Tresors líquids

Molts a la Marina desconeixiem que tenim un tresor líquid daurat al qual no prestem la suficient atenció. Es tracta de l’oli, d’un suc d’oliva, que destapa les essències del nostre paisatge muntanyenc. Oliveres a territori de Diània, com diria el nostre preuat metge i etnobotànic Joan Pellicer, el gran divulgador de la saviesa de les nostres plantes.

Oliveres a peu de bancal de pedra seca, paisatge identitari de terra endins, però també del litoral. Muntanya i mar, i pà amb un rajolinet d’oli. Què més vols? Minifundisme i xicotets productors que cada any van a l’àlmàssera a portar la producció perquè li tornen les garrofes amb el preuat amic d’or.

Un oli rural, fort, vetust, que encara hui deixa escapar noves possibilitats per mantenir-se dins la llar i ser compartit com antany entre amics i veïns. Però els temps estan canviant i hi ha valents que gossen apostar per la qualitat de les nostre olives i les seues varietats autòctones. Hi ha llauradors que sí que aporten aquest plus de qualitat per convertir el nostre oli verge extra en un producte desitjat i amb valor no només gastronòmic, sinó també emocional.

I és en aquest sentit que cal encoratjar a aquestes productors del territori Diànic, és a dir de les comarques de la Marina Alta, El Comtat i l’Alcoià, que aquest diumenge passat es van reunir a la Festa de l’Oli a Alpatró, a la Vall de Gallinera, per fer una primera presa de contacte de cara a unir forces per prestigiar el seu producte ‘premium’. Hi ha feina a fer, però no es pot obviar que entre les tres comarques es van reunir prop d’una quinzena de marques de qualitat. Oli Extra Verge elaborat a partir sobretot de les varietats mançanella (Villalonga), blanqueta i alfafarenca. La gent que hi havia a la Festa de l’Oli i al V aniversari del Mercat de la Foradà no ho va dubtar. Es van apropar per degustar d’un tast d’oli extra verge de la terra on també hi vam trobar pà (per a sucar) fet amb blat de Jesús Pobre. 

Ara cal engegar un procés que permeta unir esforços sota aquest projecte embrionari que rep el nom ‘olis de Diània’. En la trobada, on també hi hagué una part més tècnica, s’expressà la necessitat de crear un producte diferenciat i de qualitat, que tinga al darrera un història que contar, que estiga lligat al nostre patrimoni. I que puga arribar a posar en contacte als productors i als consumidors, especialment els restaurants. Pensem que a la Marina Alta el turisme de qualitat i la gastronomia venen agafadets darrerament de la mà. Imagineu-vos els restaurants d’ací amb l’oli extra verge dels nostres olivars.

A vegades desde fora, els turistes europeus són els que millor saben captar quines són les nostres possibilitats. I són ells qui compren més sovint una ampolla o llauna d’oli verge extra i en olorar i sentir l’explosió de frutalitat tant en el gust com en l’olor, recorden l’imaginari que l’acompanya, el paisatge i la seua identitat. Per què a nosaltres ens costa tant? Manca d’autoestima? Com sempre torna a ser necessari divulgar i donar a conéixer quin és l’oli que tenim, la seua diversitat i riquesa, i les seues possiblitats. 

Un procès que anys enrera ja van viure els viticultors de la Marina amb les varietats de raïm Moscatell d’Alexandria i Giró. I que ha permés -encara queda camí- que poc a poc xicotets productors des de la professionalització i el sentiment engegen uns nous vins que han pujat un escalafó en qualitat, i també en presentació de producte. No oblidem que la distribució és una eina important.

Calendari dels Brillants

Amb aquesta oportunitat diànica ens retrobem en un paisatge rural i sobretot muntanyenc. És a dir, un lloc idíl·lic per retrobar-nos sense preses amb el ‘Calendari del Brillants’ del 2019, un almanac literari que aporta algunes reflexions des de l’alegria, ‘el divertimento’ i la mordacitat, així com natura raonada sempre d’interés pels llauradors i pels amants de la terreta. Sense oblidar, com sempre, fer tribut al passat. En aquest amb un monogràfic sobre la figura dialogant de Sant Vicent Ferrer i d’altre, sobre l’artista benisser Pepe Ivars, que enguany hauria complit cent anys.