Playa de Benidorm / RAFA MOLINAEl sociòleg José Miguel Iribas va dedicar tota la vida a l’estratègia urbana, parant detall al cas de Benidorm. Fa vint anys va donar deu consells per al futur de la ciutat... S’han acomplit?
VALÈNCIA. Per a Iribas, Benidorm se semblava molt a un refresc: “és un producte industrial, d’equilibradíssima relació qualitat-preu; conegut per tots i que, per això, a ningú defrauda; apte per a tota edat i condició social; útil a tota hora; i capaç de combinar-se amb tota classe de beuratges: Chivas i ginebres de garrafa, o siga, rics anònims i proletaris del món units a la recerca del desgavell psicològicament reparador”.
Al primer número de la revista Via Arquitectura, el sociòleg desgranava els deu reptes que havia d’acarar Benidorm al futur. La ciutat havia passat dels 2500 habitants als anys 50 fins als 70.000 locals i els 275.000 habitants estivals. El sociòleg ja pronosticava que Benidorm podia desbordar-se pel seu propi èxit.
“El medi ambient passarà de considerar-se com un factor qualificant a ser un requisit irrenunciable per al desenvolupament de l’activitat turística”, pronosticava Iribas mirant de reüll la competició entre ciutats mediterrànies. “Això obliga a reconsiderar el paper que tenen els sòls no urbanitzables: la seua utilització amb finalitat lucrativa pot propiciar creixements econòmics a curt termini que podrien comprometre el manteniment del model a llarg plaç”, argumentava Iribas defensant el model de creixement d’alta densitat mentres s’iniciava la urbanització de la Serra Cortina.
L’orientació de les platges de Llevant i Ponent, el clima de la ciutat amparat per les serres i l’aigua del Mediterrani són factors intrínsecs a Benidorm. Però Iribas ja advertia que altres destinacions podien pegar-li un mos al fet diferencial de la capital turística. “Les platges presenten en l’actualitat una inclinació desmesurada i exclusiva cap a l’ús tòpic i han anat perdent certes qualitats afegides: l’activitat lúdica associada, així com la possibilitat de sorpresa i espectacle espontani o programat”.
A la dècada dels 50, a un xicotet poble de pescadors es va produir un intens debat sobre el futur. Un fet sense massa precedents a l’Espanya franquista que va fructificar en un pla urbanístic desenvolupat durant dècades. Ja esgotat als anys noranta, Iribas demanava que el planejament urbanístic “deixara de ser un toreig de saló realitzat per especialistes per a especialistes, deu recuperar la utopia com a objectiu”. “Una tasca que només es podrà resoldre amb el concurs de tota la societat, en el marc d’un model de planejament més obert, més democràtic i més eficaç”.
L’escena urbana de la meca del turisme de masses europeu patia segons el sociòleg dos problemes: “per una banda, la baixa qualitat escènica dels seus accessos, especialment en les connexions entre l’autopista i la ciutat; per altra banda, la imatge incoherent i moltes voltes deteriorada que es percep a l’interior”. Per a Iribas era urgent solucionar el problema dels accessos “des d’un punt de vista de psicologia perceptiva”.
Benidorm és la ciutat més densa de la Península Ibèrica i el 1997 ja suportava els onze milions de passatgers. Això derivava en “una organització del trànsit ineficaç, una incòmoda perplexitat dels turistes, un desconcert a l’ordenació dels taxis i, molt especialment, una massiva presència d’autobusos que accentua els problemes de trànsit”. Iribas demanava un compromís a l’hostaleria per traslladar les externalitats negatives de la mobilitat dels turistes als afores de la ciutat. Un problema que no s’ha acabat de resoldre amb la controvertida estació d’autobusos (vinculada a la corrupció d’Ortiz) i el transport comarcal privatitzat.
L’impacte de les xarxes socials i l’extracció de dades encara estava lluny el 1997, però Iribas ja apuntava que “el manteniment d’una posició de lideratge a la indústria turística exigirà en el futur un major nivell de preparació i un millor bagatge tècnic”. Iribas també apuntava a la cultura i l’educació del veïnat de Benidorm: “faria bé en modificar a l’alça eixa tendència desidiosa cap als estudis universitaris si vol comptar amb personal capacitat per a incorporar-se”. El Centre Cultural paralitzat en 2007 arrancarà les obres este mes, però només de la meitat del projecte.
L’ex conseller d’Infraestructures José Ramón García Antón -enginyer de professió- va exercir de cap de servei a l’Ajuntament de Benidorm durant vint anys. Per a Iribas, García Antón va realitzar una enorme tasca en la part de la ciutat més invisible, la que passa al subsol. “Esta rigorosa tradició i encomiable tasca deu continuar-se en el futur”, apuntava el sociòleg.
Però la visió d’Iribas no es limitava a l’escala més urbana. “S’han d’evitar incoherències, mimetismes, competències internes i tota classe de ‘deseconomies’. Benidorm ha d’assumir el compromís del seu lideratge mitjançant pactes que conduisquen al creixement sostenible de tots els municipis de la comarca”. Una visió comarcal que el sociòleg ressaltava al cas del Consorci d’aigües de la Marina Baixa però que a les últimes dos dècades ha estat ben lluny de cohesionar els distints municipis. A més, infraestructures comarcals com l’hospital de la Vila esperen la seua ampliació per a l’any que ve.
Mentres que ciutats turístiques com Donosti, Niza o Miami ja havien diversificat la seua economia als anys noranta, Iribas advertia que el monocultiu del fracassaria si el context es resenteix. “Si es confirma l’increment de l’oferta en àrees actualment o potencialment competidores, serà precís disposar d’alternatives productives d’escapament si es vol assegurar un futur sense sobresalts”, apuntava el sociòleg. L’anunci d’un projecte del Districte Digital als terrenys que la SPTCV té a Terra Mítica de moment sembla una ocurrència puntual que un fet estratègic.
La primera decisió de Pedro Zaragoza com alcalde de Benidorm, el 1950, va ser asfaltar i plantar arbres a tres carrers de la ciutat. Per a Iribas este mandat sintetitza la figura de Zaragoza com un pioner però adverteix: “la bonança de l’èxit templa el tarannà transgressor; la destinació sembla tan grata que no resulta convenient alterar-la i el futur es contempla com una mera projecció del present”. De moment Benidorm encara ni ha sigut declarada Ciutat Turística pel govern espanyol. Recuperarà la ciutat el seu esperit pioner?
