GRUPO PLAZA

CARTOGRAFIES DOMESTICADES

Així és l’arquitectura climàtica de COR que fa escoles més amables

L’oficina d’Alacant fundada per Miguel Ródenas Mussons i Jesús Olivares Casado experimenten als últims anys amb estratègies bioclimàtiques per al disseny d’escoles

10/10/2021 - 

ALICANTE. "Evidentment una de les missions essencials de l'arquitectura és fer que, co els freds hivernals, tinguem més calor a l'interior de les cases i al revés, que estiguem protegides en l'estiu de el sol i de la canícula, resguardándonos en un interior fresc". Es dona per fet que una de les principals missions de l’arquitectura és protegir-nos del fred de l’hivern i la calor de l’estiu. No sembla fàcil que un mateix espai aconseguisca proveir-nos d’espais càlids i interiors frescos segons avance l’any, però la introducció de l’aire condicionat fa unes dècades va fer saltar pels aires les negociacions que humans i meteorologia portaven segles lidiant mitjançant l’arquitectura.

Ara que l’emergència climàtica ens fa qüestionar-nos l’impacte de les accions humanes, és el moment d’investigar velles i noves tàctiques per crear atmosferes confortables i respectuoses amb la resta d’hàbitats. "Hem de interrogar-nos sobre la missió climàtica de l'arquitectura i no acceptar-la únicament com a objectiu sinó també com a mitjà. El clima s'ha d'integrar en benefici de el projecte arquitectònic, en el seu llenguatge mateix”, aposta l’arquitecte francés Philipe Ramm al llibre Arquitectura Meteorològica.

Més enllà d’una qüestió accessòria, Ramm aposta per un procés que “ha de modificar els elements, l'estructura, les maneres de compondre i, finalment, els criteris estètics. L'arquitectura com a clima augmenta el seu camp d'acció cap a altres dimensions sensibles, tèrmiques, plàstiques i materials. S'obre a altres percepcions olfactives, cutànies, hormonals”.

Amb més de dos-cents dies d’ús per any, les escoles no només són un espai clau en la vida quotidiana de milers de famílies. La llum natural, l’aire, l’acústica i la temperatura també són factors espacials que influeixen en l’aprenentatge i la convivència de les persones més menudes. Amb un bon grapat de centres educatius projectats als últims anys, l’oficina alacantina COR Asociados ha testejat diferents estratègies bioclimàtiques per dissenyar escoles més amables.

1. Edificis de zero emissions de CO2

Des que en 1975 l’estatunidenc Edward Mazria li va donar nom, les passivhouse s’han convertit en un estàndard de construccions que no necessiten energia per tindre confort tèrmic. L’orientacio, la protecció del sol o la ventilació natural són algunes d’eixes estratègies passives que ajuden al balanç energètic. Una finestra ben ubicada per al sol de l’hivern o un pati interior per afavorir la corrent d’aire en setembre pot fer prescindible l’aire condicionat o el control artificial de la humitat.

“Als projectes tenim en compte les orientacions per a la grandària i el número de finestres que obrim a les façanes, amb l’objectiu d’afavorir l'entrada de llum difusa a l'estiu i de llum directa a l'hivern”, expliquen des de COR. “Així, els centres poden aprofitar les hores solars del matí, evitant les ombres en les hores matinals de major ús i aprofitant-les per la vesprada. Un bon ús del sol contribueix a que els requisits de calefacció siguin clarament menors”.

2. Façanes que transpiren

“Solem projectar façanes ventilades, que garanteixen la transpirabilitat dels edificis i, gràcies a un adequat aïllant, s'evita la formació de ponts tèrmics”, expliquen des de l’oficina, situada al centre d’Alacant. Els ponts tèrmics són un autèntic dolor de cap per a les arquitectes. Si normalment totes les façanes i parets porten una capa d’aïllament tèrmic —generalment planxes de llana de roca o poliestirens—, el punt de conflicte es troba aon canvia la geometria o on s’interrumpeix el material. Ocorre així a portes, finestres o quan la façana intersecta amb el terrat allà, on s’han de concentrar els esforços per evitar els ponts tèrmics.

