ALACANT. Al llarg de la història, l'arquitectura ha mantingut una estreta relació amb l'assolellament, entenent la llum solar com un recurs essencial per al confort, la salut i l'eficiència energètica dels espais habitables. Des de les primeres civilitzacions, l'ésser humà ha orientat les construccions segons la trajectòria del sol.

Imhotep, considerat el primer arquitecte conegut de la història, va dissenyar la Piràmide Escalonada de Saqqara (segle XXVII aC) per al faraó Zoser. La seva orientació respon a un estudi astronòmic acurat: els eixos del conjunt funerari s'alineen amb els punts cardinals i amb el recorregut solar, reflectint la connexió entre el faraó i el déu Ra, símbol del sol.

Brunelleschi va aplicar principis geomètrics i matemàtics a la Cúpula de Santa Maria del Fiore (Florència, segle XV). Va analitzar la llum solar per il·luminar de manera precisa l'interior de la cúpula i marcar dates litúrgiques mitjançant la incidència de la llum, integrant astronomia i arquitectura en una relació simbòlica i funcional.

Le Corbusier va dissenyar edificis com la Unité d'Habitation a Marsella (segle XX) considerant l'orientació solar. Va calcular la trajectòria del sol per maximitzar la llum natural, controlar la calor i afavorir la ventilació creuada, aplicant els seus principis de “arquitectura com a màquina per habitar”.

Mesurar el temps a tot el planeta igual

El sol ha sigut un dels factors claus per a mesurar el pas de les hores. Abans de l‟existència dels fusos horaris, cada ciutat es regia per la seua hora solar local. El migdia solar es definia com el moment exacte en què el sol arribava al punt més alt sobre l'horitzó. En aquell instant, l'ombra d'un objecte vertical —com un obelisc, o com un rellotge de sol— era mínima o es projectava exactament cap al nord al nostre hemisferi.

Per exemple, el migdia solar a Alacant passa uns 20 minuts abans que a Madrid. Això funcionava bé a nivell local, però es va tornar un problema amb la invenció dels trens: cada estació tindria el seu propi horari, cosa que causava confusió i accidents.

El sistema modern de fusos horaris va ser proposat per l'enginyer i geògraf canadenc Sir Sandford Fleming a la dècada de 1870. Fleming va proposar dividir la Terra en 24 fusos horaris de 15 graus de longitud cadascun, equivalents a una hora de diferència entre zones.

La idea va ser adoptada oficialment a la Conferència Internacional del Meridià, celebrada a Washington DC el 1884, on es va establir El meridià de Greenwich (0°) com a referència mundial —que passa per Londres, Almassora, Castelló o el Verger—, La divisió de la Terra en 24 zones horàries i l'adopció del temps universal (Greenwich Mean Time, GMT) com a base de tots els rellotge.

Estem a l’hora justa?

El 1900, mitjançant el Reial Decret del 26 de juliol, Espanya va establir la seva hora oficial al meridià de Greenwich (UTC+0), igual que el Regne Unit i Portugal. Però el 1940, la dictadura franquista va avançar una hora el rellotge per alinear-se amb l'hora de Berlín (UTC+1), seguint a l'Alemanya nazi. Aquest canvi es va fer com a “provisional”, però mai no es va revertir. Hui, Espanya peninsular i les Balears usen el fus horari UTC+1 a l'hivern i UTC+2 a l'estiu. Canàries, per la seua posició geogràfica, manté el canvi horari, però amb una hora menys que la península.

Al mateix temps, a partir del 1918 Espanya va introduir el canvi d'hora a la primavera i la tardor seguint la tendència europea, però de manera discontínua. El 1974, després de la crisi del Petroli, es va consolidar el canvi per estalviar energia. En aquell moment, la major part de l'electricitat provenia de combustibles fòssils . Adelantant i retrassant l’hora dos voltes a l’any, es posposava l'encesa de la llum a fàbriques i oficines al matí i de l'enllumenat públic per la vesprada. Un impacte energètic que hui ja no té cap sentit.

Si Espanya es regira hui per la seva posició geogràfica natural, li correspondria UTC+0, com Portugal o el Regne Unit. Però la veritat és que el sol no es mou durant tot l'any seguint els meridians, ja que la Terra està inclinada uns 23 graus respecte al pla de la seva òrbita al voltant del sol. Per això, a l'estiu rebem més llum solar que a l'hivern i només a l'equador del planeta es rep llum constant durant tot l'any.

A quina hora canviem?

El debat sobre el canvi horari a Espanya no es pot abordar com una decisió uniforme, perquè les conseqüències no són iguals per a València que per a Galícia. Tot i que a l’Atlàntic i al Mediterrani compartim la mateixa hora oficial, ens separa més de 1.000 quilòmetres de longitud, cosa que suposa casi 40 minuts de diferència solar real. Quan el sol ix a València, a Galícia encara és de nit.

Si Espanya mantinguera l'hora d'hivern (UTC+1) de forma permanent, a la Corunya el sol d'hivern no eixira fins casi les 9h00, mentre que a València es faria clar a prop de les 8h20. En canvi, si s'adoptara l'hora d'estiu (UTC+2) durant tot l'any, Galícia viuria l’eixida del sol passades les 9h30, un enorme desfasament respecte als ritmes naturals i biològics. Aquest retard afecta el somni, el rendiment escolar i laboral, i la sensació general de “viure a contrallum”.

Això ja es va experimentar a Portugal als 90. El 1992 el Govern portugués va voler “apropar horaris” a Europa i estalviar energia el 1992. La mesura es va tornar impopular als matins foscos i no va aportar els beneficis promesos, amb un increment d'accidents de trànsit a primera hora del matí i una baixada del rendiment. El febrer de 1996, el primer ministre António Guterres va anunciar la fi de l'experiment i la tornada a UTC+0.

València, més oriental, s'adapta millor tant a UTC+1 com fins i tot a UTC+2, ja que el sol s'alinea de manera més raonable amb la jornada diària i conserva tardes lluminoses. Galícia, no obstant, arrossega un desfasament històric des del 1940, quan va adoptar el fus centreeuropeu, cosa que li roba llum matinal i perllonga artificialment les nits. Per això, un horari d'estiu permanent no afectaria casi la costa mediterrània, però faria els matins hivernals molt foscos a Galícia (i bona part de l'oest), amb costos de son, seguretat i rendiment. Si la propera primavera no canviem l’hora, seria el més raonable. I després parlaríem d’ajustar l’horari laboral a l’horari solar.