Este sitio web hace uso de cookies con la finalidad de recopilar datos estadísticos anónimos de uso de la web, así como la mejora del funcionamiento y personalización de la experiencia de navegación del usuario. Política de Cookies Aceptar

GRUPO PLAZA

mar i muntanya / OPINIÓN

Ressaca

30/04/2019 - 

Ressaca per partida doble. Encara no recuperada de la nit electoral que em vaig menjar amb credilles des del sofà de casa va i resulta que ahir la nit eren festes al meu poble. El dia del meu estimat Riberer va donar pas a un dels moments que més m’agrada repetir cada any  a mitjanit, el Tradicional Cant de la Salve a la nostra patrona la Puríssima Xiqueta en l’antiga casa de Joan Vives, al bell mig del casc antic de Benissa. Tot el poble acompassat al carrer de la Puríssima i acompanyat per la Societat Lírica Musical retent homenatge a la Verge Xiqueta. Tots a l’uníson cantant l’himne. Això sí que és estirp i tradició. Sí que és devoció cristiana popular sense menoscabar la traca quilomètrica que ve vindre després, o la mascletà nocturna que dóna pas a una festa una miqueta més pagana, la dels fadrins. Tot i que això dels fadrins (els que no han contret matrimoni se suposa), és un dir, perquè jo mira que veig eixa nit un munt de casats i arrejuntats. Però en aquests moments tot s’hi val. Són festes de poble. I contra això no es pot lluitar.

Llavors, no cal que vos diga molt més, ja vos podeu imaginar quines són les conseqüències d’aquest fet. Ressaca a l’endemà. Així estem. Els anys passen i no digerim l’alcohol igual. Però tot això vosaltres ja ho sabéu. Tot i que és igual perquè val la pena. En nits així és quan t’ajuntes amb tota aquella colla que en algun moment de la teua vida ha passat pel teu davant. Des de companys d’escola a coneguts, amics o familiars… És el que tenen les festes de poble, que t’entropesses amb gent amb la que no havies vist fa anys. I entre vapors etílics un fa repàs. Aquest micromón té el seu punt d’encant.

I cadascú se’l pot aplicar perquè les festes a les nostres comarques comencen a partir de la primavera per tal d’enfilar-se per un mont de zones rurals i no tan rurals. Tradició, celebració, música i retrobament humà. A Teulada, sense anar més lluny, també estan de festes per Sant Vicent Ferrer.

I diguéu-me, qui no ha anat algun cop a les festes del poble del costat? Aquesta era una manera antiga per trobar sàvia nova amb la que festejar…. Conéixer a la gent de veritat i no a través de les xarxes socials o de les aplicacions per lligar. Ara sembla que els temps han canviat tot i que mai se sap…

Només puc dir-vos que a mi els temps de festes sempre em porten records. La majoria bons. Potser m’estic tornant una nostàlgica però si alguna cosa m’agrada fer és anar aquests dies a fer un tomb pels carrers. Per tal de veure’ls engalanats, amb la decoració floral a les arcades de la façana de la casa dels festers o majorals. I atisbar encara una mica de verd al carrer, de quan l’entrada de la murta va tenir lloc. I llavors enrecordar-me de com passa el temps… i de com a vegades no.

I a tot això, només una reflexió sobre la ressaca electoral. Bentrobada televisió pública valenciana À Punt perquè va ser l’únic mitjà audiovisual que li va dedicar un especial a les nostres eleccions autonòmiques. I perquè també segueix les nostres festes i dóna difusió als nostres costums.

Adeu-siau.

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email