Però un dels arguments de la creació de la Conselleria de Transparència, que era utilitzar esta com argument de bona gestió per pressionar al govern central i aconseguir un millor finançament, sembla que no ha funcionat…
No, és veritat, en este cas concret no ha produït l’efecte desitjat, però és que els canvis no crec que els puguem veure a llarg termini, al capdavall només portem tres anys i la conselleria s’ha hagut de construir des de zero. Quan vam aplegar ens vam trobar el buit absolut, el no res, sense documentació, sense res de res de res, només la bona voluntat i el bon treball del personal funcionari. El que sí hem consolidat és el lideratge en la creació d’esta cultura de transparència i les seues eines a nivell estatal. Ens consulten molt des d’altres Comunitats, hem estat pilot de projectes internacionals. Hem sigut una Comunitat valenta, que venia sense complexes del passat i que ens hem arriscat a fer allò que altres no han volgut i que ens han mirat de reüll en pla ‘a vore que li ix a la Comunitat Valenciana i ja després farem’. És veritat que han continuat eixint coses, multes d’Europa per casos del passat…
"El que sí hem consolidat és el lideratge en la creació d’esta cultura de transparència i les seues eines a nivell estatal. Ens consulten molt des d’altres Comunitats"
-Sí, esta és una de les percepcions, que Transparència només serveix per dir què roïns eren els d’abans…
L’afirmació de què nosaltres estem traient coses del passat no és certa. Si es té eixa percepció, alguna cosa hem estat fent malament. En cap moment hem estudiat res del passat, el meu departament s’encarrega des del moment present endavant. Jo no sóc Fiscalia...
-L’altra és que sou el “Departament d’Afers Interns” de les pel·lis de policia americanes.
O la KGB ens han arribat a dir !!! És una broma, però si tant es fa eixa broma és perquè estem sent molt estrictes, internament, en el comportament dels nostres càrrecs. Si haguera un concurs de Miss Simpatia a la Generalitat, jo no seria la triada, segur. Respecte del tema de les Conselleries, nosaltres intentem estendre la cultura de la transparència a tot el Govern. Ara bé, les obligacions que per llei em corresponen passen per crear unes normes de joc, una vegada creades, cadascú les acompleix dins de les seues capacitats. Hi ha conselleries que no ens han pogut proporcionar una informació concreta per mancances tècniques o ens han enraonat el perquè eixa informació concreta s’ha de retardar o no es pot posar a disposició. En el cas de Justícia, per exemple, es poden ajuntar totes dues situacions, manca de mitjans tècnics i haver d’acomplir amb terminis legals que són incompatibles amb posar en marxa una informació concreta de manera immediata. Jo no puc anar allà i substituir-los. La paraula transparència s’utilitza molt, i per a coses que la meitat de vegades no tenen res a veure amb el que realment és.
-L’altre àmbit de la Direcció General és la Participació, de la que depén, per exemple, el CEVEX, els Centres de Valencians a l’Exterior. Està previst el proper Congrés del CEVEX el proper octubre a Alacant.
El tema del CEVEX és molt delicat, perquè ens vam trobar que havia estat una de les ninetes dels ulls de l’anterior conseller, Rafael Blasco, després hem sabut que per raons una mica més enllà del seu interés per la situació dels expatriats. Quan els hem visitat, sobretot a l’exterior més enllà de l’Estat, les cases d’Argentina, París, Connecticut i Washington, la sensació d’ells és de sorpresa, la persona que ells tenien de referència en el Govern de la Generalitat, que els havia afalagat i els havia mostrat la seua millor cara, es trobaven que d’un dia per l’altre, els mitjans de comunicació deien que entrava en presó, quan ells la tenien per una persona implicada en els seus problemes i que apostava per una relació fluïda entre la Generalitat i els valencians a l’exterior. Es pregunten, i et pregunten, com ha estat possible això en un país, Espanya, que ells consideraven lliure de corrupció, i què passarà a partir d’ara. Este Congrés d’octubre pretén respondre a eixa pregunta. Vam aprovar un decret on parlàrem dels Centres de Valencians a l’Exterior, i en eixe Decret establim un Consell de Participació que es reuneix periòdicament, quatre voltes l’any -com es pot, amb els nous mitjans, skype, el que faça falta, per posar en una mateixa sala persones en diferents fusos horaris, a Yokohama, a Argentina, a Europa-, i l’altre es que es faria un Congrés cada quatre anys que reuniria representants de totes les cases -cosa que ja es feia en temps del conseller Blasco- i que el darrer cap de setmana d’octubre, una data molt significativa per als valencians, es farà a Alacant el primer sota la nostra administració. Primer de tot servirà per conéixer-nos i després perquè molts d’estos valencians arreu del món es queixen de que hi ha una falta d’atenció cap a ells, que ells també són valencians, que molta gent no està fora per gust, sinò per necessitats econòmiques, que va haver d’emigrar sense voler, i que no volen distanciar-se del seu govern, de la seua Comunitat i de la presa de decisions.
Fotos: RAFA MOLINA
