Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

entrevista

Maluks: "Un concert en la festa de qualsevol poble dóna més repercussió que publicar una cançó"

20/10/2020 - 

CASTELLÓ. "No hi ha molt a explicar Maluks simplement és el que utilitzem per a ballar però amb una 'k'". Sobre aquesta base naix el nou grup de música valenciana format per les veus de Núria Pons, Marina Bolea, Laura Honrubia i la dj Maria Deltell. Quatre dones de Benimaclet que començaren a fer els seus primers concerts en 2019 amb l'únic desig de fer festa i comboiet. Un projecte musical que transita pel dance hall, la cúmbia, la música jamaicana o el reggaeton, i que tampoc s'entén sense les ganes de lluita. "Venim a reclamar, entre d'altres, la llibertat de les dones en els espais d'oci". I així ho feren saber amb el seu primer senzill 'Fins l'alba'.

Maluks, que ha pogut dur la seua festa a festivals com el Feslloc o el Festivern, es troba a punt de treure el seu primer disc, on com no, hi haurà més cançons ideològiques però també lletres festives que volen, encara que sone estrany amb la 'nova normalitat', alimentar les ganes de ballar i fluir. Maria Deltell dóna més detalls sobre qui són i què volen fer amb aquest projecte musical. Ho fa, a més, després de visitar Castelló amb motiu de la Mostra d'Arts Escèniques 2020.

-Com du un grup amb tantes ganes de ballar que els pocs concerts que se celebren siguen sense desenganxar-se d'una cadira? 
-Doncs havíem muntat un grup per fer festa i pensat molt en els directes. Volíem que la nostra música donara moltes ganes de ballar i amb la pandèmia està sent difícil aconseguir-ho. Hem tingut diversos concerts i és estrany veure al públic assegut, no disfrutes al cent per cent. No veus les boques i no saps si se saben les lletres o si estan cantant. Aquest anava a ser, a més, l'estiu de la nostra promoció.

-Arribeu a l'escena valenciana per a reivindicar el lloc de les dones en l'oci nocturn i normalitzar la seua presència. Encara queda camí per recórrer?
-Si comparem deu anys abant el panorama de la música valenciana, quins eren els seus cartells i quina era la presencia femenina en la música combativa, la veritat és que cada vegada estem més representades, però no hi ha normalització ni tan sols es pot parlar d'igualtat. Tot i que cada volta tenim més importancia i som més visibles. A base del que hem fet les dones tots aquests anys, els programadors ens tenen en compter.

-Ara bé, advertiu que -tot i això- no voleu que se us contracte sols per ser dones. Com hauria de ser eixa veritable paritat que necessiteu i demaneu les artistes?
-A nosaltres no ens agradaria que se'ns pose al cartell d'un festival per actuar a les quatre de la vesprada o a les sis de la matinada sols per aconseguir paritat. Tots sabem que aquestes són les franges d'hora més buides als festivals i per això els homes solen ocupar el moment central. És moltíssim l'esforç que fem, per això ens agradaria que si se'ns contracta siga perquè realment els agrada la nostra música. 

-En el teu cas Maria, eres a més dj. Segurament tindràs molt a dir també. 
-Aquí és molt més invisible el paper de la dona. Quan vaig començar com a dj se'm qüestionava i hi havia moltes risetes, cosa que quan un home comença pareix que siga més creïble. A més, si et fixes pareix que no hi ha quasi cap dona en tot el panorama valencià o dels països catalans que siga dj. Sempre ocupem el paper central de cantants i és ara quan a poc a poc van apareixent bateries i altres instrumentistes.

-La música festiva moltes voltes no va més enllà d'aquesta condició, però als vostre temes es pot veure que aquest no és el cas. És importat posicionar-se enfront del discurs polític?
-La nostra música ha de ser festiva, però ja no és com abans que hi havia grups com Boikot, Obrint Pas o Reincidentes que feien música reivindicativa cent per cent. Abans hi havia festivals reivindicatius ocupats per homes que eren molt explícits en el missatge, nosaltres el que volem és transformar això. El fet que quatre dones estiga'm sobre l'escenari ja és polític, però a més a nosaltres ens interessa reivindicar el feminisme o l'antifeixisme, perquè com a jóvens i músiques, són coses que ens afecten en el dia a dia.

A més, mesclar lluita i festa no és incompatible. Si volem podem fer una cançó de 'perreo' o 'salseo' amb un missatge reivindicatiu. Que en lloc d'escoltar reggaeton masclista ens escolten a nosaltres. Jo que treballe amb jóvens menors de 18 anys, m'adone que necessiten un altre tipus de referents, més amb el consum que fan en TikTok.

-Diu Apologia, el grup de rock castellonenc amb el qual heu col·laborat recenment, que "si la lluita para, el feixisme avança". Esteu d'acord?
-Amb Apologia hem explicat el que vam viure aquell 9 d'Octubre de 2017. Calia recordar amb música el que patirem i patim als carrers i la resposta que hi ha. Contra l'oblit de la memòria, hem de recordar qui som, perquè no torne a passar el que vam viure.

-Aquesta no és la vostra única lluita, amb 'Furioses' heu clamat contra la destrucció de l'horta i defensat el comerç de proximitat. D'on ve aquest compromís?
-Sí, en 'Furioses' hem parlat d'un tema que ens toca molt a prop. Som de Benimaclet i veiem que cada volta el barri s'està destruint més. L'horta, l'anell que envolta el barri, desapareix i s'està gentrificant. Això fa a més, que tendes de tota la vida hagen de tancar. No volem un comerç de plaer.

-En poc de temps heu aconseguit molts seguidors i reproduccions a les xarxes socials. Hi havia ganes d'un grup valencià íntegrament femení?
-Hem guanyat seguidors perquè no hem parat de crear contingut. Dediquem molt de temps a l'enginy i a intentar ser creatives a les xarxes socials, que és l'únic que no s'aturava a la quarantena. Però si hi ha una cosa de la qual ens hem adonat durant aquest temps és que quants més concerts tens més impacte aconsegueixes. És a dir, un concert en la festa de qualsevol poble dóna més repercussió que publicar una cançó. Per això, està sent un poc difícil treballar així.

De la mateixa manera, he de dir que no esperàvem tanta repercussió. Vam guanyar el premi 'Fem ballar la Revolució' 2019 amb la nostra primera cançó 'Fins l'alba' i cada vegada la gent contava més amb nosaltres. Abans el feedback era sols entre família i amics i ara és més la gent anònima que ens segueix.


Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email