Oli diànic

Hem begut oli als pobles d'interior de la Muntanya d'Alacant? Hi ha remei, o la vida rural d'aquestes poblacions està en perill. Els pobles es van buidant o cada cop hi ha més joves que decideixen quedar-se i emprendre noves fites respectant les seues arrels? Com pinta aquest present i futur. Hi ha possibilitats? No ens posem negatius. Sempre hi ha camí... Això diuen a territori diànic....

Almenys aquesta es la impressió que vaig tenir la setmana passada quan vaig acudir al molí d'Alcosser de Planes (El Comtat), a una reunió de xicotets productos d’oli que treballen de manera conjunta, unint sinèrgies i coneixement, per tal de dinamitzar el seu sector amb un producte de qualitat i diferenciat. Un grup que va néixer no fa encara un any i que es diu Olis de Diània. Més de vint productors i amants de l'oli de la nostra terra que gaudeix de varietats autoctònes com la blanqueta,la mançanella (villalonga) i l'alfarenca. Un tresor líquid que molts encara no coneixen i que cal posar a l'abast de tothom.

Oli amb un paisatge ben marcat, de muntanya i bancal de marge de pedra seca. Oli rural, amb identitat i història. Una collita a punt de començar. Ruralisme innovador i sostenible, intel·ligent, que lluita con el despoblament i cerca fòrumules de creixement. Grup d'acció local que cerca dinamitzar aquest i d'altres sectors en zones rurals d'interior. Oli ecològic, de qualitat. Suc d'olives de territori diànic, com diria l'homenot Joan Pellicer, que en vida i amb senzillesa ens va donar a conéixer la saviesa i bellea de les nostres plantes.

Un rajolinet d'oli amb una bona llesca de pa. Joies minimalistes que combinen amb la vida frugal. Oli rural, que deixa enrere la marraixa feta i compartida per amics i veïns amb sabor fort i vetust per una botella de vidre amb oli verge extra que no renuncia al seu origen i autenticitat. Obrir portes i finestres a un nou mercat.Gastronomia, turisme i qualitat. L'emoció i el detall però, continuen en cada collita, en cada bancal, en cada almàssera, en cada botella feta per aquests emprenedors, produccions limitades de cooperativa o no.

Hui parlem d'olives, però ben bé podriem parlar de cireres, d'ametles, de garrofes o de raïm del bo -i els seus derivats (pansa i vi), sempre això sí, ben aprop de la pedra en sec. Minifundisme de muntanya i vall, també de zones del litoral. Comarques diàniques d'Alacant, la Marina (Alta i Baixa), El Comtat,l'Alcoià, i l'Alt Vinalopó. Zones com la Vall de Gallinera, paisatges màgics com la Foradà, que guarden petits tresors, ja siguen líquids o no.

Camí queda encara per fer, però senda hi ha....