Al cas de la segona escola de Catral, l’estudi es va decidir per una façana de rajola caravista. “Vam combinar les peces ceràmiques en diferents posicions, de manera que el disseny de la façana no només fa servir un material d'alta durabilitat i resistència, sinó que aporta també riquesa compositiva”. L’edifici, que ja ha passat per totes les fases de projecte abans de ser construït, aposta per elements com els brise-soleil per protegir-se del sol a les façanes més delicades. Normalment de fusta, metall o formigó, els brise-soleil són semblants a pèrgoles prefabricades i eviten que entre el sol més dur de l’estiu.

A les façanes on el sol es més suau, igualment COR opta per unes finestres retranquejades cap a l’interior de la façana. D’esta forma, és el mateix edifici qui dóna ombra i minva l’impacte de la radiació solar. Un efecte del sol controlat a l’hivern i reduït a l’estiu per evitar abusar de la calefacció i de la refrigeració. 

3. Interiors saludables

“La materialitat de tots els elements constructius com els revestiments interiors i els teixits del mobiliari, ajuden a la qualitat de l'aire interior. Per això triem materials lliures de COVs (compostos orgànics volàtils) i amb capacitats fotocatalítiques, que eliminen compostos contaminants i nocius per al medi ambient”, asseguren a l’oficina. “També preferim l'ús de la fusta a l'interior ja que augmenta la sensació de confort a causa de la seua baixa conductivitat tèrmica, a més del color i les textures. Un altre aspecte positiu és que, gràcies a la seva porositat i elasticitat, presenta una bona absorció de les ones acústiques”.

El manteniment també és una altra variable quan es tracta de triar la materialitat per als centres educatius. Entre la paleta de materials, COR prioritza “els taulers d'aglomerat per a les cabines de banys i portes de pas interiors; l’alumini reciclat en fusteries exteriors; les pintures plàstiques de base aquosa, sense derivats d'hidrocarburs ni dissolvents tòxics; el poliestirè extruït com aïllament i l’ús de formigó reciclat per a la cimentació”.

4. Atendre el calendari solar

Ara que s’apropa l’equinocci de la tardor i les temperatures valencianes fluctuen, és un bon moment per testar la capacitat d’este disseny. “Les pautes proposades prenen una rellevància principal durant aquest període, ja que el clima exterior variarà i pot fer calor o fred en pocs dies. Per això, a estos centres educatius la radiació solar servirà per escalfar durant les hores de docència quan faja fred, i tancar amb el sistema de protecció solar quan faja calor”.

“Però durant el solstici d'estiu serà el moment en que major temperatura tindrem a l'exterior. Per esmorteir aquest augment de radiació solar, farem servir la vegetació de pati com una barrera bioclimàtica. Combinat amb els vents predominants, provocaran un moviment continu de l'aire que contribuirà al confort de l’aula”.

5. Aprofitar el calor de la terra

“Tractem sempre d’aprofitar les característiques topogràfica per aconseguir la inèrcia tèrmica que genera el terreny. Gràcies a això, s'emmagatzema l'energia tèrmica durant el dia i s’allibera durant la nit cap a l'interior de l'edifici. Aquesta mesura passiva permet estalviar en consum d'energia en calefacció. i fins i tot en refrigeració, mantenint una temperatura estable en els espais interiors al llarg del dia”.

Una tècnica no sempre usual a les latituds mediterrànies que aprèn de la intel·ligència de la mar. Però com posar en contacte l’energia de la terra amb l’edifici? “Per no disminuir aquesta qualitat que té el terreny, la materialitat de l'edifici en contacte amb el terreny es desenvolupa amb tancament de formigó, ja que és un material amb una capacitat tèrmica molt acceptable”.

Noticias relacionadas

next

Conecta con nosotros

Valencia Plaza, desde cualquier medio

Suscríbete al boletín VP

Todos los días a primera hora en tu email