Comencem juny amb una paraula nova, inventada per desitjada, incorrecta si voleu però estimada. Reviscolaire, com tot aquell que es dedica a reviscolar, a recobrar eixe vigor o puixança perdut. L’ofici d’insuflar ànim, de tornar de la mort a la vida, de revifar en temps de pandèmies i Covid. La faena de reconfortar, de somriure i tirar endavant. No em digueu que no es palpa ja a l’ambient, almenys uns miqueta, que de patiment ja n’estem farts. Dins la mateixa província això sí i en grupets de menys de deu. Ara quinze, anem pujant. Les tertúlies de terrassa al baret amb la mascarilla penjada al bracet, les trobades familiars i les paelles amb els amics, tot això que ens fa atalaiar millors temps.
La maror ja baixa poquet a poquet. Un comença a sentir-se diferent. Deixeu-me somniar. Passeges pel poble o la ciutat i notes bullici. Bé, potser no tant, potser estic exagerant, però és innegable que l’activitat econòmica i social va creixent. No volem pecar d’imprudents però sí apostar per una miqueta de bonhomia i bon fer. No ens atrotinem, que llavors farem com els crancs, que per cert juny és el seu mes.
A meitat d’any comencen a vibrar amb prudència de tant de confinament. I ho podem celebrar adentrant-nos dins la mar o si preferiu dins d’un centre comercial, tot i els seus límits, per poder ja hi podem anar. I és que al juny, l’estiu no és lluny. I tot comença a ser diferent. La perspectiva va canviant.
Continuem llavors amb aquest esperit que reviscola en veure que molta gent ja torna altre cop a treballar. Potser sóc jo i les meues hormones que m’alteren la sang o potser és la primera que encara està viva i cuejant. Vint dies li queden per anar minvant. Recordeu… per la primavera, res no és com era.
Però canviem de terç… Pilotaire o pilotari, boletaire o boleter, terrisaire, piulaire o piulador eixe sufixe aire que porta la professió o el saber fer amb estima, tot plegat . Cardaire ja sembla que no, l’accepció de l’Acadèmia Valencia de la Llengua ens treu el desitjat ofici de cardador i ens transforma el seu significat carnós-amorós-luxuriós per la d’una espècie de peix de rostre llarg i punxegut. Cardador però sí que existeix en llenguatge en col·loquial. De cardar (o fer l’acte sexual/ fornicar) passem via polisèmia a cardar com a acte de pentinar els cabells des de les puntes fins a les arrels.
I és que no som res i ho som tot. Visquen les paraules amb doble sentit. Parlem de reviscolar i ja estem aixecant eixe vigor, eixa força activa d’un ésser viu. I eixa sorna tan pròpia, tan nostra, tan valenciana que tot ho relaciona amb la fogor, l’acalorada, i amb connotacions de conya i sexuals com si d’un sainet eròtic es tractés. A major glòria del Virgo de Visanteta. D’erotisme i pornografia en la literatura popular valenciana anem sobrats. Mengem figues i nap.
Lo Más Leído
-
1La Fiscalía recurre al Supremo en defensa de la igualdad de género en Air Nostrum
-
2Compromís pide una ZBE más dura en València pero con incentivos al cambio de vehículos
-
3CEV, CEOE y Fundación CEOE se suman a Desde Valencia Para Valencia para ayudar a recuperar negocios afectados por la Dana
-
4El Ibex 35 sube un 1% y rebasa los 12.400 enteros tras los últimos movimientos del BCE y la Fed
-
5HBX Group debutará en Bolsa el 13 de febrero con una capitalización de hasta 3.030 millones de euros
Suscríbete al canal de Whatsapp
Siempre al día de las últimas noticias
Suscríbete nuestro newsletter
Siempre al día de las últimas noticias