VALÈNCIA. Poden respirar els carrers? Em fascina eixa idea des que ho va deixar caure l’arquitecte Carmel Gradolí, fa uns dies, en el seu mur de facebook. Els xiquets excaven pous prop de la vora de la platja en busca d’aigua per a acabar convertint aquella tímida perforació en un espectacular “cenote” maia. Kerouac, i tots nosaltres, sabem allò de que el camí és més important que el lloc d’arribada. Per això l’entusiasme per haver bastit una cova –dins de la qual pràcticament caben– s’esvaïx en un sospir i afloren nous reptes: anar terra endins per a aconseguir el “cenote” com més llunt de l’aigua, millor.