Per molts anys

La Marina és terra de mar i muntanya però també de moros i cristians. Els que em coneixèu sabéu que no hi ha cosa que m’engresque més ràpid que escoltar una bona marxa mora, la sensació que s’apodera del cos és alegre i potent. L’ànim es torna lúdic mentre la festa i la música s’obrin pas. Sona ‘Paquito el Xocolatero’ i el xut d’energia i disbauxa ja hi és present. I això que mai he sigut festera ni he viscut la litúrgia pagana de pertànyer a una filà. Sóc més aviat de les que mira el desfile des de la bancada a la plaça del poble i amb l’entrepà dels festers a la mà. Dit això, no podia deixar de banda una felicitació. La filà més antiga de la comarca ha fet cinquanta anys. Mig segle de festa a Pego i les Valls.

Ha estat un cap de setmana intens per als ‘moros’ d‘Al-Hagamba Muza’, més coneguts com els de ‘La Gamba’. I és que divendres passat van inaugurar una exposició històrica al Museu d’Art de Pego per tal de commemorar l’efemèride i difondre la història de la seua filà.  L’exposició romandrà oberta fins el 20 de maig. I reuneix tot un compendi de detalls, memòries i records. Des del primer vestit propi de La Gamba fins a les vestimentes dels seus cinc capitans. Mil i una fotos, arcabussos, partitures de les seues dues marxes, i més i més detalls a compartir per algun membre de la filà. El cap de setmana també va incloure la projecció de muntatges audiovisuals.

Tot i que la festa dels moros i cristians siga més coneguda a Alcoi, Cocentaina i Ontinyent, i s’haja fet famós el desembarcament moro de la Vila Joiosa aquí a la Marina Alta també estimem aquesta tradició que ens recorda en forma de celebració popular la realitat històrica de les batalles i lluites entre el moros i cristians durant la reconquesta. 

Pirates barbarescos

No cal oblidar tampoc que els nostres pobles del litoral i alguns fins i tot de l’interior van patir amb especial virulència l’atac dels pirates barbarescos. Barbaria era una antiga regió que corresponia aproximadament a l’actual Magrib. De tota aquella època han quedat expressions com ‘hi ha moros a la costa’. Però no només això, també arquitectura i patrimoni com les torres guaita (talaies), des d’on es vigilava i alertava la població, o esglésies del S.XVI, com les de Santa Caterina a Teulada o la de Sant Bertomeu a Xàbia, que esdevien veritables fortaleses davant les incursions dels ‘infidels’.

I així és com els pirates s’han fet un racó a les festes de moros i cristians. I de ben segur que pràcticament a cada poble on hi ha filaes tenim pirates i també, com no, corsaris o corsàries (aquests/es amb patent de cors. És a dir, amb permís del rei per atacar vaixells i poblacions de nacions enemigues. I per tant pertanyents al bàndol cristià).

Cinquanta anys d’aigua potable

Altre cinquanta aniversari que s’ha celebrat aquesta setmana a la comarca va suposar un canvi enorme per a la vida dels benissers. L’arribada de l’aigua potable no és una festa però sí que va fer possible una vida més còmoda i fàcil a tot un poble. Aixetes versus poals. Divendres Vicent Ibáñez Mas va presentar el seu llibre ‘La història de l’aigua potable a Benissa i els seus personatges’, que es va convertir en l’acte central d’aquesta commemoració que tampoc volem oblidar. 

Hi ha xicotets detalls que canvien la vida per sempre…