El projecte Dénia & Marina Alta Tastinglife, que ha fet possible que aquesta comarca i la seva capital siguen escollides de forma conjunta Ciutat Creativa de la Gastronomia per la Unesco aglutina tota una sèrie de conceptes que tenen per objectiu posar en vàlua la nostra riquesa no només gastronòmica, sinó també de patrimoni rural, tradicions i sector agroalimentari. És a dir, repensar la Marina respectant la seva identitat i les seves arrels per crear una marca que desperte el nostre orgull de poble de muntanya i mariner. Una imatge de qualitat que traspasse fronteres però que també arribe als que som d'ací.
No hi ha gamba roja de Dénia sense pescadors ni confraries, ni cuina tradicional sense productes de la terreta, ni vi nostre sense Moscatell o Giró. La gastronomia de la Marina Alta va molt més enllà de cuiners, hostel·lers i sabors. Ens submergeix en la nostra memòria col·lectiva i rescata de l'oblit a llauradors i ramaders que lluiten per subsistir i per recuperar bancals abandonats.
Ser Ciutat Creativa és una responsabilitat, i això vol dir protegir el nostre llegat de patrimoni rural (riuraus, molins, almàsseres,...) i treballar per aconseguir crear marca i sentiment, vertebrant el nostre espai. És un concepte molt ampli que ens pot dur a recuperar receptes tradicionals gairebé oblidades com l'arròs amb fava pelada, denominacions pròpies com l'arròs bombó de Pego o posar en vàlua productes menys coneguts de la mar però de tota la vida que queden arraconats moltes vegades davant la gamba roja, el polp o l'eriçó de mar.
En aquest sentit desde l'Oficina de la Innovació i Creativat d'aquest projecte comarcal s'han estat duent a terme una sèrie de tallers a diferents pobles per tal de conéixer de ben aprop la realitat i les idees dels diferents sectors i sensibilitats que formen part d'aquest entramat. La idea és repensar la Marina per tal que la gent d'ací finalment recupere la confiança en el seu potencial de marca i sàpiga donar-li un plus de qualitat.
Entre aquests tallers vaig tenir l'oportunitat de participar a Benissa en un que aglutinava a part del món cultural de la comarca i on es va poder reflexionar sobre el nostre llegat gastronòmic, reivindicant axí la necessitat de protegir el nostre patrimoni rural, per la qual cosa és menestar identificar-lo primer per després catalogar-lo de forma conjunta. Des d'infraestructures agràries lligades a la tècnica de la pedra seca (marges, casetes, sistemes de recollida d’aigües...), al món de la pansa (riuraus, magatzems, forns i estufes d’assecar panses...), sense oblidar molins, forns de calç, almàsseres, neveres, i un llarg etzètera de construccions repartides per tots els pobles de la comarca i amb característiques particulars.
També s'abordà la necessitat de donar a conéixer aquest patrimoni com a eina bàsica per tal de recuperar i promoure l'estima per la nostra terra i tradicions. Créixer enamorats dels nostre espai vivencial és una eina bàsica per després treballar-lo, protegir-lo i promocionar-lo des d'un criteri de qualitat i sostenibilitat. Tots varen reconéixer que educar a l'escola desde xicotets és fonamental per crear un sentiment de pertinença que molts encara noten a faltar.
Tot plegat ajuda a vertebrar la comarca i fomentar la seva riquesa de recursos i tot el seu potencial.