Any 2040: austeritat energetica basada en electrons

Avui en dia al País Valencià consumim 138.908,72 GWh quantitats d’energia primària (2019). Aquesta energia és la que directament extraiem dels recursos naturals (des del sol i el vent fins al petroli o gas). Energia que en gran part es perd pel camí al transformar-la per al seu ús final en processos ineficients que no aprofiten al 100% l’energia continguda als recursos. Avui en dia, d’aquesta energia final (98.133 GWh) només el 30,2% és electricitat. D’aquesta electricitat només el 12,5% d’ella prové d’energies renovables, aproximadament el 3% de l'energia primària que consumim. Més de 9 de cada 10 unitats d'energia final que consumim venen de fonts no renovables i molta d’aquesta energia que gastem no és elèctrica, el dièsel del vehicle elèctric al gas del taulell de la indústria de les comarques de Castelló.

Any 2040

El procés de canvi i transformació està sent un èxit. Ens hem desfet del PIB com a principal indicador de benestar, ara ens fixem en la qualitat de vida de les persones i l'impacte en el medi. Com a societat, comprenem el risc i impactes del canvi climàtic, els estius són des de 2022 molt més durs, patim sequeres periòdiques i part del nostre territori s'està desertificant. Els valors estan canviant, el consum de productes és menor i aquests duren més temps. S’acaba d'aprovar la setmana laboral no de 4, sinó de 3 dies. Les persones tornem a dormir 8 hores com a mínim al dia i disposa de temps per a llegir, dedicar-se a la música o a l’art. El temps que s’havia accelerat aquesta ralentitzant-se, sembla que tornem a tindre temps per gaudir i cuidar de les persones dels nostres cercles. Viatgem menys, però ho fem amb calma, en tren i per períodes llargs de temps.

Les últimes dues dècades han sigut caracteritzades per un lideratge i inversions públiques sense precedents. El comú ha tornat al centre, l'educació i la sanitat publica tenen més personal i millors infraestructures. Les persones no hem d’agafar pràcticament vehicle privat gràcies a les inversions en rodalia, autobusos elèctrics o una densa xarxa ciclista que recorre el país de sud a nord i de la costa a l'interior. S'ha reduït la construcció de noves vivendes i el sector s'ha reorientat a la rehabilitació d’edificis. Tenim edificis eficients i en poques pèrdues energètiques amb cuines, calderes i climatitzacions elèctriques. La nostra indústria ha avançat i s'ha transformat de forma accelerada. Els programes deficiència i reducció energètica han fet que ara mateix els inputs energètics siguen molt menys i nets, ja no es crema gas a les fàbriques, sinó que disposen de bombes de calor elèctriques d’alta eficiència. Els circuits agrícoles s’han localitzat i la producció es ven en gran part basat en poblacions i mercats pròxims.

La transformació ha resultat un èxit, no només en el quantitatiu dels canvis, sinó també pel qualitatiu d'aquests. Els canvis s'han traduït en una economia descarbonitzada i que ja no funciona a base de combustibles fòssils. A més, la demanda final d'energia s'ha reduït a la meitat (un objectiu titànic, però no imposible) gràcies als canvis de comportament i els processos d’eficiència energètica. La totalitat del nostre sistema energètic és renovable amb l’electricitat com a principal vector energètic. Energèticament hem vist un procés de reducció a la meitat del consum d’energia final, però el nostre consum elèctric s’ha duplicat i tot és produït per renovables.

Generem 50.000 GWh d’electricitat anualment, i aquesta és produïda per renovables. La generació és en gran part per solar, eòlica i certa mesura biomassa, tot gestionat amb bateries per a assegurar la disponibilitat d’electricitat. Hem repartit 50.000 GWh solar i eòlics aproximadament dos terços-un terç (més solar per les condicions climàtiques i la seua modularitat). Hem instal·lat 20.000 MW d’energia solar i 10.000 MW d’energia eòlica. La generació està repartida de diferents formes, tenim plantes (tant solars com eòliques) al sol amb participació ciutadana i en propietat de petites i mitjanes empreses que conviuen amb algunes plantes més grans planificades i ubicades amb consens local. Les teulades són un recurs que es gasta per a instal·lar equipament climàtic comunitari i plaques fotovoltaiques que generen prop dels llocs de consum. Tant els Molins com les plaques estan repartides territorialment i les zones urbanes han fet un esforç extra amb generació en elles. Ho vam fer ordenadament, però ho vam fer tot a la vegada, sabent que cada tona d’emissions evitada va implicar menors impactes als quals hem d’adaptar-nos avui.

Any 2022

Volem gaudir d’una vida millor en el futur. Aquesta serà més austera energèticament i basada en un repte renovable que hem d’afrontar avui en la seua complexitat amb la urgència que el repte climàtic representa. Les formes d'instal·lar renovables són complementaries i hem de governar-les de la millor manera possible. Facilitem i ajudarem a la democratització del sistema amb autoconsum, plantes de mitja grandària participades i construïdes per part de nous agents del sector. Planifiquem, zonifiquem i repartim territorialment les càrregues de plantes de major mida en sol, són imprescindibles per al futur. Millorem els processos de governança d'aquestes, compensem als territoris i municipis on es col·locaran i assegurem-nos el menor impacte possible als paisatges i terrenys agraris. I no ens oblidem d'explicar la necessitat de reduir el consum, ser més eficients i la importància de quant i com instal·lar renovables. Al cap i a la fi, com a mínim calen quasi 2000 MW a l'any de mitjana en els pròxims 17 anys.