CASTELLÓ. L’Institut Valencià de Cultura estrena aquest divendres la seua producció Somni al Principal de Castelló, la qual ha sigut totalment desenvolupada a la capital de la Plana i estarà en cartell fins al diumenge 12 de maig.
Dirigida per Juan Carrillo, membre del Sistema Nacional de Creadores de Arte (FONCA) de Mèxic i amb la dramatúrgia de Núria Vizcarro, que també ha fet d’ajudant de direcció, Somni es presenta com una proposta de reescriptura del text Somni d’una nit d’estiu’de Shakespeare des del entorn local, creant i fent referència, tal com fa l’original, a un món mític propi, amb llegendes sovint inventades per a l’ocasió.
Interpretada per Jordi Collado, Saoro Ferre, Héctor Fuster, Ariana Higón, Sergio Jiménez, Laia Porcar, Mònica Portillo i Cesca Salazar, Somni succeeix a Castelló, però podria ser a qualsevol ciutat menuda, a l’estiu i en un moment clau de transformació: el món del camp comença a devaluar-se i la indústria entra per a arrasar. El moment en què un poble gran comença a convertir-se en ciutat i tot el que és màgic, relacionat amb la terra, amb l’aigua (a Castellçó amb la marjal) deixa de tindre un lloc i un sentit.
Enmig d’aquest context, Somni parla d’amor, però no només d’amor romàntic, sinó d’amor a una cultura, a una manera d’entendre el món: de l’amor i de la seua complexitat i d’atrevir-se a estimar com a manera de viure des de la llibertat. "En el nostre Somni, una nit d’estiu humida fa olor de pi i de suor, i de sofre i de mar, de port i de peix, de sexe, brut, salat, fa calor. La lluna, diuen, es farà roja. Els vaixells es desfan al nostre pas i caminem entre pins i fàbriques. De lluny sents grups de gent que canta i riu, que va cap a la festa. Allí es trobaran persones de diferents mons, les del camp, de la marjal, les que treballen a la fàbrica i les que no sabràs mai si són éssers màgics o només és que sempre han estat allà. Les parelles es formen; miren i ballen de reüll, potser aquesta nit tot ho faran de reüll", avansen des de l'organizatsació, que afeig que aquest "és el bosc més bosc que mai podràs imaginar al costat d’una ciutat i d’un mar que encara és mar i que no vol deixar de somiar".
